Reduir el volum d’aigua a l’explotació sense afectar als índex productius és molt important ja que està relacionat amb el volum de purins i, per tant, ajuda a millorar la gestió de les dejeccions i minimitzar el seu cost associat
 
Aquesta és una de les accions dins del projecte Life + “Futur agrari” coordinat pel DARP
La decisió del tipus d’abeurador  que s’adaptarà millor a una determinada explotació dependrà de varis factors, alguns dels quals hi ha poca informació.
 
En l’elecció d’un abeurador és important considerar la seva resistència, la seva ergonomia i també si disposa d’algun sistema de regulació.  També s’ha de tenir en compte que la pressió del circuit d’aigua pot variar segons la llargada dels circuit, de les possibles pèrdues de càrrega i de la quantitat d’abeuradors estiguin funcionant a la vegada.
 
El projecte Life + “Futur Agrari”, coordinat pel departament d’Agricultura,  té com a objectiu elaborar unes fitxes de caracterització dels abeuradors comercials de porcí per tal que els ramaders disposin de més informació i un anàlisi de l’efecte de la pressió del circuit de l’aigua en el cabal de sortida de l’abeurador. L’execució d’aquests objectius s’ha realitzat en el Laboratori de Producció Animal de la Universitat de Lleida per personal del Grup de Gestió Porcina de la UdL (GGP-UdL).
 
El número de tipus d’abeuradors de porcí caracteritzats ha estat un total de 23 agrupats segons tipologia (pitorro, bola, pico pato i cilindre) i realitzant una fitxa on s’inclouen les dades  descriptives i els resultats de cabals obtinguts a diferents pressions del circuit d’aigua (0,5 a 4 bars en intervals de 0,5 bars).
 
A nivell general, quan més pressió major cabal. Independentment del tipus d’abeurador com a mitjana el cabal passa de 1,25 a 2,61 l/minut quan la pressió del circuit és de 0,5 a 4 bars. Quan s’analitza l’efecte de la pressió del circuit d’aigua amb el cabal segons tipologia d’abeuradors s’observa que els abeuradors de tipus “pitorro” són els que generen més cabal (2,73 l/minut) i els xumets de cilindre (1,09 l/minut) són els que generen menys cabal.
 
Tot i les diferències de cabals segons tipologia, també s’ha observat que dins d’una mateixa tipologia, i per tant, externament poc diferenciats entre ells, hi ha sistemes amb més alternatives de regulació que altres i/o sistemes que el cabal de sortida no està tan alterat per la pressió general del circuit d’aigua. Per exemple, dins de la tipologia d’abeuradors de tipus bola, hi ha cases comercials que amb el canvi de pressió es duplica el cabal (2 a 4 l/minut) i altres cases comercials, que disposen d’un sistema de regulació aconseguint que el cabal no sobrepassi a 1,5 l/minut independentment de la pressió del circuit d’aigua.
 
Aquests resultats mostren la importància de conèixer el comportament del cabal de l’abeurador segons la pressió ja que pot tenir un efecte molt important en el volum de purins a l’explotació
Per una altra part, també es va observar l’important efecte de la pèrdua de càrrega de pressió en el circuit d’aigua en el cabal de sortida dels abeuradors. Per exemple, es va observar que el cabal dels primers xumets del circuit eren 5 vegades més gran que el cabal dels últims xumets del circuit (5 litres/minut vs 0,7 litres minuts).
Això, a nivell pràctic, pot implicar la necessitat de disposar sistemes de regulació de pressió en tot el circuit d’aigua de forma que, independentment de la ubicació de l’abeurador o del número d’abeuradors que estan utilitzant-se a la vegada, no acabi afectant en el cabal nominal de sortida de l’abeurador.
 
En conclusi, amb els resultats d’aquest estudi es posa de manifest la importància de que les instal·lacions de distribució d’aigua en granges de porcs puguin garantir una pressió i un cabal estable i homogeni en tots els punts de sortida del circuit ja que, en cas contrari, caldrà fer una selecció acurada del tipus d’abeurador i fer una regulació individualitzada de cada abeurador segons les condicions de la línia i el punt d’on estigui situat per tal de minimitzar les pèrdues d’aigua.
Trobareu més informació a www.futuragrari.cat