El Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) ha lliurat al Govern un informe sobre "La potenciació de l’ús de llengües estrangeres a Catalunya”. A partir d’un ampli espectre d’estudis i fonts referenciats (entre altres l’Informe ELAN.CAT;  Promoting Multilingialism in Exporting SMEs (PROMES); Promoting, Implementing, Mapping Languange and Intercultural Communication Strategies (PILIMCO); Comissió Europea; etc.), la Nota del CAREC constata la necessitat de seguir impulsant, amb caràcter prioritari, el domini de llengües diferents a la materna. Més si es té en compte “que la societat catalana és, i vol ser, una societat oberta al món. Oberta al turisme, a les inversions d’altres països i a les que des d’aquí es volen fer a l’estranger, a l’exportació, al coneixement acadèmic, a la recerca i, en general, a la cultura del món amb el qual ens relacionem.”

 

La Nota aporta una àmplia evidència de dades que expressen el grau d’exposició internacional de l’economia i la societat catalanes tant en la seva condició de receptora d’inversió estrangera i de la forta component exportadora i internacional del seu teixit empresarial, com des de la seva condició de potència turística mundial.

 

Així, el document situa l’ús i domini de llengües més enllà de les maternes com un factor clau que conjuga dos elements: la integració social i cultural i la capacitat per fer front amb garanties d’èxit a l’exigència de competitivitat del teixit econòmic i empresarial del país en un context marcat per la interdependència dels fluxos financers i comercials. Entre altres dades, la Nota subratlla com a Catalunya, amb dades de l’any 2012, “hi ha 46.000 empreses exportadores, que mobilitzen 58.000 milions d’euros/any, i la demanda exterior és un factor clau en l’evolució de l’economia catalana en els últims anys. Les vendes catalanes a l’exterior suposen un 26,2% del total de les exportacions espanyoles i les compres un 27%.”

 

El CAREC considera encertada la política de potenciar l’aprenentatge de l’anglès més una altra llengua estrangera, complementant el necessari aprenentatge del català i del castellà. En aquest sentit, valora també positivament la tasca del Govern de la Generalitat en l’impuls d’iniciatives i actuacions concretes –cobrint les diferents etapes educatives–, que hauran de resultar en una millora efectiva del domini de la tercera llengua i específicament de l’anglès. De fet, cal veure l’anglès com una necessitat, com una habilitat genèrica, i no tant com una llengua estrangera d’aprenentatge optatiu o simplement recomanable.

 

Com en altres documents del CAREC, aquest Informe incorpora també un ampli recull propositiu en el qual es prioritzen algunes de les recomanacions dels estudis i documents citats, orientades al món econòmic i empresarial, però també destacant aportacions específiques en els àmbits de la formació i l’educació i de les administracions públiques. Entre altres s’apunten:

 

·         La utilització d’una llengua estrangera per aprendre continguts. Ensenyar el contingut d’assignatures fent servir altres llengües. Una pràctica que s’ha anat incorporant a la realitat curricular en aquests últims anys. En aquest sentit es posa èmfasi en (1) la importància que té flexibilitzar la contractació i formació de professors de llengua qualificats per donar suport al desenvolupament i a les capacitats interculturals dels alumnes (els programes de mobilitat dels professors són també una opció molt valuosa per tal d’aconseguir aquests objectius); i (2) potenciar el nivell i exigència de coneixement i domini de les llengües estrangeres (especialment l’anglès) entre els professors, qualificant-los per impartir matèries específiques en una tercera o quarta llengua.

 

·         La Comunicació de la CE de 2010 Un nou impuls per a la cooperació europea en la formació professional per donar suport a l’estratègia Europa 2020, exigeix un plantejament estratègic respecte de la mobilitat a l’FP i, en aquest sentit, recomana que tots els cursos incloguin períodes d’estudi o formació a altres països i que es dediqui més atenció a l’aprenentatge d’idiomes.

 

·         En l’àmbit universitari, cal ampliar l’oferta de graus impartits exclusivament en anglès -una realitat ja present a les nostres universitats-, i potenciar els programes d’intercanvi ja existents tant en l’àmbit de la formació estrictament acadèmica com en l’extensió dels convenis de pràctiques professionals en el marc curricular, a empreses i institucions de tercers països.

 

·         Utilització de subtítols vs doblatge de les pel·lícules de parla estrangera. En els països amb tradició de subtitular sense doblar les pel·lícules, el nivell d’anglès és similar al de la llengua materna (4 sobre 5), mentre que als països on es tradició fer el doblatge de les pel·lícules, el nivell és de 3 sobre 5.

 

·       En l’àmbit de l’Administració Pública, el CAREC considera recomanable identificar aquells departaments, centres directius o àrees de treball en els quals el domini i utilització de llengües diferents del català i el castellà pugui impactar significativament en el nivell d’eficiència en la prestació del corresponent servei públic. En aquest sentit s’incideix en el fet que el coneixement de llengües estrangeres sigui considerat, de manera justificada i proporcional, com a requisit en la selecció i provisió de llocs de treball a l’Administració i en aquest sentit s’apunta a la revisió del marc normatiu que ho ha de fer possible.