El Govern acorda delimitar l’entorn de protecció de la capella del Roser, a Valls i del castell del Papiol, al Papiol.
La Capella del Roser està declarada bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, per Ordre d’1 de setembre de 1972 (BOE núm. 286, de 29.11.1972). Està situada al carrer de la Cort núm. 24, de Valls i es va construir a l’indret on hi havia la Capella de Santa Anna.
La Capella es va construir el 1612 pel mestre d’obres Jaume Solsona, per encàrrec de la Confraria de nostra Senyora del Roser. L’any 1634 es va refer i s’hi van col·locar els murals ceràmics de la batalla de Lepant. Més tard, al segle XVIII, també va ser objecte d’una remodelació. L’edifici està construït entre mitgeres i disposa d’una façana renaixentista amb esgrafiats sobre l’arrebossat de color vermell on destaca la fornícula de la Verge del Roser.
L'església és d'una nau amb quatre trams suportada per pilars. La nau central i la capella major es cobreixen amb volta de quatre trams i a l’interior hi ha pintures de Català Gomis i escultures de Josep Busquets. Els dos murs laterals tenen uns plafons de rajoles vidriades de principis del s. XVII, formant un conjunt de ceràmiques dels més importants de l'època.
La delimitació de l’entorn de protecció es concreta de la manera següent: el punt d’inici és la intersecció de la capella del Roser amb el carrer de la Cort. Inclou les finques veïnes de la capella i les que hi ha davant. Per tant, l’entorn de protecció inclou les finques amb els números 22, 24, 26, 27, 29 i 31 del carrer de la Cort i els números 7 i 9 del carrer Forn Nou. El número 22 del carrer de la Cort té correspondència amb els números 3 i 5 del carrer Forn Nou, i els números 27 i 29 del carrer de la Cort tenen correspondència amb els números 34 i 36 del carrer Muralla de Sant Antoni, respectivament.
El Castell del Papiol està declarat bé cultural d’interès nacional en virtut de la disposició addicional primera, punt segon, de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
El castell del Papiol està ubicat al cim d’un turó rocós, al nucli històric de la vila, al marge d’un penya-segat que confronta a la vall del Llobregat.
El castell és de planta i volumetria irregular ja que ha anat creixent al llarg del temps a conseqüència de nombroses transformacions. Una de les més importants va ser a conseqüència del terratrèmol de 1448 que va provocar una reconstrucció significativa de l’edifici. És per això que hi ha restes de murs de totes les èpoques, des de la romànica fins els temps més recents.
L’edifici està habitat i en bon estat. Destaca la gran torre quadrada situada a la part més al sud i elevada del castell, així com la sala amb aparell opus spicatum amb volta de canó.
La delimitació de l’entorn de protecció inclou les finques núm. 1, 2, 3, 5, 7, 21, 23, 25, 27, 29, 31, 33 i 35 del carrer de l’Abat A.M. Escarré, situades a la vessant est del castell, ja que generen visuals conjuntes immediates i molt pròximes al monument. Aquestes finques, a més, són adjacents al castell.
Igualment forma part de l’entorn la finca de l’Església de Santa Eulàlia, situada al carrer de Montserrat núm. 20, pel fet que una bona part de les façanes posteriors donen front a la plaça principal d’accés al castell, conformant-hi perspectives en primer. L’entorn també inclou les finques situades al Passatge dels Brucs núm. 1, 3, 5, i 7, pel fet de compartir des d’aquest passatge perspectives conjuntes amb el monument. En aquest sentit, també forma part de l’entorn la finca núm. 4 del carrer de la Pujada al Castell, pel fet de donar directament enfront de la façana lateral del castell i formar part de la seva influència visual.
La delimitació també inclou la finca del Doctor Fleming núm. 2, cantonada amb el carrer del Mossèn Rull. S’inclou també la finca núm. 2 del carrer de Barcelona, ja que juntament amb la finca núm. 2 del carrer de l’Abat A.M. Escarré, és el marc més pròxim a la visió frontal del castell.
