El Grup de Suport de Muntanya (GSM) del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura realitza, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), el seguiment d’una colònia de ratpenats de cova (Miniopterus schreibersii) a l’avenc de Pouetons, a el Bruc (Anoia) dins del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. El seguiment consisteix en fer tot el recorregut de l’avenc, al menys un cop al mes, prendre dades de temperatura i humitat relativa en determinats indrets de l’avenc i fer un comptatge dels ratpenats observats. En cas de trobar algun exemplar mort, aquest es recull i es lliura als biòlegs de la UB perquè en facin els estudis pertinents. Si és possible, s’intenta capturar algun exemplar anellat per tal de conèixer millor les seves migracions.

 

El ratpenat de cova , considerat una espècie vulnerable segons el catàleg de Fauna amenaçada de Catalunya és un ratpenat de mida mitjana (30-34cm d’envergadura), de vol ràpid (pot arribar als 50-60Km/h) que surt a caçar poc després de la posta de sol a 10-20m d’alçada en espais oberts. Sovint busca aliment a certa distància del seu refugi, alimentant-se a base de papallones nocturnes, mosquits i escarabats. A l’estiu un sol individu pot capturar una mitjana de 6 insectes per minut, essent un insecticida natural altament eficaç i peça clau per a l’equilibri de l’ecosistema.

 

La importància del refugi es fa palesa observant la gran pila d’excrements (guano de ratpenat) present a la zona de l’avenc més utilitzada per la colònia. És un ratpenat troglòfil i gregari, arribant a concentracions de 1600-1900 exemplars per m2, que hiverna, entre mitjans de novembre i finals de febrer. Ho fa en coves de temperatura relativament baixa i constant (5-12ºC) i humitat elevada. És una espècie migradora que efectua rutes de 130-160 Km de recorregut entre les localitats d’hivern i les d’estiu, tot i que han realitzat itineraris de fins a 350 Km.

 

Factors com l’alteració de les seves zones de caça, la construcció d’infraestructures que faciliten l’accés a les cavitats, l’augment de presència humana en el seu hàbitat i/o el canvi climàtic han provocat que tendeixin a agrupar-se en menys colònies però més grans en nombre d’individus, disminuint la diversificació del risc. Aquesta alta concentració d’individus en pràcticament un sol refugi, i degut a l’alt valor ecològic de l’espècie, fa que sigui necessari fer un seguiment d’aquest refugi per tal de prendre les mesures que calguin per conservar-lo.

 

 

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.