·         La Federació de càmpings de Catalunya i l’Associació de càmpings de Barcelona s’uneixen ara al protocol signat l’any 2013 amb els càmpings lleidatans

 

·         Els establiments vulnerables davant d’avingudes hauran de delimitar les zones inundables, garantir els temps d’evacuació, redactar un pla d’autoprotecció i un pla especial urbanístic per regular la seva activitat

 

·         Els càmpings subscriuen també uns criteris de comú acord que regularan l’obertura de nous establiments i les condicions dels existents per regularitzar-se

 

 

La totalitat dels càmpings de Catalunya ha signat un acord de col·laboració amb l’objectiu de gestionar aquells establiments existents que se situen en zona inundable i que tenen una situació urbanística irregular. Així, els establiments vulnerables davant d’avingudes hauran de delimitar les zones inundables, garantir els temps d’evacuació, redactar un pla d’autoprotecció i un pla especial urbanístic per regular la seva activitat.

 

Els càmpings també han subscrit, de comú acord, uns criteris homogenis que regularan les condicions a complir tant per aquests establiments que han de regularitzar-se com per autoritzar noves obertures.

 

L’acord compta amb les signatures del Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Protecció Civil, la Direcció General de Turisme, la Federació de càmpings de Catalunya i l’Associació de càmpings de Barcelona.

 

Es tracta, de fet, d’estendre a tots els establiments catalans un primer protocol de col·laboració que es va signar en aquest mateix sentit l’any 2013 amb l’Associació professional d’empresaris de càmpings i ciutats de vacances de Lleida.

 

 

 

La voluntat d’abordar la problemàtica dels càmpings en zones inundables deriva de la seva especial vulnerabilitat en cas d’avingudes, atès que la tipologia dels elements que els formen resulta extremadament més fràgil que les edificacions. És, per tant, necessari garantir la seguretat dels seus usuaris, fent-la compatible, quan sigui possible, amb el manteniment d’aquesta activitat econòmica.

 

Mitjançant l’acord, s’estableix la informació mínima i els condicionants que hauran de complir els càmpings, així com el procediment urbanístic a seguir per a la seva regularització, fruit de la col·laboració entre el Departament de TES, l’ACA i Protecció Civil.

 

Així, les dades mínimes per poder informar sobre la compatibilitat d’un càmping en zona inundable són les següents:

 

·         La delimitació de les zones inundables per a períodes de retorn de 10, 50, 100 i 500 anys, a partir de les millors dades disponibles.

 

·         L’existència d’un pla d’autoprotecció que permeti posar en marxa les actuacions necessàries per protegir els clients del càmping.

 

Amb aquestes dades a la mà, es podrà determinar que l’establiment pot continuar amb la seva activitat sempre que, a més, es donin aquestes condicions:

 

·         Que el temps d’evacuació dels ocupants sigui inferior al temps disponible entre l’avís de l’avinguda i la seva arribada. O bé, que es prenguin mesures per reduir aquest temps, com ara:

 

o   Obrir noves vies d’evacuació.

o   Reordenar internament el càmping, per garantir que la zona d’acampada es pugui evacuar amb seguretat.

o   Establir zones de confinament properes per als usuaris.

o   Establir mesures estructurals per a la reducció del perill

o   Adequar senyalitzacions, sistemes d’avís, protocols d’actuació, coordinació amb altres càmpings, etc.

 

·         Que el càmping disposi dels mecanismes, de cost variable, per detectar i prevenir quan es pot produir una inundació i que permetin assegurar-ne l’evacuació total.

 

Posteriorment, els càmpings hauran de tramitar un Pla especial urbanístic que contingui tota aquesta informació i el pla d’autoprotecció corresponent. A més, el Pla especial urbanístic en delimitarà les zones d’acampada i de serveis, els allotjaments fixes i semimòbils, especificant l’estat actual, i, en el seu cas, les modificacions o ampliacions proposades.

 

La Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme assessorarà als càmpings sobre la necessitat de comptar amb aquest Pla especial i facilitarà una guia per a la seva redacció.

 

Els establiments hauran d’iniciar els treballs per al seu Pla en el termini màxim d’un any i l’hauran de finalitzar en el termini màxim de dos anys. Els càmpings de Lleida que van signar l’acord l’any 2013 tindran ara aquest mateix marge de temps per elaborar els seus plans.

 

D’altra banda, la comissió de coordinació de càmpings en matèria urbanística, reunida avui, ha establert també, de comú acord, una sèrie de criteris homogenis que hauran de ser tinguts en compte tant pels nous establiments que es vulguin implantar com també per aquells que s’hagin d’adaptar a la normativa vigent. Aquests criteris podran esdevenir obligatoris quan s’elabori la norma corresponent.

 

Els criteris fan referència a aspectes tan diversos com el tipus d’allotjament temporal que s’admetrà a primera línia de mar i en quines condicions d’instal·lació, quins plans especials s’hauran de sotmetre a avaluació ambiental i quins no, o bé les possibilitats d’alterar la quota natural d’un terreny per seguretat o adequació paisatgística.

 

Igualment, el document llista una sèrie de qüestions ambientals generals que hauran de tenir en compte els càmpings. Entre elles, la necessitat de minimitzar la construcció de noves edificacions, adoptar mesures de prevenció en front d’incendis forestals o criteris de disseny de les instal·lacions per reduir el consum d’aigua i la contaminació lluminosa.