Més de 10.000 imatges digitals de La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a l’Havana ingressen a l’Arxiu Nacional de Catalunya, gràcies al suport del Departament de Cultura i del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya al projecte executat per Arxivers sense Fronteres.

 

El juliol del 2010 Arxivers sense Fronteres va assumir la coordinació del projecte de digitalització de l'arxiu històric de la Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a L'Havana. La digitalització del fons té per objectiu garantir la conservació de la informació a llarg termini i facilitar-ne l'accés i la difusió, a través del dipòsit d'una còpia digital a l'Arxiu Nacional de Catalunya (Dipòsit Digital d'Arxius de Catalunya, DIDAC) per a la seva consulta en línia, una possibilitat avui inviable per a l'entitat, donades les restriccions d'accés a Internet que hi ha actualment a l'illa.

 

Els treballs s'han centrat en dos blocs documentals: ‘Correspondencia’ i ‘Socorros’. El primer inclou els escrits rebuts o emesos per l'entitat entre 1914 i 1987, i permet obtenir una radiografia de les relacions de l'entitat amb els propis associats, amb l'administració espanyola i cubana, i amb les restants associacions regionals d'emigrants espanyols, tant catalans com d'altres regions, dintre i fora de Cuba.

 

La documentació de ‘Socorros’, amb una caràcter més seriat i administratiu, generada entorn la funció assistencial que va articular l'activitat de l'entitat fins la segona meitat del segle XX, descobreix les històries d'aquells que van fracassar en el seu intent per fer les Amèriques, i apropa a la comprensió de les relacions de poder i les diferències de classe existents en el sí de la comunitat d'emigrants.

 

La Societat de Beneficència de Naturals de Catalunya a L'Havana és la més antiga de les associacions creades pels emigrants catalans. La Beneficència Catalana, com se la coneix popularment a Cuba, fou constituïda oficialment l'any 1841, per iniciativa d'un grup de catalans establerts a l'illa, amb l'objecte d'oferir auxili als emigrants d'origen català sense recursos econòmics.

 

Amb el pas dels anys, la Beneficència Catalana va incorporar a la funció assistencial que li va donar origen, activitats de caire cultural i festiu. Amb més de 170 anys d'història, l'entitat ha estat capaç de sobreviure a la desfeta colonial, al procés revolucionari cubà, a la involució dels fluxos migratoris i a la crisi econòmica que va assolar el país rere la dissolució del Bloc Comunista; i ha acumulat un llegat documental que ens ofereix un testimoni de primera mà sobre les estratègies d'integració econòmica i social dels emigrants catalans a Cuba, la resposta de la comunitat catalana als esdeveniments històrics dintre i fora del país, i el manteniment de la identitat i dels lligams amb la terra d'origen.

 

Conscient de l'interès del seu patrimoni documental, l'entitat va inaugurar el 1996 un servei d'arxiu dirigit per la Luisa Ribot que, l'any 2011, atenia una mitjana anual de més d'una vintena d'investigadors, nacionals i estrangers, i més de 150 consultes de ciutadans cubans, dirigides, en la seva major part, a obtenir la informació necessària per exercir el dret a tramitar la sol·licitud de nacionalitat reconegut per la Llei de la Memòria Històrica.

 

Arxivers sense Fronteres impulsa i col·labora en la recuperació d’arxius i fons documentals d’institucions i entitats d’arreu del món a l’entorn de la cooperació i la solidaritat arxivística internacional, amb la voluntat que la preservació i la difusió de la documentació serveixi per a garantir i defensar els drets de les persones, alhora que contribueix a consolidar la memòria històrica dels pobles.