El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha inaugurat avui la jornada Cap a on s’encaminen les polítiques de paisatge?, concebuda com una reflexió sobre el moment en què ens trobem en aquesta matèria quan es commemoren els 15 anys del Conveni europeu del paisatge i els 10 anys de l’aprovació Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge i de la creació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

 

L’adhesió del Parlament català al Conveni europeu va ser el moment que marcà l’inici de tot un seguit d’iniciatives polítiques, legislatives, de recerca i docents en matèria de paisatge, entès no sols com la imatge més clàssica del medi natural sinó també com la petjada de l’home en el seu entorn. Així, la preservació i millora del paisatge abasta també el medi urbà i les construccions que l’acció antròpica ha deixat al llarg dels anys, com l’arquitectura de pedra seca o els cellers i el paisatge del vi.

Des de l’any 2005, el Govern català ha impulsat tot un ventall d’instruments destinats, en primer lloc, a conèixer la diversitat paisatgística catalana i el seu estat de conservació, per després poder abordar-ne la millora. La jornada d’avui ha servit per fer repàs de la tasca realitzada durant la passada dècada i per plantejar el futur de les polítiques del paisatge.

 

 

L’aprovació de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge va definir les eines bàsiques de treball: els catàlegs de paisatge, un per cada àmbit territorial de Catalunya; les directrius de paisatge, i les Cartes del Paisatge.

 

A hores d’ara, s’han aprovat 6 dels 7 catàlegs previstos: els de Terres de Lleida, del Camp de Tarragona, de les Terres de l’Ebre, de les Comarques Gironines, de l’Alt Pirineu i Aran i de la Regió Metropolitana de Barcelona. En aquest moment s’està ultimant la redacció del de les Comarques Centrals. Aquest treball ha permès obtenir el primer mapa dels 135 paisatges existents a Catalunya, que fa palesa la seva gran diversitat i riquesa, de les més elevades del continent europeu. Els catàlegs són uns documents informatius de caràcter tècnic que serveixen de suport per a la planificació territorial i també són orientadors, atès que els instruments sectorials han de recollir les seves propostes.

L’Observatori del Paisatge de Catalunya, ens de suport a la tasca de la Generalitat de Catalunya en matèria de paisatge, és l’organisme responsable de coordinar la redacció dels Catàlegs, per encàrrec del Departament de TES.

 

 

Les directrius del paisatge són les determinacions que, basant-se en els catàlegs de paisatge, precisen i incorporen normativament les propostes d'objectius de qualitat paisatgística, criteris i accions en els plans territorials parcials o en els plans directors territorials que elabora el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES). A hores d’ara, dels 7 plans territorials parcials, 5 ja porten incorporades les normes vinculants de paisatge. Concretament, els de l’Alt Pirineu i Aran, Ponent (Terres de Lleida), Camp de Tarragona, Comarques Gironines i Terres de l’Ebre.

 

D’aquesta manera, els objectius de millora paisatgística inclosos en els catàlegs no es queden en el camp de la reflexió teòrica, sinó que es traslladen als instruments d’acció executiva. El DTES elabora les directrius del paisatge, amb l'assessorament de l'Observatori del Paisatge.

 

També per tal de garantir un bon encaix de les activitats que es realitzen en sòl no urbanitzable, la Llei va preveure la redacció d’estudis i informes d’impacte i integració paisatgística en aquests casos.

 

Pel que fa a les cartes del Paisatge són documents de concertació, consensuats amb les entitats del territori, als quals s’adhereixen voluntàriament entitats, institucions i particulars. Tenen com a objectiu la protecció, ordenació, millora i valoració dels paisatges que abasten i recullen tant compromisos col·lectius com individuals. S’han signat les de l’Alt Penedès (2004), el Berguedà (2007), la vall de Camprodon (2009),  l’Alt Empordà (2010), el Priorat (2012) i està en curs la Carta del Lluçanès.

 

 

Una vegada a punt de finalitzar aquesta etapa de desplegament normatiu i instrumental originat amb la Llei de paisatge, el Departament de TES inicia ara una nova reflexió guiada per un enfocament més integral del territori i amb una major transversalitat de les polítiques de paisatge.