El president de la Generalitat, Artur Mas, ha destacat avui el creixement econòmic i la creació d’ocupació que s’està produint a Catalunya, malgrat “les poques eines i els recursos limitadíssims que tenim”, i ha assegurat que “si amb les condicions actuals estem actuant clarament millor que molts d’altres, si tinguéssim els instruments que tenen els estats ordinaris de la Unió Europea, podríem convertir Catalunya en un país de referencia en tots els sentits, no només en el terreny econòmic, sinó en el de la justícia social”.

 

El cap de l’Executiu ha parlat sobre l’evolució de l’economia i de l’ocupació a Catalunya durant la sessió de control, que ha tingut lloc aquest matí al Parlament de Catalunya. El president ha fet notar que juntament amb Catalunya, els territoris que creixen més són el País Valencià i les Illes Balears, que “tenen menys dotació d’infraestructures públiques, pitjor model de finançament i dèficits fiscals molt elevats”. El president ha lamentat que això és així des de fa 35 anys, per la qual cosa ha advertit que “l’Estat espanyol té un problema greu de model, perquè els seus motors econòmics són els pitjor tractats”.

 

Artur Mas també ha criticat les “ingerències de l’Estat” en les decisions del Govern de la Generalitat i ha posat l’exemple de l’impost sobre els dipòsits bancaris o el decret de la pobresa energètica. En el primer cas, ha denunciat que “se’ns ofega per un costat, ens espavilem i creem impostos que no havien existit mai i després te’ls anul·len” i ha reclamat al Govern central que “deixi d’asfixiar-nos”. “O ens dóna els diners o ens deixa crear ingressos, però el que no pot ser és que ens talli totes les ales i tots els camis i al mateix temps no ens aporti el que necessitem per fer els pagaments”, ha conclòs, i ha advertit que “aquesta és la limitació de la dependència amb majúscules”.

 

En aquesta mateixa línia, i en resposta a una pregunta del grup del PP sobre les dificultats de tresoreria de la Generalitat, el president Mas ha recordat que és l’Estat qui cobra els impostos i ha assenyalat que al País Basc o Navarra no hi ha problemes de tresoreria perquè ells cobren els seus impostos. Per la qual cosa, a demanat al Govern del PP: “deixi’ns cobrar els impostos i no els demanarem mai més ni un sol euro i, a l’inrevés, hauran de venir vostès aquí a negociar quants diners els cedeix Catalunya”. Artur Mas ha retret al Govern central els milers de milions d’euros que destina a la compra d’armament, “quan tenim les despeses socials com les tenim” en àmbits com la sanitat o l’educació.

En un altre moment del ple, el cap del Govern s’ha referit a la continuïtat del Mobile World Congress a Barcelona i ha celebrat que “discursos que es van fer  fa unes setmanes ara s’hagin rectificat  completament i, per exemple, tinguem a la futura alcaldessa de Barcelona  defensant la pròrroga del Mobile”. Artur Mas ha fet notar que, en aquest cas, “estem competint amb altres ciutats molt poderoses d’estats molt poderosos, que a poc que badem ens guanyaran la partida”.

Pel que fa a la relació de la Generalitat amb els nous ajuntaments que ens constituiran el pròxim 13 de juny i en concret amb el de Barcelona, el president Mas ha assegurat, en resposta a una pregunta del grup d’ICV-EUiA, que “serà impecable, com ho ha estat aquests últims quatre anys”. Artur Mas, però, ha lamentat que a la candidatura que va guanyar les eleccions a Barcelona “hi ha algunes formacions polítiques o persones que van arribar a dir públicament que calia fomentar l’odi contra el president de la Generalitat”.

D’altra banda, en resposta al PSC sobre la pregunta que farà Unió Democràtica als seus militants sobre al procés polític català, Artur Mas ha assenyalat que tot el que es formula està a la declaració de sobirania que va aprovar el Parlament de Catalunya el gener del 2013 i ha retret a aquest grup que no la va votar. El president ha afirmat que ell mateix ho ha practicat, perquè “he intentat el diàleg fins a l’últim moment i encara hi estic disposat i ho estaré sempre”. També ha assenyalat que les eleccions del 27S “les fem perquè són l’únic instrument legal que tenim” per consultar el poble de Catalunya sobre el seu futur polític amb “seguretat jurídica”. “I volem seguir pertanyent a la UE, a la zona euro, a Schengen i a l’OTAN”, ha reblat.