Un estudi dut a terme per científics de la Universitat de Barcelona, l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha evidenciat el bon estat de les aigües litorals catalanes basant-se en la bona evolució dels herbeis de posidònia (Posidonia oceanica), que actuen com a sentinelles molt sensibles davant de qualsevol alteració de la qualitat de l’aigua. Bona part d’aquesta millora es deu a la implantació i millora de sistemes de sanejament a Catalunya.

 

Aquesta millora de la qualitat de l’aigua s’ha produït de manera generalitzada a tota la costa, però ha estat especialment important a les zones més degradades. Durant el període 2003-2010, s’ha observat una millora en diversos paràmetres fisiològics i bioquímics de les plantes que ens indiquen, no tan sols una clara disminució de l’arribada de nutrients i matèria orgànica al mar, sinó també un augment de la transparència de l’aigua.

 

Els indicadors biològics, com ara els herbeis de posidònia, entre d’altres, són molt útils per la vigilància ambiental, perquè permeten obtenir una resposta integrada a les alteracions que pateix l’ecosistema marí. Durant els darrers 15 anys, l’estreta col·laboració de les universitats i els centres de recerca del CSIC amb l’Agència Catalana de l’Aigua ha permès que la recerca catalana en bioindicadors de la qualitat de l’aigua sigui, ara mateix, capdavantera a l’Estat espanyol i a Europa. Fins ara, els bioindicadors havien servit, sobretot, per identificar situacions de degradació. La detecció de millores requereix indicadors molt sensibles i l’estudi realitzat és pioner en aquest aspecte.

 

Des de l’any 1990 fins el 2010, s’han construït més de tres-centes plantes de tractament d’aigües residuals urbanes a Catalunya i s’han millorat moltes de les que ja existien. Aquestes actuacions han permès reduir l’arribada de matèria orgànica i de nutrients a les aigües marines.

 

Els autors consideren, que tenint en compte les inversions que es destinen cada any a la millora de les aigües litorals, resulta bàsic disposar d’un ‘termòmetre’ que ens permeti avaluar la seva eficàcia i que esdevingui una guia essencial per a les polítiques ambientals, de manera que cal mantenir el suport institucional i econòmic a programes de seguiment com el que ha donat lloc a aquest estudi.

L’article s’ha publicat aquest any a Ecological Indicators: Detecting water quality improvement along the Catalan coast (Spain) using stress-specific biochemical seagrass indicators. Guillem Roca, Teresa Alcoverro, Mariona de Torres, Marta Manzanera, Begoña Martínez-Crego, Scott Bennett, Simone Farina, Marta Pérez, Javier Romero. Podeu consultar-lo en aquest enllaç.