Durant la seva intervenció a la cambra, Francesc Homs ha posat alguns exemples que evidencien aquesta realitat com ara “uns compromisos econòmics amb la Generalitat de Catalunya que no compleix”, l’”incompliment reiterat” de sentències del Tribunal Constitucional, o la Llei de la Dependència, “que establia una aportació meitat i meitat en allò que li tocava l'administració pública en el seu conjunt per part del Govern espanyol”.

 

Una de les proves més clares que el govern espanyol retalla l’autogovern es visualitza “en aquests darrers temps” quan el Consell de Ministres “divendres rere divendres” pren decisions que “comporten la merma de la capacitat d'autogovern d'aquesta cambra” ha dit.

 

Com a exemple d’aquest minva de la capacitat legislativa del Parlament de Catalunya, el conseller s’ha referit a la impossibilitat de poder decidir sobre els horaris comercials o als atacs al model educatiu que es va promoure “temps enrere amb un consens absolut” i que “ens ha permès disposar d'una cohesió” que hauria de merèixer “alguna mena de reflexió a vostè i al seu grup parlamentari” a l’hora de voler imposar un altre “des de fora” i “sense el concurs de la immensa majoria d'aquesta cambra i encara menys del concurs del món educatiu”.

 

Homs la lamentat la dificultat “de fer un debat seriós” amb el grup popular. “Hi ha debats i diàlegs que resulten impossibles”, ha dit, “perquè si no estan disposats a acceptar el diagnòstic del que ens passa col·lectivament” i que “ens tenalla”, es fa “molt difícil que es puguin fer aportacions per resoldre els problemes que tenim”.

 

En una resposta a una pregunta parlamentària durant la sessió de control al Govern sobre el contingut de l’esmentat informe, el conseller ha recordat que “no és la primera vegada que posem sobre la taula raons i arguments sobre el que està passant i que col·lectivament ens tenalla”. Tampoc no és el primer cop que, a més, “rebem tota mena de critiques” que “ no són res més que l'expressió dels prejudicis”.

 

A més, Homs ha refermat la idoneïtat de l’informe “en un moment transcendent com el que vivim” per poder“posar arguments, raons i explicacions al que ens passa”. “Després d'haver-ho intentat tot durant aquests últims anys”, i a causa de les reaccions al document, sembla que es reprodueix “el dia de la marmota”. ”Els executors d'aquesta política recentralitzadora i aquesta ofensiva contra dels interessos de Catalunya, i sobretot de les persones de Catalunya, ho neguen i menteixen”ha dit amb rotunditat.

 

En aquest sentit, el conseller de la Presidència ha identificat les reaccions sobre el document com l’absència de “cap contraoferta alternativa damunt de la taula”; els “que acaben esdevenint  còmplices  per omissió” i “es dediquen a despistar dient que ‘sou una colla de ploramiques’ sense tampoc aportar cap solució alternativa”, i els que “intenten aportar-hi solucions i òbviament  són, com sempre, criticats”. “El meu propòsit”, ha conclòs, “és poder fer els propers dies un debat a fons sobre aquest document”.

 

 

Homs també s’ha referit als objectius establerts pel Pla de Govern 2013-2016 presentat el gener de 2013, per dir que “es pot afirmar sense equivocar-se que el 90% de les actuacions estan o finalitzades o en curs i només un 9% pendent d’inici”. El conseller ha posat en relleu algunes de les mesures dutes a terme per l’executiu català i ha posat l’èmfasi en la prioritat de la despesa social del Govern, que“està a l'ordre del 71% de tots els recursos disponibles”, un fet que mai s’havia produït fins ara “en la història de la Generalitat”.

 

De fet, de les 212 mesures identificades a Pla de Govern, “se n’han realitzat ja 136, vol dir un 64%”,el que demostra que el Govern català està “complint els compromisos”. En aquest sentit, el conseller ha subratllat que “governar és prioritzar” i aquestes prioritats estan reflectides al Pla de Govern i als pressupostos, que responen a un acord de legislatura que “comencen en el frontispici amb el compromís envers la recuperació econòmica i sobretot, sobretot, la creació de llocs de treball”.“Amb la perspectiva que ja portem d'aquests prop de tres anys de legislatura, les dades deuen acompanyar”, ha dit, en referència a les últimes dades d’ocupació, que assenyalen Catalunya registra 65.001 aturats menys en la primera meitat de 2015, la baixada més alta en els primers 6 mesos d'un any.

 

El titular de la Presidència ha repassat algunes de les prioritats del Govern que s’han dut a terme, tot i les dificultats que suposa que el govern espanyol no hagi complet les lleis d’estabilitat pressupostària, fet “que hem denunciat i no ens hem cansat de reclamar”, i la imposició d’uns objectius de dèficit “més fruit de l’arbitrarietat i de la discriminació que no pas del raonament al servei dels serveis públics que presten les diferents comunitats autònomes”.