Al conjunt del país ha estat un mes gairebé tan càlid com el juliol de 2006. Ara bé, a diversos sectors del Pirineu i Prepirineu occidental i en alguns punts de l’interior i del prelitoral no s’havia mesurat mai un mes tan càlid.
El juliol ha estat plujós o molt plujós a gran part de la meitat occidental de Catalunya. En canvi, ha estat sec al sud de la costa Brava, nord del cap de Creus, conurbació de Barcelona, sud del pla de Bages i la zona a cavall de les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Finalment, el mes de juliol ha estat molt sec a la serra de les Gavarres.
El mes de juliol ha vingut marcat per una calor intensa fruit de la persistència d’una dorsal anticiclònica que va afectar Catalunya del dia 1 al 21 de juliol. A partir d’aquesta data es va produir una normalització de la temperatura i tempestes que van afectar especialment al Pirineu i Prepirineu.
El mes va començar amb una temperatura que es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l’època, com a conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica i la presència d’una dorsal molt marcada. La subsidència provocada per l’anticicló a les capes mitjanes i altes va afavorir l’augment de la temperatura. D’altra banda, cal tenir en compte que l’episodi es va produir pocs dies després del solstici d’estiu, quan la insolació és més important i el dia és encara molt llarg. A més, la nuvolositat va ser molt escassa, fet que va permetre que la temperatura diürna assolís valors extraordinaris a Catalunya. Les característiques de l’episodi queden definides en els següents punts:
- L’onada de calor va provocar temperatures extremes a la majoria de comarques, especialment entre els dies 4 i 7 de juliol, dies en què els valors més elevats van superar els 40ºC.
- Al llarg de l’episodi, la temperatura màxima va assolir els 40ºC a més d’un terç de les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), situades a l’interior del país i a les comarques del prelitoral Nord. Al llarg de l’episodi, 149 de les 175 estacions de la XEMA (85%) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com al percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d’estiu (juny-agost). Només en alguns sectors del litoral i prelitoral la temperatura es va mantenir per sota d’aquest llindar.
- Pel que fa els rècords de temperatura màxima, 49 de les 129 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura màxima absoluta de la seva sèrie entre els dies 5 i 7 de juliol. Es tracta d’un 38% del total de les estacions, un percentatge molt elevat, fet que demostra la gran magnitud d’aquest episodi, com a mínim pel que fa als valors extrems.
o Els dies 5 i 6 els rècords es van concentrar a les comarques del nord-est, ja que el vent del sud-oest va fer que la temperatura es disparés al litoral i prelitoral, amb alguns valors de 40 ºC fins gairebé arran de mar a l’Empordà.
o D’altra banda, el dia 7 la temperatura va ser especialment alta a l’interior del Principat, des del prelitoral fins a les comarques de ponent, així com a les valls del Pirineu.
- L’excepcionalitat de l’episodi fa que, en molts casos, les estacions de la XEMA (de fins a 26 anys de dades) tinguin sèries massa curtes com per trobar un precedent de temperatura màxima més elevada. Per això, cal recórrer a estacions manuals que formen part de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM). Analitzant totes aquestes dades, es poden assenyalar les següents conclusions:
o A molts indrets de la depressió Central es van assolir els valors més alts de temperatura màxima des dels anys 80 (agost de 1987 o juliol de 1982)
o En alguns punts de l’interior i del prelitoral la temperatura màxima encara va ser lleugerament més alta el juliol de 1994 o l’agost de 2003
o A les cotes altes del Pirineu la temperatura màxima va ser lleugerament més alta l’agost de 2012
o Prop del litoral no va ser una onada de calor extraordinària, amb l’excepció de la Costa Brava
La persistència d’aire càlid a les capes mitjanes de la troposfera, el domini d’una dorsal anticiclònica en superfície i el flux de sud i del sud-oest van fer que els termòmetres es mantinguessin a la zona alta entre els dies 9 i 21 de juliol. Durant els primers dies les màximes es van donar a ponent, afectant les comarques del Pallars Jussà (38,1 ºC a Sant Romà d’Abella el dia 10), Segrià (37,5 ºC Seròs el dia 11) o la Ribera d’Ebre (40 ºC a Vinebre el dia 13). A partir del dia 16 va començar a dominar el flux de sud i sud-oest, situació que va fer mantenir o fins i tot augmentar els registres termomètrics. Els valors màxims s’enregistraren a les comarques del Pallars Jussà (39,3 ºC a la Pobla de Segur i Tremp el dia 16), alguns punts del Bages (39,1 ºC a Artés el dia 18) i el Priorat (37,9 ºC a Torroja del Priorat el dia 19). Malgrat la sensació de calor i els registres força elevats de temperatura durant aquests dies, només 2 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades, Bonaigua (2.266 m) i Sasseuva (2.228 m), van superar la seva temperatura màxima absoluta de juliol. Es dóna la circumstància que ambdues ja l’havien superat durant l’onada de calor de primers de mes. De fet, al llarg de l’episodi només una estació de la XEMA va assolir els 40,0 ºC de temperatura màxima (Vinebre, a la Ribera d’Ebre), concretament els dies 13 i 21 de juliol. Al llarg de l’episodi, 60 de les 178 estacions de la XEMA (34%) van superar almenys un dia el llindar de SMP per calor i només una dotzena de les estacions de la XEMA disponibles van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, ubicades al Prepirineu i punts de l’interior.
Fruit d’aquesta situació sinòptica, típica de calor extrema a Catalunya com a conseqüència de la presència d’una zona de baixes pressions al sud-oest de les illes Britàniques, van aparèixer les primeres tempestes de tarda que des de feia força dies es resistien a fer acte de presència al Principat. Van estar en relació al pas d’un solc que va afectar el Pirineu els dies 16 i 17, estenent-se a tota la meitat occidental de Catalunya el dia 18. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades pel SMC van ser els 47,6 mm a Sasseuva (2.228 m) a la Val d’Aran; a Bonaigua (2.266 m) al Pallars Sobirà es van acumular 35,8 mm; i finalment, a Núria (1.971 m) al Ripollès es van enregistrar 32,2 mm.
La dorsal anticiclònica va continuar afectant la nostres contrades però retirant-se cap al sud, fet que va provocar un flux més zonal a les capes mitjanes de la troposfera, afavorint l’aparició de tempestes a Catalunya. Entre els dies 19 i 23 de juliol aquest meteor va ser freqüent durant la tarda, moltes d’elles amb intensitat forta i acompanyades de calamarsa o pedra. Cal remarcar les següents quantitats registrades a les estacions gestionades pel SMC: a Gisclareny (el Berguedà) es van enregistrar 141,4 mm; a Cardona (el Solsonès) es van enregistrar 119,9 mm; i a Alinyà (l’Alt Urgell) es van acumular 91,6 mm.
La temperatura es va anar normalitzant i un nou front va afectar Catalunya els dies 24 i 25 de juliol. Cal remarcar els 76,0 mm a Beget (el Ripollès) o els 58,3 mm a Maià de Montcal (la Garrotxa).
Finalment, una línea frontal bastant activa va afectar el país entre els dies 29 i 31 de juliol, fet que va suavitzar una mica més la temperatura i va provocar tempestes a gran part de Catalunya. A les parts culminants del Pirineu Occidental les acumulacions de precipitació durant aquest període van superar els 100 mm i a la resta del Pirineu, al Prepirineu i punts de la plana de Lleida i de l’extrem sud del país van superar el 50 mm. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades pel SMC van ser: 162,5 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran; 110,2 mm a Espot (2.519 m), al Pallars Sobirà; i 107,7 mm a Bonaigua (2.266 mm).
Pel que fa a la temperatura mitjana mensual, el mes de juliol ha resultat molt càlid a 64 de les 174 estacions de la XEMA ubicades fonamentalment al Pirineu, Prepirineu, Prelitoral, Catalunya Central, el delta del Llobregat i la conurbació de Barcelona. A la resta del país el mes ha estat càlid, amb anomalies per sobre dels +2,0 ºC a la major part de les estacions. Han estat per sota d’aquest llindar el delta de l’Ebre, el Garraf i punts de la plana de Lleida (Figura 1).
La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de juny respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de juliol pel període de referència 1961-1990) més destacats registrats a les estacions de la XEMA.
|
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
Anomalia (ºC)
|
|
Gisclareny
|
Berguedà
|
+4,6
|
|
la Quar
|
Berguedà
|
+4,4
|
|
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló
|
Cerdanya
|
+4,0
|
|
Puig Sesolles (1.668 m)
|
Vallès Oriental
|
+4,0
|
|
Montesquiu
|
Osona
|
+3,9
|
|
Santuari de Queralt
|
Berguedà
|
+3,9
|
|
Viladrau
|
Osona
|
+3,8
|
|
Montsec d'Ares (1.572 m)
|
Pallars Jussà
|
+3,8
|
|
Malniu (2.230 m)
|
Cerdanya
|
+3,8
|
|
Tagamanent - PN del Montseny
|
Vallès Oriental
|
+3,8
|
Aquestes anomalies positives són conseqüència de dos factors:
- La presència d’una massa d’aire molt càlid procedent del continent africà com a conseqüència d’una baixa ubicada al sud-oest de les illes Britàniques i els fluxos del sud i del sud-oest associats a ella.
- La subsidència en relació a la dorsal que va afectar les capes mitjanes i altes de la troposfera gran part del mes de juliol, afavorint l’augment de la temperatura.
Figura 1:
Mapes de temperatura mitjana del mes de juliol de 2015 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
Com a resum, el juliol de 2015 ha estat gairebé tan càlid com el del 2006. La gràfica següent mostra l’anomalia de la temperatura mitjana mensual de juliol a Catalunya a partir de 15 sèries (de les 23 del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics - BAIC) en el període 1950-2015.
En general, al sud del país i a ponent ha estat el juliol més càlid, però al quadrant nord-est i a punts del litoral Central el 2006 va ser-ho encara més. Si ens centrem en les dues sèries més llargues de Catalunya, amb dades des de principis del segle passat, ha estat el tercer juliol més càlid a l’observatori Fabra (el Barcelonès), després dels de 2006 i 2003. En canvi, a l’observatori de l’Ebre (el Baix Ebre) ha estat el mes més càlid de tota la sèrie, superant per 0,2 ºC l’agost de 2003. A diversos sectors del Pirineu i Prepirineu occidental i en alguns punts de l’interior, com ara del pla de Bages, també ha estat el mes més càlid que s’ha mesurat mai.
Pluviomètricament, el juliol ha estat plujós o molt plujós a gran part de la meitat occidental de Catalunya. En canvi ha estat sec al sud de la costa Brava, al nord del cap de Creus, conurbació de Barcelona, sud de la plana de Bages i la zona a cavall entre les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Finalment, el mes de juliol ha estat molt sec a la serra de les Gavarres (Figura 2). De totes les maneres, a la major part de les estacions, a excepció de les ubicades al Pirineu i Prepirineu, la precipitació es va enregistrar durant el front que va creuar el país els tres últims dies del mes i, especialment, el dia 31. Aquest fet indica la forta irregularitat del clima mediterrani durant l’estiu.
La distribució de les anomalies és producte fonamentalment de les tempestes que van afectar Catalunya durant la segona quinzena del mes, especialment entre els dies 29 i 31.
A continuació es mostren les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de juliol ha superat els 100 mm, la qual s’han concentrat bàsicament al Pirineu i Prepirineu, assenyalant una distribució de la precipitació típica durant l’estiu.
|
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
PPT (mm)
|
|
Lac Redon (2.247 m)
|
Val d'Aran
|
213,2
|
|
Gisclareny
|
Berguedà
|
194,9
|
|
Espot (2.519 m)
|
Pallars Sobirà
|
186,3
|
|
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló
|
Cerdanya
|
166,9
|
|
Núria (1.971 m)
|
Ripollès
|
163,5
|
|
Alinyà
|
Alt Urgell
|
157,9
|
|
Bonaigua (2.266 m)
|
Pallars Sobirà
|
157,8
|
|
Sasseuva (2.228 m)
|
Val d'Aran
|
142,9
|
|
Organyà
|
Alt Urgell
|
142,1
|
|
Vic
|
Osona
|
140,3
|
|
la Pobla de Segur
|
Pallars Jussà
|
139,4
|
|
Molló - Fabert
|
Ripollès
|
131,2
|
|
el Port del Comte (2.316 m)
|
Solsonès
|
119,2
|
|
Das - Aeròdrom
|
Cerdanya
|
117,7
|
|
Vielha
|
Val d'Aran
|
116,1
|
|
el Pont de Suert
|
Alta Ribagorça
|
112,1
|
|
Ulldeter (2.410 m)
|
Ripollès
|
110,5
|
|
Salòria (2.451 m)
|
Pallars Sobirà
|
109,9
|
|
Boí (2.535 m)
|
Alta Ribagorça
|
105,9
|
|
Tremp
|
Pallars Jussà
|
105,8
|
|
Certascan (2.400 m)
|
Pallars Sobirà
|
104,2
|
Figura 2:
Mapes de precipitació acumulada durant el mes de juliol de 2015 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
3 d’agost de 2015
6
Fitxers adjunts
