- La Secretaria d’Afers Exteriors i de la UE ha enviat a la Comissió Europea un document amb reflexions i propostes sobre la revisió de la política europea de veïnatge
- Entre d’altres, el Govern proposa potenciar la cooperació multilateral, en la qual l’Executiu ha estat molt actiu a través del Procés de Barcelona i de la Unió per la Mediterrània (UpM)
- A més, s’aposta per donar més protagonisme als parlaments, als ens subestatals i locals en la definició dels programes i en la seva implementació, així com fomentar la participació de la societat civil
- El document s’ha fet amb la col·laboració d’experts i institucions de l’àmbit de les Relacions Internacionals i la Mediterrània -com ara l’IEMed i el Cidob- des de l’experiència catalana en la política euromediterrània
La Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, mitjançant el representant permanent a Brussel·les, ha fet arribar a la Comissió Europea les seves aportacions a la consulta oberta per aprovar una nova Política europea de veïnatge (PEV). El document inclou reflexions i propostes per adaptar aquesta política al context actual. Desenvolupada en el context de l’ampliació de la Unió de 2004, la PEV es fonamenta en l’assistència financera, institucional i política per consolidar les economies de països veïns de la UE en una via de creixement i estabilitat. Després de més de deu anys, la UE vol redefinir les relacions amb els països del sud de la mediterrània i els de l’Europa de l’Est, tenint en compte que no s’han assolit els objectius que es va fixar.
Fruit de la implicació i la voluntat europeista històriques de Catalunya, el Govern de la Generalitat participa d’aquest procés consultiu amb un document de propostes, que s’ha elaborat en col·laboració amb experts i institucions i des de l’experiència catalana en la política euromediterrània, com és el cas de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i el Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB). Més enllà d’una resposta als reptes de seguretat, el que busquen tant la PEV com el Procés Euromediterrani és associar a la UE un conjunt de països que sumen prop de 400 milions d’habitants i que tenen destacades complementarietats demogràfiques i comercials, amb l’objectiu de constituir una regió estable i pròspera, capaç de competir amb els altres grans espais econòmics.
Aportacions del Govern a la Política Europea de Veïnatge
El document que el Govern de la Generalitat ha enviat en aquest procés consultiu traca els principals reptes de la nova Política europea de veïnatge. D’una banda, aposta per una combinació d’ambició i realisme que tingui en compte les possibilitats del context actual, però també la legítima aspiració dels països veïns. En aquest sentit, el Govern aposta per una redistribució de la despesa que contempli la significació històrica dels desafiaments que es presenten a la Mediterrània. El document considera que no és lògic que la despesa per càpita de la PEV a alguns països de l’est sigui 10 vegades més alta que als països del sud més poblats.
En segon lloc, el document destaca que el repte principal de la UE ha de ser accentuar la diversificació de la PEV sense posar-ne en qüestió la dimensió regional i tot evitant-ne la fragmentació. D’altra banda, el Govern considera també que la Unió Europea hauria d’articular la PEV amb la seva política exterior i amb la política exterior dels estats membres, juntament amb tres associacions que s’han constituït: la Unió per a la Mediterrània (UpM), l’associació amb l’est i la sinergia del mar Negre. A més, el document convida a una major integració de les polítiques per al Magreb amb les que s’arbitren per a l’Àfrica subsahariana; tant des del punt de vista del mercat com dels moviments humans i la seguretat.
En un altre ordre de temes, el Govern aposta per la participació de la societat civil en la definició dels programes i en la seva implementació. La revisió de la PEV hauria de donar més protagonisme en les relacions multilaterals als parlaments, als ens subestatals i locals, amb funcions creixents en l’establiment de complicitats regionals, i en destaca el paper de l’Assemblea Regional i Local Euromediterrània (ARLEM). Finalment, el document recomana que la UpM tingui un major pes en l’articulació de la PEV, donat que malgrat les seves limitacions polítiques i pressupostàries, la UpM és l’expressió més avançada d’una política multilateral a la Mediterrània. El Govern entén que cal dotar el Secretariat de la UpM d’una dimensió més global. En aquest sentit, recorda que la celebració del 20è aniversari de la Conferència euromediterrània, el proper 20 de novembre, és una bona oportunitat per a situar la UpM al centre de les relacions entre Europa i els països del sud i l’est de la Mediterrània.
Nota: S'adjunta el document amb l'Aportació catalana que el Govern va analitzar el passat mes d'abril, i que ha servit de base per elaborar la proposta final.
1