El Grup de Suport de Muntanya (GSM) del Cos d’Agents Rurals (CAR) durant els mesos de juliol i agost col·labora amb l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona (UB) en l’estudi de la població d’aufrany (Neophron percnopterus) que es realitza a la Catalunya central i serres pre-litorals des de l’any 2012.
L’aufrany és el més petit dels voltors europeus. S’alimenta de petits cadàvers, matèria en descomposició, escombraries, insectes i també excrements. Fa niu en lleixes de penya-segats o en petites coves on pon d’1 a 3 ous entre abril i juny. Al setembre migra cap a l’Àfrica on conviu amb elefants i lleons, i torna entre febrer i març. A Catalunya aquesta espècie es considera protegida i està catalogada com a “Vulnerable”.
Històricament no es coneixia la presència de l’aufrany a les comarques de la Catalunya central i serres pre-litorals, com a espècie nidificant, tot i que probablement ho havia fet fins començaments del segle XX. En qualsevol cas, entre els anys 70 i 80 a Catalunya només niava a les comarques de Lleida (Prepirineus i vall de l’Ebre) amb unes 30 parelles censades, i no va ser fins l’any 1992 que es va observar la primera parella establerta a la comarca d’Osona. Des d’aquest nou nucli inicial, s’ha expandit cap a les comarques veïnes (Bages, Anoia, Vallès Occidental, Ripollès, Garrotxa). Un segon nucli també s’ha estès per les comarques meridionals com el Priorat i les Terres de l’Ebre, probablement a partir de l’antiga població de l’Ebre. Actualment la població catalana s’apropa a les 70 parelles. L’expansió de l’aufrany a Catalunya és un cas gairebé únic a Europa, ja que en gran part de la seva àrea de distribució l’espècie s’ha extingit o ha disminuït dràsticament. Aquesta expansió a Catalunya pot ser deguda al fet que aquí trobi unes millors condicions de supervivència (menor ús de verí) i una major abundància d’aliment (mercès a la ramaderia extensiva de vacum, grans abocadors comarcals, etc.) que en altres regions on depenia en bona part del conill, circumstàncies que fins i tot poden haver afavorit la immigració d’exemplars d’altres territoris.
L’objectiu de l’estudi és conèixer l’evolució poblacional de l’espècie a mitjà termini, els paràmetres demogràfics, la dependència d’aquesta població vers les activitats de l’home i l’aplicació de mesures de conservació. L’accés als nius es fa mitjançant tècniques d’escalada i treballs verticals, quan l’edat dels polls és entre 45 i 60 dies, majoritàriament durant el mes de juliol. Els polls es traslladen a un lloc segur i a poca distància del niu, per tal d’anellar-los (anella convencional en una pota i anella de lectura a distància a l’altra pota), fer-ne una inspecció ocular, diversos mesuraments i una extracció de sang que permet conèixer l’origen i qualitat de la dieta. Del niu s’agafen restes no aprofitables com plomes, egagròpiles i ossos. Durant el mes d’agost, quant els polls ja tenen una edat mínima de 80 dies i ja fa al menys 10 dies que volen, es fa un segon accés als nius per tal d’agafar més restes no aprofitables.
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.
