• La inclusió de clàusules específiques té com a objectiu promoure productes de venda de proximitat, frescos, de temporada, de qualitat diferenciada, de producció agrària ecològica i integrada
 
  • El 2013 l’Administració de la Generalitat va fer 703 contractes que incorporaven productes agroalimentaris per un import de 498 milions d’euros, dels quals almenys 60 corresponen a alimentació. Són, entre d’altres, contractes de subministrament d’aliments i begudes per a residències de gent gran, centres penitenciaris o d’ensenyament
 
  • El sector agroalimentari, integrat fonamentalment per pimes, té una rellevància estratègica per al país, pel volum econòmic que representa i per la seva contribució a l’equilibri territorial i a la preservació del paisatge i del medi ambient
 
  • Amb aquest acord el Govern continua reforçant el caràcter estratègic de la contractació pública, com ja ha fet amb mesures per facilitar l’accés de petites i mitjanes empreses o la incorporació de clàusules socials i d’R+D+I
 
El Govern ha aprovat el Pla de contractació pública alimentària de Catalunya, que insta a incorporar clàusules específiques en la contractació agroalimentària de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic que afavoreixin els productes de qualitat i de proximitat. L’objectiu és reforçar un sector que té una rellevància estratègica per al país, per la seva funció econòmica, la contribució que fa a l’equilibri del territori i la preservació del paisatge i del medi ambient. Emmarcat en diverses iniciatives i directives europees, l’acord dóna compliment a un mandat del Parlament del Catalunya i al compromís del Govern de fer valer el paper clau de la contractació pública per afavorir objectius socials d’interès general.
 
La contractació pública té un pes econòmic molt important que continua sent significatiu, malgrat les restriccions pressupostàries actuals. En períodes de màxim creixement econòmic s’ha apropat als 4.000 milions d’euros anuals a Catalunya i actualment se situa al voltant dels 1.188 milions d’euros (dades de 2013). A nivell europeu, representa el 19% del PIB. És per això que el Govern considera important continuar reforçant el caràcter estratègic de la contractació pública, com ja ha fet amb mesures per facilitar l’accés de petites i mitjanes empreses o la incorporació de clàusules socials i d’R+D+I.
 
El Pla estableix diferents clàusules a incorporar en la contractació pública de productes agroalimentaris per promoure una alimentació saludable i de qualitat, obtinguda amb processos respectuosos amb el medi ambient, que afavoreixi l’equilibri territorial i potenciï la cuina com a senyal d’identitat cultural. Es tracta de clàusules sobre productes de venda de proximitat, frescos, de temporada, de qualitat diferenciada, de producció agrària ecològica i de producció integrada. El document insta a incorporar-les, al costat dels principis de no discriminació, igualtat de tracte i lliure concurrència, pilars bàsics de la contractació pública. El document també afavoreix les pimes, ja que a banda de les grans firmes, el sector està integrat principalment per petites i mitjanes empreses distribuïdes arreu del territori que contribueixen de forma decisiva al seu desenvolupament econòmic.
 
703 contractes amb productes agroalimentaris
 
El 2013 l’Administració de la Generalitat va fer 703 contractes que incorporaven productes agroalimentaris per un import de 498 milions d’euros (subministrament d’aliments i begudes; serveis de restauració o cuina, contractes per a centres de dia, residències de gent gran, centres penitenciaris o d’ensenyament). D’aquests, s’estima que un mínim de 60 milions d’euros corresponen pròpiament a alimentació, una despesa que no inclou els contractes menors ni amb els menjadors escolars, la gestió dels quals correspon als consells comarcals. Els departaments amb una major despesa són els de Benestar Social i Família, que contracta l’alimentació als centres residencials assistits; Justícia, que fa front a l’alimentació als centres penitenciaris, i Salut, que abasteix l’alimentació als centres sanitaris.
 
L’agroalimentari, un sector estratègic per al país
 
L’esforç d’agricultors i ramaders i les polítiques del Govern per facilitar la transformació del sector han configurat una producció de qualitat diferenciada i realitzada amb criteris de sostenibilitat ambiental. Actualment hi ha 20 productes reconeguts com a DOP (11) o IGP (9), que agrupen 21.300 productors agraris i 330 empreses amb un volum anual de 88 milions d’euros. El 2013 Catalunya va regular de forma pionera un règim d’acreditació que identifica la venda directa o de circuit curt, amb un únic intermediari. Actualment hi ha 56 agrupacions i més de 1.750 productors acreditats. El país compta, a més, amb una oferta sòlida de producció agrària ecològica i integrada. Hi ha 112.400 hectàrees de producció agrària ecològica, amb 2.470 operadors, i 372 explotacions ramaderes ecològiques. El volum de negoci supera els 150 milions d’euros. La producció integrada abasta 30.000 hectàrees i 2.787 operadors, amb una producció de 537.000 tones.
 

El Pla l’ha elaborat un grup de treball coordinat pels departaments de la Presidència i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, en el qual han participat els departaments de Salut, de Benestar Social i Família, de Justícia, d’Ensenyament i d’Economia i Coneixement.