Direcció General de Comunicació

Govern

Altres acords del Govern

query_builder   26 maig 2015 13:47

event_note Nota de premsa

Altres acords del Govern

 
Aprovada la Memòria de l’Institut Català de Finances 2014
 
El Consell Executiu ha aprovat la Memòria de l’Institut Català de Finances (ICF) corresponent a l’exercici 2014, que recull el balanç i els comptes anuals de l’organisme. L’ICF va tancar el 2014 amb un volum d’activitat de 733 milions d’euros, un 18% més que al 2013, i uns resultats positius de 7,9 milions, un 14% més que en l’exercici anterior. El balanç és fruit del rendiment de la seva activitat i una gestió pro activa i acurada en la contenció de la despesa. El Consell Executiu també ha donat el vistiplau perquè l’entitat destini aquest resultat positiu del balanç íntegrament a reserves.
 
El 2014 l’ICF va finançar 1.642 empreses mitjançant préstecs i avals, un 40% més que durant el mateix període de l’any anterior. Un 96% dels beneficiaris van ser pimes i autònoms. L’Institut segueix treballant per impulsar i facilitar l’accés del teixit empresarial català al finançament, especialment les pimes, d’acord amb el pla estratègic endegat l’any 2011. Des d’aleshores, l’entitat ha facilitat l’accés al finançament a més d’11.000 empreses per un import global de més de 3.000 milions d’euros.
 
Llum verda al decret de convocatòria d’eleccions per escollir els representants dels Mossos d’Esquadra al Consell de la Policia
 
El Govern ha aprovat el decret de convocatòria d’eleccions dels representants del cos de Mossos d’Esquadra al Consell de la Policia-Mossos d’Esquadra. El decret fixa el 4 de juny com a data d’inici del procés electoral.
 
El Consell de la Policia-Mossos d’Esquadra és un òrgan de representació paritària que està integrat per 32 membres: 16 representants de l’Administració de la Generalitat i 16 representants del cos de Mossos d’Esquadra. En aquesta convocatòria s’escolliran 16 representants del cos de Mossos d’Esquadra: 12 per a l’escala bàsica, 1 per a l’escala intermèdia, 1 per a l’escala executiva, 1 per a l’escala superior i 1 per a l’escala de suport. El decret determina que s’han de constituir, com a màxim, 100 meses electorals parcials no itinerants, d’acord amb el principi de proximitat geogràfica, vies de comunicació existents i nombre d’electors.
 
A totes les meses electorals parcials emetran el seu vot els membres de les escales bàsica i intermèdia del cens corresponent, que votaran els seus representants mitjançant sobres i paperetes de colors diferenciats per a cada escala. Els membres de les escales superior, executiva i de suport emetran el seu vot a les meses electorals parcials que es constitueixen a la seu central de la Direcció General de la Policia, a les seus de les respectives regions policials i al Complex Central de Sabadell, en els cens de les quals constaran d’acord amb la seva adscripció orgànica o territorial. Els sobres i les paperetes de votació d’aquestes escales també seran de colors diferenciats.
 
Aprovat el decret de jornada i horaris laborals del personal del Cos d’Agents Rurals
 
El Consell Executiu ha aprovat el decret que regula la jornada i els horaris de treball del personal del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Respon a la necessitat d’establir un règim jurídic específic per a aquest cos, que, per les característiques dels serveis que presta, no és compatible amb l’aplicació de la normativa de jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de l’Administració de la Generalitat en termes generals.
 
La finalitat del decret és establir les condicions de treball del col·lectiu amb caràcter definitiu, a través d’una norma reglamentària. Així, el text regula la jornada de treball del Cos d’Agents Rurals, la seva distribució en còmput anual, el calendari de treball, les vacances, els serveis extraordinaris, les modificacions horàries i la formació del personal del Cos.
 
El decret suposa un nou impuls al servei públic que ofereix el Cos d’Agents Rurals, amb una major franja horària d’efectius, que permetrà incrementar la vigilància i la capacitat preventiva i dissuasiva, especialment necessària en època de risc d’incendis. També garantirà un major servei d’atenció a les emergències provinents del 112 i racionalitzarà els serveis especials.
 
El Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya és competent en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.
 
Aprovats prop de 2 milions d’euros per a la convocatòria d’ajuts a la cooperació per a la innovació agrícola
 
El Consell Executiu ha autoritzat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural a destinar 1.995.000 euros per atendre la convocatòria d’ajuts a la cooperació per a la innovació d’aquest 2015. Es tracta d’una línia d’ajuts cofinançada per la Unió Europea per fomentar la productivitat i la sostenibilitat agrícoles. La quantia que aportarà el Govern es complementarà amb 1.505.000 euros que aportarà la UE a través dels FEADER. D’aquesta manera, l’import global dels ajuts a la cooperació per a la innovació serà de 3 milions i mig d’euros.
 
1,2 milions d’euros extra per millorar la justícia gratuïta i impulsar-hi les noves tecnologies
 
El Consell Executiu ha aprovat la signatura d’un conveni de col·laboració amb el Ministeri de Justícia, pel qual Catalunya rebrà 1.186.744 euros, que destinarà al Programa de reforma de l’Administració de justícia per a aquest 2015. En concret, l’import es destinarà als programes per millorar l'assistència jurídica gratuïta; incrementar les garanties dels drets dels ciutadans immersos en els processos judicials; impulsar les noves tecnologies per aconseguir una justícia àgil, accessible i de qualitat; dotar de mitjans materials necessaris per al manteniment de l’organització judicial i implementar l’oficina judicial i fiscal, i incentivar millores que incideixin en un servei públic de qualitat.
 
Actualment el Govern de la Generalitat ja destina 90 milions d’euros de pressupost propi a l’Administració de justícia. En concret, inverteix 60 milions per garantir l’accés a la justícia de les persones sense recursos i 30 milions per avançar en els processos de modernització de l’Administració judicial.
 
Declarats bé cultural d’interès nacional l’església de Santa Maria de Vilanova de Meià, i la Casa de la Vila de Belianes
 
El Consell Executiu ha declarat bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, l’església de Santa Maria, a Vilanova de Meià, i la Casa de la Vila de Belianes i ha acordat delimitar els entorns de protecció dels dos monuments.
 
Església de Santa Maria de Meià. Està situada als afores del nucli de Meià, agregat de Vilanova de Meià. Les dependències de la part monacal, molt transformades, formen part d’una casa de colònies. El monestir de Santa Maria de Meià va ser fundat per Guillem, senyor de Meià abans de 1040, sense que n’hi hagi constància documental, amb una donació ratificada l’any 1091. El 1880 va passar a ser església parroquial. L’antiga església romànica va ser edificada entre els segles XI-XII i reformada el 1210 pel prior Ramon. L’església actual va ser construïda el 1693 a iniciativa del prior Josep Jalpí i Julià en estil barroc, que va substituir i capgirar l’orientació de l'antiga església romànica. El campanar actual va ser construït el 1908 imitant l’estil barroc. El monument és un exemple singular, especialment per la seva importància històrica, religiosa i territorial en el context de l’arquitectura religiosa barroca catalana.
 
Casa de la Vila, a Belianes (Urgell). Està ubicada a la plaça de l’Ajuntament, al sector nord de la població de Belianes. Segons Josep Lladonosa, el 1416 pertanyia a la família Senvicent. L'edifici actual és fruit d’una reforma de l’edifici ja existent al segle XV. Entre 1550 i 1611 va ser objecte d’una profunda intervenció cinccentista per part d’Antoni de Navés, membre d'una de les branques de la influent família lleidatana dels Navés.
 
La Casa de la Vila és un edifici format per dues unitats juxtaposades, una de caràcter noble i una altra de caràcter popular, amb planta quadrangular i tres alçades. És el resultat d’una reforma del segle XVI sobre un edifici ja existent al segle XIV. A la façana principal destaquen les finestres del primer pis, les quals tenen una llinda de pedra i estan remarcades per un trencaaigües acabat en mènsules figurades i que són resultat de les reformes de la segona meitat del segle XVI i principis del segle XVII. Destaca també l’arc gòtic que hi ha a l’interior de l’entrada, les escales àmplies que condueixen a la primera planta i la sala dedicada a exposicions, que conté tres arc apuntats.
 
Actualment l’edifici acull les dependències municipals i la biblioteca Tirant lo Blanc, la fonoteca Daniel Gelabert, una sala d'exposicions, el museu dels vestits i l'ecomuseu de la vida rural.
 
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia