“El que avui denominem col·loquialment la tercera via, que és el que hem intentat practicar tots en aquests darrers deu anys, ha estat una font de fracassos i de frustracions; després de deu anys, és evident que és una via que ha mort”. Així ho ha manifestat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, durant la compareixença que ha fet a petició pròpia al Parlament de Catalunya per exposar el contingut de l’informe Crònica d’una ofensiva premeditada: les conseqüències sobre les persones de Catalunya, que detalla “l’ofec premeditat i conscient” de les institucions de l’Estat “sobre els instruments que haurien de garantir l’estat del benestar i el progrés econòmic” del país. La compareixença s’ha fet a la Comissió d’Afers Institucionals, just deu anys després que la mateixa comissió acordés tramitar el projecte de llei del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat el 2005.

 

El document, que respon a un mandat del Parlament, “ofereix una radiografia precisa de la realitat que pateix la capacitat d’autogovern de Catalunya”. A través d’un centenar de pàgines aborda, en paraules del conseller Homs, “les tres grans pressions que dificulten i mermen” les capacitats de la institució i del país: la manca de voluntat de diàleg per part del Govern espanyol, l’asfixia econòmica i la recentralització normativa i els incompliments legals. “Un ofec premeditat”, ha denunciat Homs, que exerceix “la troica que de debò tenalla Catalunya, i que és la suma del Govern espanyol, el Tribunal Constitucional i el dèficit fiscal estructural”, que “es fonamenta no en la democràcia, sinó en al interpretació arbitrària i abusiva de les lleis”.

 

“Els únics que actuen de manera unilateral i al marge de la Constitució, les lleis i la democràcia són el Govern espanyol i algunes institucions de l'Estat, de manera encoberta, abusant de la seva situació de poder i del domini que tenen del dret i de les institucions que controlen el dret”. “Ni es dialoga, ni es negocia, s’imposa directament”, ha sentenciat Homs.

 

 

El conseller de la Presidència ha relatat “l’ofec econòmic” a què l’Estat ha sotmès els darrers anys les institucions catalanes que perjudica els ciutadans del país. Un ofec que, d’una banda, té un caràcter estructural, derivat del dèficit fiscal que pateix Catalunya i que el 2011 es va situar en el 7,7% del PIB, i que, d’altra banda, també té un caràcter conjuntural: “l’arbitrarietat i l’abús” de l’Estat en la distribució dels objectius de dèficit, que “s’ha excusat en el context de la crisi econòmica”, incomplint la Llei d’estabilitat pressupostària. “Se’ns exigeixen uns objectius de dèficit que van molt mes enllà d’allò que estableix la UE” i que “són un desafiament a la viabilitat de l’estat del benestar”, ha denunciat Homs.

 

Segons ha destacat el conseller, l’Estat també ofega econòmicament Catalunya amb els “incompliments de pactes establerts”, com el finançament de la Llei de la Dependència (ha retallat 240 milions d’euros en 3 anys) o els 3.967 milions d’euros que deu al Govern de la Generalitat per l’incompliment de la disposició Addicional tercera de l’Estatut, que havia de pal·liar el dèficit crònic de Catalunya en infraestructures.

 

A tot això, ha explicat, cal sumar la política per obstaculitzar totes les iniciatives que ha impulsat la Generalitat per aconseguir nous ingressos i reduir les despeses sense afectar l’estat del benestar. “Totes les figures que s’han anat establint, una darrera l’altra, el Govern espanyol se les ha anat carregant”, com és el cas de les taxes judicials, l’euro per recepta, l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear o l’impost sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual. A més, ha relatat, l’estat ha pres decisions “que afecten les oportunitats de creixement econòmic”, amb la “disminució d’inversions en infraestructures i l’incompliment de plans d’inversions previstos i establerts”. El conseller Homs ho ha exemplificat amb el cas “clamorós” del compliment dels plans d’inversions a les infraestructures ferroviàries de Catalunya i Madrid: “A Catalunya just arriba al 10 per cent i en el cas de Madrid està al 100 per cent”, ha denunciat.

 

 

“En aquests moments la Generalitat de Catalunya, el sistema institucional de la Generalitat de Catalunya, no té cap competència exclusiva a les nostres mans; tot ha estat directa o indirectament intervingut i condicionat per una teranyina jurídica imposada al marge de la Constitució”. El conseller de la Presidència ha denunciat “la relació de mesures, normes, reials decrets i lleis” que el Govern espanyol ha tirat endavant aprofitant la crisi econòmica i que “alteren unilateralment el marc competencial” de Catalunya. “És la victòria dels contraris a la Constitució, però feta en nom de la Constitució. S'ha alterat del tot l'equilibri del pacte Constitucional i s'ha alterat de manera unilateral”, ha denunciat Homs, qui ha advertit que ara “l'excusa de la crisi ja no és possible, ni resulta una coartada creïble”.

 

El titular de la Presidència ha contraposat aquesta “hiperactivitat” de l’Estat a l’hora de recentralitzar i limitar l’autogovern de Catalunya a “la inacció” que pateix per “negociar i fer efectius traspassos pactats, acordats i legalment establerts al propi Estatut” o fins i tot de complir sentències, com les 13 sentències del TC i el TS que l’obliguen a territorialitzar el 0,7% de l’ajut a entitats del Tercer Sector.

“En el pla normatiu podríem dir que estem davant d’una LOAPA general, feta de la pitjor manera possible, sense transparència i sense seguretat jurídica”, ha sentenciat.

 

 

El conseller de la Presidència ha lamentat els “diversos intents” de diàleg del Govern de la Generalitat i el Parlament amb les institucions de l’Estat amb el llarg procés de negociació de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, retallat pel Tribunal Constitucional després de ser referendat pel poble català; la petició del pacte fiscal de 2012, o la demanda constant a les institucions espanyoles de facilitar els mecanismes per fer realitat el dret a decidir del poble de Catalunya l’any 2014. “No hi ha hagut ni una alternativa formalitzada per part del Govern espanyol o de l’àmbit del conjunt dels partits polítics espanyols”, ha denunciat Homs. “Deu anys amb governs a Catalunya i majories en aquest Parlament de tots colors i el resultat sempre el mateix: menys autogovern menys capacitat de decidir, més pobres, més debilitats per donar les respostes que voldríem i que els nostres conciutadans mereixen”, ha lamentat.