El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha afirmat avui que “a nivell lingüístic, estem en un moment de trànsit de la reivindicació de normalitat a la fase de configuració d’aquesta normalitat”. Per a Mascarell “encara tenim moltes idees genèriques sobre com organitzar el règim lingüístic en un model de sobirania política, i per avançar hem de reflexionar”.
Mascarell ha obert la “Sessió sobre Llengua i Dret Constitucional”, que s'ha celebrat avui al Palau Marc, seu del Departament de Cultura. La sessió, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística, ha permès presentar diversos estudis encarregats per aquesta direcció.
El conseller de Cultura ha apuntat que per avançar a nivell lingüístic, “des del Departament de Cultura hem desplegat les accions que des del nostre punt de vista cal fer. Perquè les coses reflexionades donen resultats més sòlids. Hem dut a terme una reflexió amb acadèmics i estudiosos que ha permès fer una anàlisi col·lectiva, que avui posem en comú. Avui donem a conèixer tres estudis d’utilitat per a l’anàlisi acadèmic i per als debats entorn de la legislació jurídica”.
El conseller de Cultura ha destacat que “vivim un moment transcendent” perquè “tenim la certesa que la política desenvolupada en els últims anys i al llarg de la història per part de l’Estat ha estat molt perjudicial per a la llengua”. “El catalanisme ha introduït amb força el debat sobre l’Estat que necessitem i la crítica a l’Estat Espanyol i a les seves deficiències; la reflexió sobre els marcs polítics més adients a les necessitats de la ciutadania; sobre fiscalitat, economia, cultura, llengua, i en aquest debat, la llengua és un dels àmbits més sensibles”, ha afegit.
“Tenim dret a un lloc igualitari en el context europeu i mundial, aquesta és una premissa per a tots. Tenim dret a desplegar una llengua apta per a tots els àmbits de la societat, com proposava Carles Riba. I finalment, tenim dret a desenvolupar un règim lingüístic a la manera democràtica, des del Parlament, per desplegar el marc tan ric i extraordinari de què disposa el país”, ha afirmat Mascarell.
L’eix central de la sessió ha estat la presentació de l’estudi L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques a càrrec de la professora en Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Eva Pons. Basat en els treballs del Grup d’Experts en Dret Lingüístics i Sociolingüística, impulsat també pel Departament de Cultura, l’estudi analitza totes les constitucions del món que contenen clàusules lingüístiques i aprofundeix en els conceptes que s’hi utilitzen com el de llengua oficial. Atenent el debat social sobre aquesta qüestió, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha recordat la importància que aquest debat es faci sobre una forta base jurídica. En aquest sentit, el treball de fons permetrà “que no s'usi el concepte de llengua oficial en va”.
La Jornada ha tingut dues intervencions més. D’una banda, el responsable de seguiment normatiu i desenvolupament estatutari en afers de la Unió Europea de la Secretaria d’Afers Exteriors del Departament de la Presidència, Narcís Mir, ha parlat dels “Aspectes lingüístics de l’adhesió d’un nou estat a la Unió Europea”. Finalment, el responsable de legislació lingüística de la Direcció General de Política Lingüística, Joan Ramon Solé, ha exposat els document “Greuges contra la llengua catalana (2010-2013)”.
Els documents que s’han presentat són consultables en línia al portal de la llengua catalana http://www.gencat.cat/llengua/sessio_dret
