- La maniobra tindrà una durada de 32 hores i sextuplicarà el cabal alliberat en condicions normals
- Aquesta actuació, desenvolupada en el marc d’un estudi dut a terme de manera conjunta amb la UPC, permetrà disposar d’un millor coneixement dels efectes sobre el medi d’aquests cabals i ajustar el volum, la freqüència i la temporalitat dels alliberaments
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està alliberant, des d’aquest dilluns, un cabal de fins a 12 m3/s des de la presa de la Llosa del Cavall (Solsonès), en el marc d’un estudi que està duent a terme amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per analitzar els efectes de l’alliberament de cabals generadors.
Es preveu que la maniobra finalitzi aquesta tarda, després de 32 hores, permetent definir la màxima eficiència del funcionament dels òrgans de desguàs de la presa per aconseguir els millors efectes possibles de l’alliberament de cabals sobre el medi. Cal tenir en compte que abans de la maniobra s’estaven deixant anar uns 2 m3/s.
Amb aquesta actuació es podran analitzar els efectes del cabal alliberador aigua avall de la presa (en un tram de llera de 8 quilòmetres de longitud) mitjançant la recollida de mostres d’aigua amb sediment i comprovar el nivell de l’aigua assolit amb aquesta crescuda. Al disposar de dades de cada secció transversal, es podrà avaluar, mitjançant marques de pintura i observació sobre el terreny, la mobilitat dels diferents components del sediment.
Entre els mesos de març i juny s’han dut a terme dues maniobres de crescudes controlades més (de 4 i 8 m³/s) durant les quals s’ha pogut constatar la mobilitat del sediment fi i de les graves petites, així com canvis en alguna seqüència de ràpids i lents.
L’alliberament de cabals des dels embassaments, imitant les crescudes naturals, amb l’anomenat cabal generador, forma part dels components del règim dels cabals ecològics. En el cas de Catalunya, des de fa pocs anys s’estan alliberant cabals per tal de millorar les condicions de l’hàbitat mitjançant la dinàmica geomorfològica.
Un dels beneficis d’aquests cabals, és el de la generació de petites crescudes, que no desborden els marges de la llera, bàsics per garantir els processos de transport de propàguls (part d’una planta destinada a la multiplicació vegetativa), netejar la llera de sediments, assegurar la diversitat granulomètrica, mantenir unes condicions del medi hiporreic, assegurar les seqüències de ràpid-lent i remoure les cuirasses del llit.
La disminució de las crescudes, que netegen i transporten organismes aigua avall, pot considerar-se perjudicial, ja que augmenta la producció d’algunes espècies exòtiques invasores per l’estabilització dels cabals, enfront la disminució d’algunes altres autòctones. Tal seria el cas de l’expansió de la canya (Arundo donax) en molts trams de rius.
L’Agència Catalana de l’Aigua té interès en la realització d’estudis que ajudin a millorar el coneixement dels efectes sobre el medi dels cabals generadors i a ajustar el volum, la freqüència i la temporalitat dels alliberaments.
4