El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural s’ha reunit avui amb una delegació de Dinamarca, integrada pels responsables de l'oficina comercial de Dinamarca a Barcelona i enginyers experts en l'àmbit de les biorefineries ,i per la part catalana, pel director general de Medi Natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, amb l’objectiu d’analitzar la possible instal·lació de nous projectes de biorefineries a Catalunya.

 

Aquesta visita es produeix com a resultat de la reunió que van mantenir recentment el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural –i alhora president del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya-, Josep Ma Pelegrí, amb l'ambaixadora Danesa, Lone Dencker Wisborg després de la presentació del Pla de bioeconomia i biorefineries que una delegació del Govern liderada pel conseller Pelegrí va fer a la UE recentment i s’emmarca en l'àmbit del grup de treball coordinat per la direcció general de Medi Natural i Biodiversitat  en col·laboració amb la direcció general d’Industria i l’ICAEN i en la qual també participen altres àmbits del Departament d’Agricultura així com també experts de l'UAB.

 

La delegació danesa està integrada pels responsables de l'oficina comercial de Dinamarca a Barcelona i enginyers experts en l'àmbit de les biorefineries. Per la part catalana, hi participen el director general, Antoni Trasobares, i tècnics de la direcció general de  Medi Natural i Biodiversitat,  Joan Godia, subdirector general d'Agricultura i ramaderia del DAAM, Enric Bartra, representant del Dept. d’Agricultura a la delegació de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les, i els experts de l'UAB en biorefineries com el Dr. Jordi Bartroli, tots ells membres del grup de treball ja esmentat. Així mateix hi ha participat també un representant del sector industrial. 

 

La delegació danesa va participar ahir en les jornades tècniques celebrades ahir al Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), a Tarragona, i a més de diverses reunions tècniques ha inclòs la visita a una planta de compostatge i  Tracjusa i Gap, una de les plantes de cogeneració de purins tancades recentment a la plana de Lleida degut als canvis regulatoris de l'estat i finalment una visita a la Termosolar de Borges. 

 

Dinamarca es un país amb una àmplia experiència en l'àmbit del procés de producció de bioproductes a nivell industrial; com per exemple el procés de purins per la producció de biogàs. L'objecte de la reunió es l'intercanvi de coneixement i experiències en aquest àmbit. També s'està avaluant l'establiment d'un conveni de cooperació entre Catalunya i la regió Danesa de Mid Jutland que, com Catalunya, té entre els seus objectius principals l'establiment del concepte de bioeconomia.

La delegació danesa va participar ahir en les jornades tècniques celebrades ahir al Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (CTQC), a Tarragona, i a més de diverses reunions tècniques ha inclòs la visita a una planta de compostatge i Tracjusa i Gap, una de les plantes de cogeneració de purins tancades recentment a la plana de Lleida degut als canvis regulatoris de l'estat i finalment una visita a la Termosolar de Borges.

 

Dinamarca es un país amb una àmplia experiència en l'àmbit del procés de producció de bioproductes a nivell industrial; com per exemple el procés de purins per la producció de biogàs. L'objecte de la reunió es l'intercanvi de coneixement i experiències en aquest àmbit. També s'està avaluant l'establiment d'un conveni de cooperació entre Catalunya i la regió danesa de Mid Jutland que, com Catalunya, té entre els seus objectius principals l'establiment del concepte de bioeconomia.

Cal recordar que el passat mes de febrer el conseller  d'Agricultura, ramaderia, pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Ma Pelegrí, acompanyat del director general de Medi natural i Biodiversitat, Antoni Trasobares, va mantenir diverses reunions amb Reinhard Büscher, director general de la Unitat d’Indústries Químiques d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea, Francesc Gambús, eurodiputat al Parlament Europeu, Amadeu Altafaj, representant permanent del Govern de la Generalitat de Catalunya davant de la Unió Europea, Albert Carné, director general de Política i Promoció Econòmica del departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Mercè Rius, directora de l’ICAEN,  Jordi Bartolí, catedràtic de Química de la Universitat de Barcelona, Teresa Pallarès i Piqué, directora general d’AEQT.

 

Moltes regions d'Europa tenen un fort interès d’usar la bioeconomia per aconseguir revitalitzar les seves regions mitjançant l'ús de zones industrials abandonades per a la producció de productes d'origen biològic. Això requereix noves formes de cooperació intersectorial entre els agricultors, els de reciclatge i els sectors intermedis que poden fer ús de les matèries primeres secundàries recuperades per a la producció industrial o energètica.

 

S’espera que la bioeconomia contribueixi a un “renaixement industrial” ​​a Europa, mitjançant la creació de nous productes i la remodelació de les cadenes de valor ja existents, que podrien ajudar a rejovenir les indústries de productes químics existents o construir noves indústries a partir de zero, en particular en les regions agrícoles o forestals

 

Moltes regions europees han identificat la bioeconomia com a element estratègic de la seva especialització intel·ligent.

 

 

Trasobares ha exposat  el context i els reptes que cal afrontar per promoure aquest tipus d’inversions. El desenvolupament de la economia sobre la biotecnologia depèn de diverses condicions que s'han de complir simultàniament per crear condicions comercials favorables per a les inversions privades en gran escala necessàries en la producció.

 

El finançament d'I+D pot ajudar a establir les bases tecnològiques per la bioeconomia, però el veritable impuls ha de ser amb el suport d’inversions del mercat complementàries en infraestructura i serveis públics. Cal ser conscients, però, que no totes les regions tenen la capacitat per aconseguir aquestes inversions i que n’atrauran més o menys en funció de:

 

 

La barrera més forta amb la que es troba el desenvolupament d'una bioeconomia viable és la  discriminació de les inversions en l'ús de materials de biomassa i de les matèries primeres a partir de residus; en comparació amb el seu ús per a l’energia renovable, ha senyalat el director general i ha afegit que "sembla clar que el veritable impuls de la bioindústria ha de venir de la inversió privada en noves capacitats de producció destinades a la transformació de la biomassa i materials primers pels bioproductes".

 

Per aconseguir que els inversos privats estiguin disposats a invertir es necessari un enfocament sistèmic que s'adapti el sistema a gran escala. Les Bio-refineries necessiten d’inversions de capital intensives de llarga durada i que han de ser finançades principalment pel capital propi d’un particular o préstecs. 

 

"Des del Govern s'està treballant per impulsar polítiques  favorables en el marc de la bio-economia que garanteixin l'accés a llarg termini a la biomassa i els residus en condicions amb preus raonables i que s'assegura que els productes biològics, en particular els dels residus, es puguin circular lliurement en el mercat", ha afegit Trasobares.

 

El  Banc Europeu d'Inversions (BEI) ofereix una sèrie de facilitats financeres que pot, potencialment, usar-se també pel finançament per les bio-refineries. BEI s'ha compromès a proporcionar un fort suport financer a la industrialització d’aquelles qüestions claus per al desenvolupament de les tecnologies essencials.