- A més de l’ús d’aquests fangs per a l’agricultura, la jardineria i la restauració de pedreres, un 6,4% s’ha destinat a valorització energètica i el 5,6% restant a dipòsit controlat
- S’aprofita així prop del 95% del fang generat en el procés de tractament de les 489 depuradores actives a finals de l’any passat
Les depuradores catalanes han generat 520.800 tones de biosòlids en forma de fang deshidratat durant el 2014, que equivalen a una quantitat de 116.500 tones de matèria seca. D’aquest volum es destinen en un 88% a l’àplicació per al sòl (agricultura, jardineria i restauració de pedreres), en un 6,4% per a la valorització energètica i el 5,6% restant a dipòsit controlat.
D’aquesta manera, s’aprofita prop del 95% dels fangs generats durant el procés de depuració a les 489 depuradores en servei a Catalunya a finals de l’any passat, les quals han tractat i depurat 630 hm3 (sis vegades l’embassament de la Baells, a la comarca del Berguedà).
De les 520.800 tones de fang generades durant 2014, el 99,9% ha estat sotmès, com a mínim, a un tractament, digestió aeròbia o anaeròbia, compostatge o assecatge tèrmic, abans del seu destí final. A més, els fangs han passat per tot tipus de controls que garanteixen el seu correcte aprofitament i el compliment dels paràmetres ambientals que exigeix la llei.
Des del 2007 es constata un lleu però continuat descens del 2% en la producció d’aquests biosòlids. Això es deu, tot i l’increment en el número de depuradores en servei, a la suma de diversos factors com la pluviometria, l’estalvi en el consum a nivell domèstic i a la menor aportació procedent del sector industrial. Aquesta tendència es constata a la majoria de depuradores de mida mitjana i gran de Catalunya.
El tipus de tractament al qual s’han sotmès els fangs varia en funció de diferents aspectes. Durant l’any 2014 un 53% dels biosòlids van ser compostats, un 8% van rebre tractament d’assecatge tèrmic i un 4% van ser destinats a plantes de digestió anaeròbia externes. Complementàriament, un 48% dels biosòlids van ser sotmesos a digestió a les pròpies depuradores, una part dels quals van ser compostats o assecats posteriorment.
Cal tenir en compte que l’evolució dels preus del mercat energètic i les modificacions normatives aprovades a finals de 2012 i en el transcurs dels anys 2013 i 2014 han provocat una notable disminució de l’assecatge tèrmic com a tipus de tractament, mantenint-se el compostatge com el més emprat.
Les depuradores de Besòs/Montcada i Baix Llobregat acumulen el 42% del total de la producció de biosòlids a Catalunya durant el 2014.
L’evolució mostra que l’aplicació al sòl (agricultura, jardineria, restauració d’activitats extractives) és la destinació majoritària per al reaprofitament dels fangs, observant-se, per altra banda, un reducció en la valoració energètica.
2