- Josep Martí ha qualificat l’informe d’“útil i rellevant” i considera que les institucions “l’han d’incorporar com un element teòric a tenir en compte a l’hora de prendre decisions, juntament amb el coneixement pràctic del sector que de vegades és diferent”
El secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí, considera que les dades reflectides en l’"Informe de la comunicació a Catalunya 2013–2014", permeten mirar el sector de la comunicació català amb “moderat optimisme”. Martí així ho ha assegurat avui en el discurs de cloenda de l’acte de presentació de l’esmentat informe que ha tingut lloc aquest matí al Palau Robert de Barcelona.
Marti ha qualificat l’informe d’“eina d’informació útil i rellevant” que “no és fàcil de fer” i ha defensat que les institucions que el reben “l’han d’incorporar juntament amb d’altres aportacions en el procés de presa de decisions”. Amb tot, el Secretari de Comunicació també ha afegit que de vegades els discursos teòrics no acaben d’explicar bé la realitat i que a Catalunya, en el sector de la comunicació, hi ha una distància massa gran entre allò que els especialistes i la gent del sector “diu en privat i a porta tancada, d’allò que diuen i expressen en públic”.
Pel que fa a la comunicació local, també creu que els indicadors “conviden a l’optimisme” i ha posat l’exemple de la Xarxa Audiovisual Local, la XAL, que s’ha convertit “de veritat” en “un gran centre de producció” que rep els recursos de les diputacions no com un donatiu discrecional, sinó com una contraprestació a la feina que fan els mitjans locals.
Martí, que ha tancat el torn de les intervencions, s’ha referit a les “virtuts” del sector però també, ha dit, es poden reconèixer “alguns defectes” i ha posat com a exemple “una mica de manca d’ambició” perquè “no n'hi ha prou amb parlar d’algunes coses; s’han de fer les coses”. En aquest sentit, ha subratllat que en general “el discurs bascula sobre els recursos econòmics” però mai no hi ha “un debat sa, que és imprescindible, sobre l’aplicació d’aquests recursos”. La discussió se centra “exclusivament” en si l’empresa ha rebut o no aquests diners i “no ens en sortirem mai si el debat gira exclusivament al voltant d’aquests recursos i no s’aborda amb decisió el tema que resulta encara més transcendent: com apliquem els recursos i per a fer què”.
El secretari de comunicació ha explicat que les dades d’inversió publicitària permeten afirmar que estem en un escenari de més ingressos per aquest concepte en la majoria de mitjans. Amb tot, ha remarcat que cal “innovar” i ha lamentat que, tot i que durant dos anys Barcelona ha acollit un dels congressos més rellevants d’innovació periodística (el Global Editors Network), la presència de directius de mitjans de comunicació catalans ha estat “escassíssima”. “Parlar d’innovar és una cosa, fer innovació és una altra. S’ha de passar de les paraules als fets” ha assenyalat Martí.
A l’acte també hi han intervingut el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Sancho; el director general de Comunicació i Gabinet de Presidència de Gas Natural Fenosa, Jordi Garcia Tabernero; el director de l’InCom-UAB, José Luis Terrón, i la coeditora de l’obra Carme Ferré Pavia, que ha exposat l'estat de la qüestió del sector de la comunicació a Catalunya en el darrer bienni.
Marti ha qualificat l’informe d’“eina d’informació útil i rellevant” que “no és fàcil de fer” i ha defensat que les institucions que el reben “l’han d’incorporar juntament amb d’altres aportacions en el procés de presa de decisions”. Amb tot, el Secretari de Comunicació també ha afegit que de vegades els discursos teòrics no acaben d’explicar bé la realitat i que a Catalunya, en el sector de la comunicació, hi ha una distància massa gran entre allò que els especialistes i la gent del sector “diu en privat i a porta tancada, d’allò que diuen i expressen en públic”.
Pel que fa a la comunicació local, també creu que els indicadors “conviden a l’optimisme” i ha posat l’exemple de la Xarxa Audiovisual Local, la XAL, que s’ha convertit “de veritat” en “un gran centre de producció” que rep els recursos de les diputacions no com un donatiu discrecional, sinó com una contraprestació a la feina que fan els mitjans locals.
Martí, que ha tancat el torn de les intervencions, s’ha referit a les “virtuts” del sector però també, ha dit, es poden reconèixer “alguns defectes” i ha posat com a exemple “una mica de manca d’ambició” perquè “no n'hi ha prou amb parlar d’algunes coses; s’han de fer les coses”. En aquest sentit, ha subratllat que en general “el discurs bascula sobre els recursos econòmics” però mai no hi ha “un debat sa, que és imprescindible, sobre l’aplicació d’aquests recursos”. La discussió se centra “exclusivament” en si l’empresa ha rebut o no aquests diners i “no ens en sortirem mai si el debat gira exclusivament al voltant d’aquests recursos i no s’aborda amb decisió el tema que resulta encara més transcendent: com apliquem els recursos i per a fer què”.
El secretari de comunicació ha explicat que les dades d’inversió publicitària permeten afirmar que estem en un escenari de més ingressos per aquest concepte en la majoria de mitjans. Amb tot, ha remarcat que cal “innovar” i ha lamentat que, tot i que durant dos anys Barcelona ha acollit un dels congressos més rellevants d’innovació periodística (el Global Editors Network), la presència de directius de mitjans de comunicació catalans ha estat “escassíssima”. “Parlar d’innovar és una cosa, fer innovació és una altra. S’ha de passar de les paraules als fets” ha assenyalat Martí.
A l’acte també hi han intervingut el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Sancho; el director general de Comunicació i Gabinet de Presidència de Gas Natural Fenosa, Jordi Garcia Tabernero; el director de l’InCom-UAB, José Luis Terrón, i la coeditora de l’obra Carme Ferré Pavia, que ha exposat l'estat de la qüestió del sector de la comunicació a Catalunya en el darrer bienni.
Informe de la comunicació a Catalunya
L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa.
L’Informe es publica, amb accés obert i gratuït, com a quart volum de Lexikon Informes, una col•lecció especialitzada de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya, en format EPUB, un dels estàndards d’ús més corrent de llibre electrònic (llibreria.gencat.cat).
Per aquesta edició l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors procedents de sis universitats catalanes públiques i privades i de l’àmbit professionals. L’objectiu de l’obra és analitzar, contextualment, els esdeveniments dels dos últims anys en el sector de la comunicació a Catalunya, i constituir un instrument de treball al servei del món acadèmic i comunicatiu, que inclou els responsables polítics, culturals i socials que han hagut de prendre decisions sobre un dels sectors estratègics del país.
L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa.
L’Informe es publica, amb accés obert i gratuït, com a quart volum de Lexikon Informes, una col•lecció especialitzada de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya, en format EPUB, un dels estàndards d’ús més corrent de llibre electrònic (llibreria.gencat.cat).
Per aquesta edició l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors procedents de sis universitats catalanes públiques i privades i de l’àmbit professionals. L’objectiu de l’obra és analitzar, contextualment, els esdeveniments dels dos últims anys en el sector de la comunicació a Catalunya, i constituir un instrument de treball al servei del món acadèmic i comunicatiu, que inclou els responsables polítics, culturals i socials que han hagut de prendre decisions sobre un dels sectors estratègics del país.
1
Fitxers adjunts
