El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha pronunciat avui la conferència “Cultura i infraestructures culturals” a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La xerrada ha format part del simposi A 40 anys de la mort de Franco (1975 – 2015) organitzat pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.
Mascarell: “no som conscients de la feina ingent que s’ha fet en l’àmbit cultural i, especialment, en les infraestructures en els darrers 35 anys sense masses mitjans”.
El conseller de Cultura ha fet un repàs històric des de l’any 1907 fins a l’actualitat de la situació de la cultura a Catalunya, posant especial atenció en l’aspecte de les infraestructures i institucions culturals. Ha destacat que a Catalunya “tenim centres culturals que treballen amb el 25 o el 40% dels recursos que tenen els centres d’altres països”. I ha afegit que “Catalunya té un model cultural competitiu que es basa en un sistema mixt entre iniciativa pública i privada, la societat civil. Estem en condicions de consolidar un model propi que ha d’estar en constant procés de renovació”. Ha conclòs que “hem d’aprendre a viure una cultura que ha d’aspirar a ser d’estat. Si no tenim independència fiscal ni legislativa, no podrem fer avançar el nostre sistema d’equipaments públics”.
En la conferència, el conseller de Cultura ha dividit en tres etapes els 40 anys d’història des de la mort de Franco que permeten entendre el què la societat cultural catalana ha fet i cap a on es dirigeix. Les tres etapes són: 1966-1980: De la supervivència al redreçament, 1980-2006: De la institucionalització autonòmica a la normalització cultural precària i 2007-2015: De la crisi econòmica a la independència.
La primera etapa es caracteritza, segons ha explicat el conseller de Cultura, per la dinàmica modernitzadora i el talent creatiu i emprenedor de la societat civil catalana que va fer que sorgissin iniciatives destacades en el sector de l’edició i en de les arts escèniques.
La segona etapa va ser l’origen de les primeres institucions. No només en l’àmbit polític i territorial (Generalitat de Catalunya, primera conselleria de Cultura i ajuntaments), sinó també en l’àmbit cultural amb la democratització del carrer, les primeres lleis per construir un espai cultural i l’aparició de projectes emblemàtics.
La darrera etapa, que va des del 2007 fins a l’actualitat, està protagonitzada per dos fets destacats: la crisi econòmica i el canvi tecnològic. Dos factors que han afectat profundament la cultural catalana en tots els sentits, des de la creació fins al consum.
