Set de cada deu persones que surten de la presó a Catalunya no tornen a ingressar-hi per un nou delicte. D’aquesta manera, baixa fins al 30,2 % els excarcerats que tornen entrar a presó, segons indica l’estudi de reincidència penitenciària elaborat pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de 2014 i presentat pel Departament de Justícia. En aquest sentit, l’últim informe sobre aquesta qüestió és del 2008 i, en aquell any, la taxa se situava en el 40,3%. Per tant, s’ha reduït en 10 punts i representa l’índex de reincidència més baix des que s’elabora aquest estudi, iniciat el 1992.
Aquest descens significatiu es podria explicar a través de diferents factors, com poden ser el descens de la taxa de criminalitat a Catalunya, la creació de nous equipaments penitenciaris (Brians 2, Lledoners i Joves, amb continuïtat amb Puig de les Bases al 2014 i de Mas d’Enric al 2015), l’increment de les persones recluses en tallers productius, el reforç d’equips i programes d’atenció a interns en en tractament per toxicomania i destinar més ajuts econòmics a la sortida de la presó. Així mateix, també cal tenir en compte el canvi de perfil de l’excarcerat: edat més elevada d’ingrés i de sortida, augment dels primers ingressos –com que tenen menys antecedents acostuma a comportar que siguin menys reincidents–, disminueixen els delictes contra la propietat i també baixen els delictes contra la propietat.
En aquest sentit, cal destacar, com a eina de diagnòstic, la implementació de la gestió del risc en els centres penitenciaris (a través del Riscanvi). Amb l’eina Riscanvi –que avalua i fa seguiment del perfil dels interns i que permet analitzar les possibilitats de reincidència basant-se en la seva evolució–, en funcionament des de l’any 2009, es pot concloure que els professionals classifiquen correctament el 77,2 % dels que sí que reincidiran, mentre que situen en un 95,4 % els que no tornaran a reincidir. Així doncs, les xifres constaten que les polítiques implantades permeten que Catalunya disposi d’un sistema penitenciari de referència, que desenvolupa sense competències en matèria legislativa – que són de l’Estat.
Aquest descens significatiu es podria explicar a través de diferents factors, com poden ser el descens de la taxa de criminalitat a Catalunya, la creació de nous equipaments penitenciaris (Brians 2, Lledoners i Joves, amb continuïtat amb Puig de les Bases al 2014 i de Mas d’Enric al 2015), l’increment de les persones recluses en tallers productius, el reforç d’equips i programes d’atenció a interns en en tractament per toxicomania i destinar més ajuts econòmics a la sortida de la presó. Així mateix, també cal tenir en compte el canvi de perfil de l’excarcerat: edat més elevada d’ingrés i de sortida, augment dels primers ingressos –com que tenen menys antecedents acostuma a comportar que siguin menys reincidents–, disminueixen els delictes contra la propietat i també baixen els delictes contra la propietat.
En aquest sentit, cal destacar, com a eina de diagnòstic, la implementació de la gestió del risc en els centres penitenciaris (a través del Riscanvi). Amb l’eina Riscanvi –que avalua i fa seguiment del perfil dels interns i que permet analitzar les possibilitats de reincidència basant-se en la seva evolució–, en funcionament des de l’any 2009, es pot concloure que els professionals classifiquen correctament el 77,2 % dels que sí que reincidiran, mentre que situen en un 95,4 % els que no tornaran a reincidir. Així doncs, les xifres constaten que les polítiques implantades permeten que Catalunya disposi d’un sistema penitenciari de referència, que desenvolupa sense competències en matèria legislativa – que són de l’Estat.
1
Fitxers adjunts
