- L’Hospital Vall d’Hebron, referent mundial en el maneig assistencial i investigador de la malaltia onco-hematològica, aprofita aquest coneixement per millorar l’atenció al pacient amb càncer en totes les seves dimensions
Segons les últimes dades publicades pel Departament de Salut, a Catalunya es diagnostica una mitjana anual de 33.715 nous casos de càncer i s’estima que, el 2020, el nombre de casos nous diagnosticats s’incrementarà un 32%, un creixement que en gran part s’associa a l’envelliment i l’increment de la població. Per poder atendre aquesta situació, el Departament de Salut impulsa diferents iniciatives, que estableixen objectius, accions i recomanacions basades en les bones pràctiques clíniques i en l’evidència científica.
En aquest context s’emmarca el projecte Optimus, que s’ha dut a terme de manera pionera a Catalunya a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i s’ha presentat avui a Barcelona amb la presència del conseller de Salut, Boi Ruiz; el gerent de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el doctor Vicenç Martínez; el cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital, el doctor Josep Tabernero; el cap del Servei d’Hematologia de l’Hospital, el doctor Francesc Bosch, i la directora de la regió de Catalunya de Roche Farma, Gemma de Clascà.
El projecte Optimus és una iniciativa d’un grup de treball multidisciplinari (oncologia, hematologia, farmàcia i infermeria) que examina els beneficis associats a diferents accions adreçades a optimitzar la qualitat assistencial dels serveis d’oncologia i hematologia. Unes mesures que, a més a més, estan alineades amb els objectius estratègics definits pel Departament de Salut de Catalunya en el Pla de Salut 2011-2014 i en el darrer Pla director d’oncologia.
Per al conseller de Salut, el projecte és una mostra de l’aposta de la conselleria per impulsar la millora contínua en els processos assistencials per a perfeccionar cada cop més l’atenció que reben els pacients i la tasca que exerceixen els professionals sanitaris, cercant l’excel·lència dels centres. De fet, Ruiz s’ha mostrat satisfet que el projecte, que es vol extendre a la resta d’hospitals del sistema sanitari públic de Catalunya, esdevingui un reflèx de l’aplicació pràctica de les polítiques del departament: augment de l’esperança i millora de la qualitat de vida, lideratge professional i participació dels pacients, impuls de la innovació i de la recerca i seguretat i optimització en l’ús dels recursos.
La tasca assistencial de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron en les àrees d’oncologia i hematologia està considerada una de les més rellevants en l’àmbit sanitari internacional. Exemple d’excel·lència en aquest àmbit, el centre és també un referent a l’hora d’introduir noves accions encaminades a millorar la qualitat de vida dels pacients amb càncer i l’eficiència dels processos assistencials.
En aquest sentit, el gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, Vicenç Martínez, ha assenyalat que “l’objectiu també és proporcionar eines d’educació sanitària per mitjà d’activitats orientades a l’autocura, a fi de donar la major autonomia possible al pacient i minimitzar les possibles complicacions associades al tractament”.
Amb aquest objectiu s’ha incorporat recentment un conjunt de mesures englobades en quatre tipus d’accions:
1) adreçades a reforçar el control qualitatiu i quantitatiu de tot el que estigui relacionat amb la preparació i l’administració de medicaments antineoplàstics;
2) centrades en el paper clau del personal d’infermeria especialitzat;
3) enfocades al disseny de canals alternatius d’assistència amb els quals resoldre dubtes i atendre situacions de complexitat baixa, i per últim,
4) aquelles que busquen la introducció de noves vies d’administració de fàrmacs en el procés assistencial.
Per la seva part, la directora de la regió de Catalunya de Roche, Gemma de Clascà, ha destacat el paper clau de la companyia com a agent actiu i implicat en el sistema sanitari. “A Roche defensem la coresponsabilitat, posant el nostre ampli coneixement en l’àrea de l’oncohematologia al servei del sistema. Catalunya representa una comunitat clau per a la companyia: amb una inversió de prop de 10 milions d’euros l’any passat, la contribució en investigació a la regió es tradueix en el fet que més del 90% de les nostres molècules en investigació s’estiguin provant en més de 200 assajos clínics en els quals participen investigadors de primer nivell, de mig centenar de centres i prop de 3.000 pacients catalans. Això fa possible que ens puguem implicar, des del valor afegit, en l’aposta per les dinàmiques assistencials o clíniques per la millora continuada de la qualitat assistencial. Durant els propers mesos, anirem coneixent els resultats d’aquest projecte en diferents comunitats.”
Aquest informe, que també ha comptat amb la col·laboració del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya (CCPC), conclou que activar aquestes mesures en la resta de centres públics catalans aporta beneficis assistencials, el que millora l’eficiència de l’organització i, per tant, comporta una optimització dels recursos per al sistema públic sanitari i per a l’organització del centre, independentment de la seva grandària. La seva incorporació significa un millor control de les preparacions i les administracions de fàrmacs, el que garanteix una seguretat més gran per al pacient i una atenció integral i continuada. El resultat final és una reducció de les urgències hospitalàries i la possibilitat d’implantar altres serveis assistencials per millorar la qualitat de vida dels pacients.
Anàlisi dels punts de millora del procés asistencial
En la metodologia de l’estudi es va preveure que, abans d’introduir el conjunt de mesures i avaluar-ne l’impacte, s’identifiquessin els punts de millora del procés assistencial associats a l’ús de fàrmacs, situacions comunes als hospitals de les quals se sap que tenen un impacte en la qualitat assistencial. Així, per exemple, perquè el pacient pugui començar el tractament en el moment idoni, és clau un sistema adequat de programació de les sessions, així com la coordinació i la celeritat en l’obtenció dels resultats analítics. N’hi ha altres exemples en la fase de preparació dels medicaments o en el suport i la formació al malalt i el seu entorn.
Tal com ha explicat el doctor Josep Tabernero, “garantir la màxima seguretat del pacient és la nostra prioritat i aquesta mena de mesures són una mostra dels esforços per aconseguir-ho. La introducció de tecnologies basades en l’assegurament de controls qualitatius i quantitatius durant les fases de preparació i administració dels fàrmacs o l’especialització dels professionals d’infermeria, que tenen un paper clau i destacat en l’atenció al pacient, permeten millorar la qualitat assistencial, incrementant la seguretat i potenciant un seguiment i una atenció individualitzada més grans, així com un millor ús dels recursos sanitaris”.
Per la seva part, per al doctor Francesc Bosch, “el nostre compromís amb l’optimització i la millora de la qualitat assistencial es materialitza així mateix amb iniciatives com la posada en marxa de la consulta d’atenció immediata o la incorporació de noves vies d’administració dels tractaments oncològics. Ambdues estan encaminades a assolir una millora en la qualitat de vida dels pacients oncològics, així com a optimitzar el temps dels professionals sanitaris i l’ocupació dels centres”.
Es va analitzar el grau de cobertura dels punts de millora a l’Hospital Vall d’Hebron. Aquesta anàlisi es va dur a terme mitjançant sessions de treball amb els professionals de les àrees d’oncologia, hematologia, hospital de dia i farmàcia, es van estudiar les accions fetes i les que es podrien fer. El resultat d’aquest esforç va permetre prioritzar les mesures englobades en les quatre iniciatives següents:
- Sistema de control de producció i traçabilitat en la preparació i l’administració de medicaments antineoplàstics. L’objectiu va ser incrementar la seguretat i la qualitat dels processos assistencials mirant de eliminar el risc d’aquests errors, que són la causa principal d’efectes adversos i dels resultats en salut. Pioner en l’Estat Espanyol, el servei de farmàcia ha desenvolupat un sistema de control de producció i traçabilitat que evita la posibilitat d’errors de preparació de la quimioteràpia després d’una curosa validació farmacèutica de la prescripció feta en un sistema de prescripció electrònica assitida. També conserva la traça i permet fer un seguiment acurat de tots el passos del procés. Aquest sistema es àgil i segur, i permet preparar i administrar els tractaments ràpidament sense que el pacient tingui que tornar un altre dia a rebre la quimioteràpia.
- Especialització de la pràctica d’infermeria. L’estudi ha analitzat les diferents accions que duen a terme aquests professionals i que van més enllà de l’administració de tractaments. L’especialització, que implica un major grau d’autonomia, facilita el seguiment individualitzat del pacient en tot el procés assistencial. En els últims anys, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha apostat en aquest sentit, per poder donar una atenció d’alta qualitat.
- Canals alternatius d’assistència per resoldre dubtes i atendre situacions de complexitat baixa. L’alt volum de pacients que són tractats al servei d’urgències és un problema freqüent. Per millorar la capacitat de resolució, prioritzar l’assistència i impulsar l’atenció ambulatòria i optimitzar els recursos, l’Hospital Vall d’Hebron va posar en marxa a finals del 2012 una consulta d’atenció immediata (CAI). L’objectiu era i és atendre pacients urgents però de baixa complexitat, evitant així que siguin tractats al servei d’urgències i reduint hospitalitzacions i proves diagnòstiques innecessàries. Físicament proper a l’àrea d’urgències, aquest dispositiu disposa d’un total de cinc professionals (dos metges, dos infermers i un zelador).
- Introducció de noves vies d’administració en el procés assistencial. Cada cop més dades indiquen que la disponibilitat de noves vies d’administració (oral, subcutània) per als tractaments contra el càncer, en substitució dels utilitzats per via intravenosa, significa una millora en l’organització del centre i, sobretot, en la qualitat de vida dels pacients. De fet, l’informe Optimus conclou que els principals beneficiaris de la substitució de la via intravenosa per la subcutània són els malalts. Indica que aquesta última garanteix una reducció del temps d’administració, que es tradueix en un augment de la qualitat de vida. El pacient passa menys temps a l’hospital i això millora el seu benestar emocional. També ajuda les persones afectades a fer més compatible el tractament amb la seva vida personal i laboral.
