El president de la Generalitat, Artur Mas, assegura en una entrevista que publica avui el diari italià Corriere della Sera que “si Madrid vol que Catalunya romangui dins d’Espanya”, l’única condició que posarà és que “cridin els catalans a les urnes amb un referèndum per escollir el tipus de relació que ha d’existir entre Catalunya i Espanya”.

 

El cap de l’Executiu insta el govern espanyol a “negociar” i defensa que la prioritat catalana és seguir “un camí cívic i democràtic com els escocesos” per decidir el futur del país. Però alerta que “la declaració unilateral d’independència és l'últim sobre tancat en l'últim calaix del meu escriptori”. “No volem utilitzar-lo, però, si no hi ha altra possibilitat, aquest sobre és allà, a l’espera”, afirma, i no s'hi pot renunciar d'entrada.

 

L’entrevista és el resultat d’una taula rodona que el president Mas va mantenir divendres a Milà amb un grup de periodistes del diari a la històrica seu de Via Solferino, durant la visita que va fer a la ciutat amb motiu de la participació de Catalunya a l’Expo in città de l’Expo Milano 2015.

El president va deixar clar que "identificar la nostra proposta amb les idees de la Lliga Nord és un error: per nosaltres els temes econòmics i fiscals també són importants, però cap italià ha de patir pensant que la seva llengua o la seva identitat estan en perill". 

 

Durant la conversa, el cap de l’Executiu lamenta el fet que “l’Estat espanyol dóna una resposta judicial a les nostres demandes polítiques”, i recorda que, contra ell mateix, el govern espanyol ha presentat quatre querelles que poden comportar penes de presó. “Espanya diu: no hi ha res per discutir, et detindrem i t’enviarem a la presó. La manca de comunicació és tal que ara volen una llei per castigar que es xiuli l'himne nacional". El president es mostra astorat que en aquest context de falta de diàleg, falta de propostes i falta de solucions al dèficit fiscal, els governants espanyols "se sorprenguin que en un estadi ple de bascos i catalans es xiuli l’himne espanyol”.

 

En aquesta línia, Artur Mas recorda que “durant trenta anys els catalans han ofert suport al govern espanyol a canvi d'anar incrementant el nivell d’autonomia” i que, mentre els necessitava, “ens va donar alguna cosa”, però que quan han pogut continuar sense el suport dels catalans “novament recuperen el que mai han acabat de cedir del tot”. "Per exemple, l'Estat hauria de permetre el referèndum d'autodeterminació de Catalunya, però, si guanyem, nosaltres ens hauríem de comprometre a seguir aportant recursos a l'Estat espanyol. Això ho signo ara", subratlla.

 

Malgrat que Catalunya ha avançat en el context de l’Estat central, Mas argumenta que “avui en dia ja no és suficient” i que el nou camí que es vol obrir no només el reclama la Generalitat, sinó “dos terços del Parlament català escollit el 2012, el 95% dels municipis i un milió i mig de persones que durant tres anys cada 11 de setembre han omplert els carrers per reivindicar l’autodeterminació”.

 

Per aquest motiu, destaca que les properes eleccions del 27 de setembre no seran ordinàries, sinó “plebiscitàries”, perquè “el debat està entre sobiranisme i centralisme”. “I si, per enèsima vegada, els independentistes prevalen, anirem endavant i en 18 mesos escriurem la nostra Constitució”, afegeix.

Preguntat sobre si la independència és l’única solució, el president explica que si Europa es decidís a esdevenir els Estats Units d’Europa, “Catalunya es trobaria bé en el paper de Massachusetts, en una Europa de nacions que superi l’estat tradicional, però si els Estats fan que això sigui impossible, volem els mateixos poders que Àustria o Dinamarca".

Preguntat sobre Podemos, el president recorda la cita de Josep Pla, "el que més s'assembla a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres", i alerta que si aquests moviments arriben al poder "poden posar en risc la incipient recuperació econòmica". Mas es desmarca del discurs triomfalista del president espanyol Mariano Rajoy i afirma que "només podrem dir que la crisi ha passat quan l'atur se situï a la mitjana europea”. "Rajoy té tots els poders per fer una política econòmica i per ella se l'ha de jutjar: a nosaltres aquests instruments ens els tenen prohibits", conclou.