Impuls al trasllat de l’Oficina de l’OMS a Barcelona al Recinte Modernista de l’antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
 
El Consell Executiu ha acceptat la cessió gratuïta d’uns espais del Pavelló Nostra Senyora de la Mercè, al Recinte Modernista de l’antic hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, per ubicar-hi l’Oficina a Barcelona de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’oficina es destinarà a enfortir els sistemes sanitaris de la regió europea.
 
La Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ha cedit al Departament de Salut uns espais d’ús exclusiu de 532,17 m2 del Pavelló Nostra Senyora de la Mercè i uns altres espais d’ús no exclusiu de les àrees comunes del Pavelló. La cessió es constitueix pel període d’un any, prorrogable, i s’incorporarà a l’Inventari general de béns de la Generalitat de Catalunya, assignada al Departament de Salut.
 
Establerta l’any 1999, l’OMS a Barcelona s’encarrega de desenvolupar els sistemes de salut, enfortir els sistemes de salut i les polítiques a nivell subnacional i desenvolupar polítiques que fomenten la col·laboració i la cooperació entre els països de la Mediterrània. Treballa directament amb els estats membres a tota la regió d'Europa per millorar el rendiment dels diferents sistemes de salut, ajudar a diagnosticar problemes i desenvolupar polítiques adaptades a les necessitats específiques de cada país.
 
Dissolts els consorcis que havien de desenvolupar 5 nous eixamples urbanístics a Malgrat de Mar, Palafrugell i Olesa de Montserrat
 
El Consell Executiu ha aprovat la dissolució de 3 consorcis urbanístics encarregats de desenvolupar 5 àrees residencials estratègiques (ARE) a Malgrat de Mar, Palafrugell i Olesa de Montserrat, que havien de sumar un total de 1.755 pisos de nova construcció i diversos equipaments per donar servei a la nova població. Aquests nous eixamples es van planificar en un moment d’expansió constructora i ara, amb el canvi de cicle econòmic, molts ajuntaments han demanat deixar-los sense efecte.
 
Per tirar endavant aquestes àrees residencials estratègiques es van crear consorcis entre l’ajuntament i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) que ara el Govern ha acordat dissoldre, davant la petició dels consistoris. A Malgrat de Mar, s’havia de desenvolupar l’ARE Escultor Clarà, amb una superfície de 8,97 hectàrees i 525 pisos, 276 dels quals havien de ser protegits. A Olesa de Montserrat, l’ARE s’havia de construir als sectors 1 i 8, amb una superfície de 14,92 hectàrees i 848 habitatges. D’aquests, estava previst que 432 tinguessin algun tipus de protecció oficial.
 
A Palafrugell, finalment, s’havien de tirar endavant 3 àrees residencials estratègiques. La de Piverd Est, amb 2,3 hectàrees i 122 pisos (la meitat lliures i la meitat protegits). A Pi Maragall, 116 habitatges (63 amb protecció) en una superfície d’1,15 hectàrees. A SUD 1.4 El Terme, finament, es preveia construir 144 pisos, repartits a parts iguals entre lliures i protegits, en una extensió de 2,89 hectàrees.
 
Els anys 2009 i 2010 es va aprovar el planejament necessari per tirar endavant 73 nous eixamples amb la construcció de gairebé 74.000 pisos per a l’horitzó 2008-2011. Els anys immediatament posteriors a l’aprovació del planejament de les ARE es van detectar disfuncions importants entre les previsions i la demanda real de nou habitatge, molt afectada per la crisi econòmica. Per aquest motiu, el text refós de la Llei d’urbanisme de 2012 va introduir un mecanisme especial perquè els ajuntaments poguessin sol·licitar deixar sense efecte o reduir l’ordenació de les ARE corresponents. En total el Govern ha dissolt 10 consorcis urbanístics i deixat sense efecte el planejament de 18 més.
 
Llum verda a l’alteració dels termes municipals de Gelida i Subirats i de Calldetenes i Vic
 
El Consell Executiu ha aprovat dos decrets pels quals s’aprova l’alteració dels termes municipals de Gelida i Subirats, d’una banda, i de Calldetenes i Vic, de l’altra, en resposta a la voluntat dels ajuntaments d’ajustar els límits municipals a la realitat urbanística actual.
 
Gelida i Subirats. S’aprova la segregació d’11.221,87 m2 del municipi de Subirats per agregar-los al municipi de Gelida, i la segregació de 483,02 m2 de Gelida que passen al terme de Subirats. Es tracta de l’àmbit corresponent a les urbanitzacions de Martivell (Gelida) i de Casablanca Sud (Subirats).
 
Calldetenes i Vic. S’aprova la segregació de 732,58 m2 de Vic per agregar-los al terme de Calldetenes en l’àmbit de la fàbrica de Can Bigordà.
 
L’aprovació es fa a proposta de la vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, d’acord amb els informes favorables de la Direcció General d’Administració Local, de la Comissió de Delimitació Territorial i amb el dictamen també favorable de la Comissió Jurídica Assessora. També s’han tingut en compte consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu que fan necessària o aconsellable l’alteració dels termes.
 
La modificació dels límits no suposa cap canvi en la titularitat dels béns, drets, accions, usos públics i aprofitaments, ni tampoc de les obligacions, deutes i càrregues, ni del personal, dels ajuntaments afectats. El Departament de Governació i Relacions Institucionals efectuarà la fitació dels termes municipals. Cadascun dels ajuntaments afectats lliurarà a l’altre, mitjançant còpia autenticada, els expedients en tràmit que facin referència exclusiva a la zona objecte de l’alteració.
 
Aprovat un nou decret de regulació del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya, que en simplifica el funcionament
 
El Consell Executiu ha aprovat el decret que regula la composició i el funcionament del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya. Creat el 2006, el Consell és l’òrgan d’assessorament i de participació del Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya en relació amb les accions que realitza en matèria de prevenció, reducció i gestió dels residus.
 
El decret, que regula en un únic text el Consell, simplifica administrativament la composició de l’òrgan, d’acord amb els canvis introduïts per la Llei de promoció de l’activitat econòmica. La nova norma estableix l’objecte del Consell, la seva composició, els membres que el componen, les funcions, els càrrecs i el funcionament.
 
Impulsada l’actualització del Cens d’equipaments esportius de Catalunya
 
El Consell Executiu ha autoritzat el Consell Català de l’Esport (CCE) destinar 235.000 euros en els propers quatre anys per dur a terme l’actualització del Cens d’equipaments esportius de Catalunya (CEEC). L’objectiu és mantenir una base de dades dels equipaments esportius d’ús col·lectiu que permeti avaluar l’evolució de la dotació d’aquests espais esportius a Catalunya i actualitzar el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya.
 
La inversió aprovada al Consell Executiu permetrà finalitzar la darrera fase del procés d’actualització del Cens, que es fa a través d’un treball de camp extensiu del Servei d’Equipaments del Consell Català de l’Esport. Entre 2012 i 2015 s’han actualitzat un total de 5.751 instal·lacions del CEEC i s’han donat d’alta 2.303 noves instal·lacions esportives.
 
L’aportació també permetrà endegar els treballs necessaris per mantenir actualitzades les dades del Cens en el període 2017-2018, en col·laboració amb els respectius ajuntaments del país.
 
Aprovada la inversió per al Pla de consum de fruita i verdura als centres escolars de Catalunya durant el curs 2015-2016
 
El Consell Executiu ha autoritzat destinar 459.168 euros per atendre la convocatòria d’ajuts per a la promoció i el subministrament de fruites a l’alumnat dels centres escolars de Catalunya durant el curs 2015-2016. Catalunya impulsa, any rere any, aquest Pla de consum de fruita i verdura a les escoles, que té com a objectiu contribuir a promoure hàbits alimentaris saludables entre la població infantil, associar-los a la dieta mediterrània i reduir els nivells d’obesitat infantil.
 
El Pla està impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural en col·laboració amb els departaments d’Ensenyament i de Salut i compta amb el suport econòmic europeu i la col·laboració de Frulesa, que s’encarrega del subministrament de la fruita a les escoles.
 
Aquest curs 2014-2015 es preveu que es distribuiran 835 tones de fruita (poma, pera, mandarina, taronja, maduixot, plàtan, cirera, raïm, nespra, pastanaga i cirerol). Entre els mesos de novembre i maig ja se n’han repartit 676 i es calcula que durant el mes de juny se’n distribuiran 133 tones més. El Pla arriba ja a més de 294.000 alumnes de 1.236 escoles d’arreu del país. En el seu inici només hi participaven 50.000 alumnes i 213 escoles. A més, durant aquest curs 6.500 nens de 188 escoles han participat en 280 tallers educatius que ha realitzat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. El Fons Europeu Agrícola de Garantia hi aportarà 1.377.504 euros.
 
Declarada bé cultural d’interès nacional l’església Sant Joan Baptista de Valls
 
El Consell Executiu ha declarat bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, l’església de Sant Joan Baptista, a Valls, i n’ha delimitat l’entorn de protecció.
 
Està situada a la part més alta del nucli antic del municipi, en un punt d’intersecció amb la muralla de Sant Antoni, a la plaça de l’Església. El monument, que pertany a l’Arquebisbat de Tarragona, apareix documentat per primera vegada en una butlla papal de l’any 1194.L’església actual té una estructura arquitectònica gòtica i va ser construïda en una primera fase entre 1553 i1568 sota la direcció dels mestres d’obres Bartomeu Roig pare i Bartomeu Roig fill. Té planta d’una nau o de saló amb capelles laterals allotjades entre els contraforts, absis poligonal i coberta amb trams de volta de creueria. Els elements ornamentals tenen caràcter renaixentista.
 
El conjunt edificat de l’església de Sant Joan Baptista de Valls està situat al cor del casc antic de la ciutat, a l’interior de l’espai urbà conegut com Vilaclosa. La seva rotunda volumetria i la dimensió dels edificis que l’integren contrasta amb els espais urbans que l’envolten.
 
Delimitació d’entorns de protecció a Valls i el Papiol
 
El Consell Executiu també ha delimitat l’entorn de protecció de la capella del Roser, a Valls, i del castell del Papiol, al Papiol. La Capella del Roser està reconeguda bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, des de 1972. Es va construir el 1612 pel mestre d’obres Jaume Solsona, per encàrrec de la Confraria de Nostra Senyora del Roser.
 
De la seva banda, el Castell del Papiol va ser declarat bé cultural d’interès nacional l’any 1993. Està ubicat al cim d’un turó rocós, al nucli històric de la vila, al marge d’un penya-segat que confronta a la vall del Llobregat. L’edifici, que està habitat i en bon estat, és de planta i volumetria irregular ja que ha anat creixent al llarg del temps a conseqüència de nombroses transformacions, una de les més importants arran del terratrèmol de 1448.