El Govern ha presentat, per quart any consecutiu, els informes de la Central de Resultats dels centres sanitaris públics de Catalunya, que permeten avaluar i identificar les millors pràctiques i, alhora, aconseguir més bons resultats. Es tracta d’uns estudis que, des de l’any 2010, recullen i analitzen els indicadors de qualitat de l’assistència dels centres del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), en una demostració més de l’exercici de transparència i retiment de comptes promoguts pel Govern.
 
Durant la presentació dels informes, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va remarcar  la importància de poder disposar d’un instrument únic com aquest a l’Estat espanyol i a Europa, que ha permès millorar l'eficiència del sistema sanitari públic català.
 
Notable alt en l’atenció ambulatòria i excel•lent en el grau de confiança
Segons els informes de la Central de Resultats presentats per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, els ciutadans puntuen amb un notable alt l'atenció ambulatòria especialitzada als hospitals de la xarxa pública catalana, amb  un índex de satisfacció global de 7,8 sobre 10. La fidelitat, entesa com a percentatge de població que manifesta que tornaria al mateix centre en cas de poder triar, se situa en un 82,9 % de resposta afirmativa, i el grau de confiança arriba al 92%.
 
Per contra, els ciutadans consideren que cal millorar en el temps d’espera fins al dia de la visita amb l’especialista i en la comoditat de la sala d’espera.
 
Més urgències ateses
L’estudi constata que l’any 2014 es va atendre 3,2 milions d’urgències: el 87,2% als hospitals d’aguts i el 12,8% als CUAP. La majoria de les urgències ateses als hospitals (64,7 %) van ser del nivell 4 i 5, és a dir, de menys gravetat, i en el cas dels CUAP, la xifra va ser del 84%.
 
Augmenta l’activitat quirúrgica en l’àmbit hospitalari
Els resultats dels hospitals del SISCAT recullen una millora dels indicadors clínics.  Segons l’estudi, ha augmentat l’activitat quirúrgica a partir del 2012: el nombre d’hospitalitzacions quirúrgiques ha crescut prop del 7% entre el 2012 i el 2014, i al voltant del 5% des del 2009. D’altra banda, entre el 2012 i el 2014 el nombre d’hospitalitzacions mèdiques ha experimentat una disminució de més del 3%.
 
Pel que fa al percentatge global d’intervencions de cirurgia major ambulatòria ha augmentat des del 52,4% l’any 2009 al 58,4% l’any 2014.
 
D’altra banda, el percentatge de mortalitat a 30 dies de l’alta hospitalària per les malalties greus seleccionades com un infart agut de miocardi, un ictus o una insuficiència cardíaca congestiva, ha experimentat una tendència a la baixa entre el 2011 i el 2014. Pel que fa a la mortalitat per fractura de coll de fèmur, s’ha mantingut estable els últims anys.
 
Monogràfic sobre la fractura de fèmur en persones grans
Els informes inclouen el monogràfic "Impacte en la supervivència i despesa associada a la fractura de fèmur en les persones grans a Catalunya", on s’assenyala que aquesta fractura és causa de morbimortalitat funcional i deteriorament funcional important entre les persones grans a Catalunya, amb una despesa associada molt elevada.
 
Segons l’estudi, un total de 8.172 persones més grans de 65 anys van patir una fractura de fèmur l’any 2013 a Catalunya, cosa que representa una taxa anual de 5,93 per cada 1.000 habitants d’edat igual o superior als 65 anys i una incidència més alta entre les dones de 85 a 89 anys.
 
El monogràfic revela que l’estada a l’hospital d’aquests pacients és d’11,1 dies i que la mortalitat hospitalària és del 5%, xifra que augmenta fins al 24% un any després de la fractura.
 
També assenyala que la despesa mitjana per pacient en els 12 mesos posteriors a la fractura és de 10.797 euros en comparació amb la dels 12 mesos previs que és de 4.076 euros. El 80% de la despesa es fa en els primers 6 mesos: el 62% correspon als ingressos hospitalaris i el 31% a l’ús de recursos sociosanitaris.
 
Davant d’aquestes dades, el Departament de Salut recomana algunes accions per prevenir caigudes. D’una banda, aconsella revisar la medicació, especialment els fàrmacs relacionats amb el risc de caigudes com són l’ús de benzodiazepines, molt freqüent en la gent gran i que augmenten el risc de deteriorament cognitiu, delírium, caigudes i fractures. I de l’altra, recomana revisar el mobiliari de la llar de les persones grans per tal d’assegurar-se, per exemple, que hi ha agafadors al bany, que no hi ha estores que puguin provocar caigudes o que la casa té una bona il•luminació.
 
 
Consum de fàrmacs
L’estudi també assenyala que Catalunya es troba per sobre de la mitjana de països europeus en consum de fàrmacs antiulcerosos i diversos estudis posen de manifest un ús excessiu d’aquests fàrmacs.
 
Informe de l’àmbit sociosanitari
Entre els indicadors de l’àmbit sociosanitari destaca que el 43,9% dels pacients han millorat el seu estat funcional durant l’ingrés en un centre de convalescència.
 
El 2014, un 63,9% de les persones ingressades en un recurs de convalescència va ser destinada  al seu domicili. En el cas particular de la  fractura de fèmur va ser el 76,6%. 4 de cada 10 pacients atesos en unitats de cures pal•liatives van tenir un diagnòstic principal diferent de càncer.
 
Els deliris, les demències i altres trastorns cognitius i amnèsics van representar el diagnòstic principal del 32% dels episodis d’hospitalització de dia i el 16% dels episodis de llarga estada.
 
 
Informe de l’àmbit de salut mental
Durant el 2014, els centres de salut mental d’adults (CSMA) van atendre 169.919 persones,- 55.963 de les quals van correspondre a nous casos-, i es van realitzar una mitjana de 6,5 visites per persona. Aquesta xifra s’ha mantingut constant durant els darrers anys.
 
Pel que fa als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), durant el 2014 van atendre 62.634 persones (25.136 corresponen a nous casos), xifra que s’ha incrementat un 27,6% en sis anys. Això no vol dir que hi hagi més casos, sinó que els centres en detecten més i millor. Pel que fa a la mitjana de visites per pacient es va situar en 6,2 a l’any.
 
L’edat mitjana dels nous casos atesos va ser de 10, 9 anys i el diagnòstic més freqüent va continuar sent el trastorn per dèficit d’atenció (TDAH), present en gairebé un de cada quatre pacients atesos, un 22,7%.
 
 
 
El detall dels informes de la Central de Resultats es pot consultar en el següent enllaç: http://observatorisalut.gencat.cat/ca/central_de_resultats/informes_cdr/dades_actuals/