El Pla dels Albats, un barri extramurs medieval del Conjunt Monumental d’Olèrdola, és objecte d’excavacions arqueològiques aquest estiu. Per primera vegada, aquest lloc emblemàtic per a l’arqueologia medieval catalana, serà estudiat amb metodologia científica. Els treballs d’enguany es centren en l’àrea central del barri conformat per una església preromànica i una de romànica dedicades a Santa Maria, envoltades per la coneguda necròpolis de tombes antropomorfes tallades en la roca coneguda com a Pla dels Albats.

 

Les excavacions al Conjunt Monumental d’Olèrdola, gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, s’havien centrat fins ara en l’adequació de l'entrada al recinte, l’església de Sant Miquel, el Castell, la muralla romana i unes cases medievals, en funció de l’estat de conservació de les restes monumentals i arqueològiques conservades.

 

La intervenció, liderada per la Universitat de Barcelona i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, s’emmarca dins el projecte de recerca 2014-2017 ECLOC Ecclesiae, coemeteria et loci (saec. VIII-XI) Sancti Cirici de Colera, Sidilianum, Olerdola (Esglésies, cementiris i hàbitats (segles VIII al XI) Sant Quirze de Colera, Sidillà, Olèrdola), impulsat per la UB i inscrit dins de l’ERAAUB/Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona. Alhora, el projecte està vinculat a altres dos projectes en curs: el projecte d’àmbit europeu CARE-Hispania, Corpus Architecturae Religiosae Europeae - Hispania (saec. IV-X) i el projecte del Ministerio de Economía y Competitividad, El impacto de la arquitectura religiosa en el paisaje urbano y rural del nordeste de Hispania y las Islas Baleares.

 

El projecte es centra en el procés de vertebració del territori entre els segles VIII i XI a partir de tres diferents tipus d’aglomeracions: Sant Quirze de Colera/Sancti Cirici de Colera (una església amb cementiri i hàbitat monàstic), Sidillà/Sidilianum (una església amb cementiri i un vilarge rural) i Olèrdola/Olerdola –Sancta Maria foris muros/Pla dels Albats– (una església amb cementiri i hàbitat suburbial).

 

Paral·lelament s'està treballant en la documentació topogràfica de tots els elements estructurals relacionats amb l'urbanisme de la ciutat medieval. Aquesta topografia georeferenciada a una base de dades SIG permetrà aproximar-nos a la forma urbana de la ciutat medieval tant dins de muralles com del suburbi de Santa Maria o Pla dels Albats. Cases, vials, tallers i espais productius aniran prenent forma, però només les excavacions arqueològiques sistemàtiques faran possible definir a llarg termini aquest urbanisme. I és que Olèrdola és dels pocs indrets que es conserven a la península Ibèrica que permeten definir aquest urbanisme sense interferències d'ocupacions posteriors, doncs va ser abandonada a principis del segle XII després d'un atac almoràvid, restant només en ús l'església de Sant Miquel.

 

Més enllà dels resultats científics que s’extreguin, la campanya arqueològica al Pla dels Albats té a més un alt component didàctic que respon a les línies estratègiques de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural en matèria d’ús social i transferència del coneixement. S’han programat dos grups de treball de característiques i objectius ben diferents: un grup que compta amb la participació de joves del municipi d’Olèrdola d’entre 12 i 16 anys que pretén apropar el patrimoni arqueològic i la feina dels arqueòlegs als més joves i promoure la sensibilitat i l’interès envers aquesta disciplina científica, i un altre grup format per estudiants universitaris i llicenciats en arqueologia que podran aprofundir els seus coneixements en la intervenció d’un espai en el que es treballa especialment la documentació d’estructures estructures religioses per un costat i per l’altra les sepultures i els individus en elles inhumats, tombes conegudes en la bibliografia com a  tombes olerdolanes i de les quals se n’han documentat fins el moment més d’un centenar. L’estudi antropològic aportarà dades essencials per conèixer la població medieval que habitava el suburbi i comparar els resultats amb les dades proporcionades pels individus que habitaven l’interior del recinte, inhumats entorn l’església de Sant Miquel (cementiri excavat entre els anys 2005 i 2007).

 

 

La zona coneguda actualment com a Pla dels Albats es troba situada sobre un puig o plataforma rocosa que s'obre vers l'est, a uns 300 m al nord-est del recinte fortificat d’Olèrdola. L'elevació domina visualment l'estreta entrada al fondo de la Seguera (concentració d'hortes i camps; hàbitat rupestre repartit en 850 m lineals de cinglera) i l'important pas de l'interior fins a la costa seguint la riera de Vilafranca. Si bé es coneix popularment amb aquest nom sols la zona de la necròpoli, les restes arqueològiques del barri fora muralla es troben ja des del peu d'aquesta. El barri està conformat per un nucli amb l’església de Santa Maria i la necròpolis i amb habitatges i espais de treball que defineixen la trama urbana fora muralla de la ciutat.