La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha comparegut avui al Parlament de Catalunya per presentar el nou Mapa de prestacions socials de Catalunya, que recull la major part del conjunt de prestacions de caràcter econòmic i de serveis que tenen com a finalitat el benestar social i la qualitat de vida de la població. La consellera ha dit que “cal considerar aquest document com una aproximació a l’abast de la protecció social a Catalunya, entenen aquesta com el conjunt de mecanismes que ha de cobrir les situacions de necessitat bàsica de les persones i la família, prevenir les situacions de risc en contextos de vulnerabilitat personal i d’entorn, així com potenciar la igualtat d’oportunitats en l’accés als recursos”.

 

La consellera ha explicat que “el Mapa és un instrument per a nodrir els treballs de creació i posada en marxa de la nova Agència Catalana de Protecció Social”. La creació de l’Agència Catalana de Protecció Social es recull a la Llei de pressupostos de la Generalitat per al 2015 i ha d’assumir les competències sobre les prestacions de protecció social pròpies o transferides per l’Estat que gestionen diversos departaments del Govern, així com les prestacions o millores que eventualment es decideixi d’incorporar.

 

D’altra banda, Munté també ha destacat que “el Mapa permetrà reordenar ajuts, guanyar eficiència en la gestió i millorar l’eficàcia protectora de l’Administració”. En aquest sentit, la consellera ha recordat que la simplificació burocràtica ja és una realitat a l’hora de tramitar subvencions, mitjançant una convocatòria única.

 

En el mateix sentit, en una segona fase, la consellera ha dit que “volem reordenar els ajuts per guanyar en eficiència en la gestió i aconseguir una major homogeneïtzació en aquelles prestacions que tinguin un objecte o finalitat coincidents, evitant duplicitats i millorant la seva eficàcia protectora”. “Paral·lelament també estem treballant en la història social compartida per a millorar els serveis socials i l’atenció als usuaris”, ha afegit la consellera.

Tot i això, Neus Munté, ha assenyalat que “més enllà del coneixement del conjunt de prestacions econòmiques i de serveis, i de disposar d’una metodologia per a l’anàlisi conjunt d’aquestes, així com de la voluntat de simplificació i reordenació, ens cal un instrument adient per aquesta gestió conjunta i aquest serà l’Agència Catalana de Protecció Social”.

 

En l’actual marc competencial, la protecció social està dividida entre l’Estat i les comunitats autònomes i, en menor mesura, els ens locals. En els treballs realitzats per l’elaboració del Mapa de prestacions socials de Catalunya s’han identificat 65 tipus de prestacions de caràcter econòmic i 90 tipus de prestacions de serveis.

 

Es calcula que l’any 2014 la despesa destinada a totes aquestes prestacions va ser de més de 41.381 milions d’euros.  El 64% del total va recaure en les polítiques de pensions i ocupació (26.624 milions d’euros); seguides per les polítiques de salut, amb un 19% (7.983 milions d’euros); les polítiques d’educació, amb un 9% (3.814 milions d’euros); i les de serveis socials i promoció social, amb un 6% (2.521 milions d’euros).

 

L’elaboració del Mapa de prestacions socials de Catalunya s’ha dut a terme a partir de la informació facilitada pels diferents departaments de la Generalitat i la informació publicada per l’Administració de l’Estat. També, en menor mesura, recull informació de les prestacions donades i gestionades per les administracions locals.  

 

En l’apartat de prestacions econòmiques s’inclouen les pensions contributives i no contributives de la Seguretat Social i les pensions de classes passives, així com les prestacions de caràcter econòmic a persones que són competència de la Generalitat i que van adreçades a la cobertura de necessitats bàsiques, la prevenció davant situacions de risc i la reducció de condicions de vulnerabilitat i la igualtat d’oportunitats.

 

El 31% d’aquestes prestacions corresponen a les polítiques vinculades al Departament de Benestar Social i Família (20 prestacions) i el 26% a l’àmbit competencial de l’Administració de l’Estat (17 prestacions). La resta es reparteixen entre el Departament de Justícia (11%), Ensenyament (8%), Economia i Coneixement (8%), Salut (6%), Territori i Sostenibilitat (6%), Empresa i Ocupació (3%) i administracions locals (1%).

 

D’altra banda, també cal destacar que el 74% de les prestacions econòmiques estan gestionades per la Generalitat de Catalunya, el 20% per l’Administració de l’Estat, el 5% pels ens locals i l’1% mitjançant fórmules mixtes. Així mateix, el 60% del nombre total de prestacions tenen com a font de finançament la Generalitat, el 31% l’Estat i la resta tenen fórmules mixtes de finançament.  

 

Es calcula que l’any 2014 la despesa en prestacions econòmiques va ascendir a més de 27.657 milions d’euros. El gruix d’aquesta despesa correspon al finançament de les pensions no contributives de la Seguretat Social i les pensions de classes passives (21.692 milions).

 

D’altra banda, s’estima que el nombre de beneficiaris de prestacions econòmiques l’any passat va ser de més de 3,1 milions de persones. Tot i això, s’ha de tenir en compte que cada beneficiari pot rebre més d’una prestació i, per tant, aquesta xifra pot estar comptant, en alguns casos, diverses vegades a la mateixa persona.

 

El Mapa de prestacions socials de Catalunya identifica 90 tipus de prestacions de serveis agrupades en els següents àmbits:

 

 

Una part d’aquestes prestacions donen resposta a la cobertura de necessitats bàsiques, altres actuen com a mecanismes de prevenció davant situacions de risc social i, finalment, altres faciliten la igualtat d’oportunitats en l’accés dels recursos.

 

De l’anàlisi d’aquest tipus de prestacions es desprèn que:

 

 

El nombre de beneficiaris d’aquests tipus de prestacions el 2014 va ser de més de 7,3 milions de persones –tenint en compte que cada persona pot ser beneficiària de més d’una prestació i, a més, part d’aquestes prestacions són de caràcter universal i per tant poden accedir-hi tots els ciutadans de Catalunya, com és el cas, per exemple, dels serveis de salut–, i es calcula que s’hi va destinar una despesa d’uns 13.724 milions d’euros. El 58% d’aquesta xifra correspon a l’àmbit de la salut, seguit per educació (26,7%), serveis socials i promoció social (11,4%).

 

D’una primera anàlisi de les prestacions, en concret de les de caràcter econòmic, es desprèn que tot i que es podria avançar en la simplificació de l’actual sistema de prestacions, difícilment es podrà arribar a reduir a una única prestació, atès que no totes elles donen resposta al mateix objectiu ni persegueixen protegir o preservar la mateixa situació de risc social per a la personal i/o família beneficiària. A més, algunes són de caràcter puntual i altres de caràcter temporal o permanent.

 

D’altra banda, sense entrar a valorar si la cobertura poblacional de cadascun dels ajuts i les seves quanties són suficients, sí que s’observa que, en el marc de l’àmbit competencial de la Generalitat de Catalunya, les prestacions que s’atorguen tenen per finalitat atendre les necessitats essencials i, amb caràcter general, es pretén donar cobertura als diferents àmbits i funcions que conformen el sistema de protecció social, alhora que no es produeixen excessives duplicitats entre les diferents prestacions. Tot i així sí que seria recomanable analitzar amb més profunditat si algunes d’elles, especialment les que tenen per objecte la cobertura de necessitats bàsiques es podrien racionalitzar i compactar. També es podria avançar cap a l’establiment d’uns criteris unificats per a la valoració de les situacions de necessitat que prenguin com a referència l’IRSC (Indicador de renda de suficiència), que actualment ja s’aplica en bona part de les prestacions però no amb la mateixa modulació.

 

 

Durant la compareixença, la consellera també ha avançat l’estat d’acompliment dels acords adoptats en el debat general sobre l’increment de la pobresa i les desigualtats, celebrat el març de l’any passat. La consellera Munté ha explicat que si el mes de febrer ja s’havien acomplert el 69% de les actuacions acordades (63% finalitzades i un 6% en continuïtat), actualment el 77% de les actuacions estan finalitzades o tenen caràcter de continuïtat (un 69% plenament finalitzades i un 8% en continuïtat).

 

Algunes d’aquestes actuacions han estat:

 

D’altra banda, la consellera ha anunciat que properament es constituirà el Fons d’habitatge de lloguer destinat a polítiques socials i es crearà l’Observatori de la Pobresa. També es presentarà en breu el Pla de polítiques actives per a les persones amb discapacitat.