• El conseller de la Presidència reclama a l'alcaldessa de Barcelona que que "es mulli" perquè  el país passa per "hores decisives" i  "cal claredat" tant en "els missatges" com en els "compromisos"

  • Homs ha fet aquestes declaracions durant la visita a les obres de millora del Palau del Castellà, a Gandesa

El conseller de la Presidència,  Francesc Homs, ha recordat a l'alcaldessa de Barcelona,  Ada Colau, que avui "la sensibilitat social passa per estar compromès amb la independència". El conseller ha fet aquesta reflexió després que Colau apuntés que els regidors del seu partit, Barcelona en Comú, s' abstindran en el ple de l'Ajuntament de Barcelona que ha de debatre l'adhesió de la ciutat a l'Associació de Municipis per la independència.

Homs ha demanat a l'alcaldessa que  "reconsideri" aquesta decisió perquè, segons ha afirmat, "comprometre's amb l'AMI és comprometre’s de fet amb la gent, amb la idea de poder disposar d’aquells instruments que no tenim per poder progressar i fer progressar el conjunt del país i poder fer aquelles polítiques que fins ara no hem pogut fer". El conseller ha assegurat que per garantir el progrés i la garantia socials a Catalunya  calen uns  "instruments" que "l’estat espanyol no ens ofereix".

Homs ha posat com  a exemple el decret contra la pobresa energètica: "Si la institució de la Generalitat no pot fer una llei per combatre la pobresa energètica perquè després des de Madrid els senyors del PP s’ho carreguen i no som capaços davant d’això de reaccionar, aleshores vol dir que el nostre compromís amb les polítiques socials trontolla".

Davant d'això, Homs  ha demanat a Colau que "es mulli" i que "faci honor al compromís que ella sempre diu que sosté a favor de la sensibilitat social", perquè  el país passa per "hores decisives""cal claredat" tant en "els missatges" com en els "compromisos".

El conseller ha fet aquestes declaracions durant la visita a les obres de millora del Palau del Castellà de Gandesa, un edifici datat el segle XIII. Per al conseller, la recuperació d'aquest espai és un símbol de la construcció del futur i de la voluntat de persistir en el temps. "Tenir present la nostra història és reconèixer la pròpia identitat i projectar-te tal com ets i així  es construeix el futur", ha assegurat.

 

Un edifici d'origen templer


El Palau del Castellà és Bé Cultural d’Interès Nacional des de 2009. Aquest edifici medieval, també anomenat La Presó o Casa de la Castellania, ha viscut alguns dels esdeveniments més importants de la història de Catalunya. Es considera que el Palau va ser inaugurat amb motiu de la reunió del Capítol General de l’Orde del Temple del 1225. El 1338 s’hi van celebrar les Corts Generals de la Corona d’Aragó, presidides pel rei Pere III el Cerimoniós. Al llarg de la seva història s’hi van allotjar personalitats rellevants de l’Europa del moment (templers i hospitalers) i va ser el centre de cobrament d’impostos.

 

L’any 1609 l’edifici es va modificar i va passar a ser la Sala del Delme, on es pagava a l’església, al rei o a altres senyors la desena part de la collita. El 1841, amb la creació del partit judicial de Gandesa, l’edifici va passar a ser presó fins a l’any 1960. Entre els anys 1994 i 1995 es va restaurar i es va convertir en un equipament cultural municipal. A dia d’avui, encara conserva la gran sala interior i part de les cambres d’origen medieval.