- El cap de l’Executiu ha comparegut a petició pròpia davant de la diputació permanent del Parlament per donar compte de la convocatòria del 27S i així “fer entendre clarament” que “el president no s’amaga, tampoc ara”. “La meva voluntat ha estat sempre donar la cara qualsevol moment i circumstància”
- El president Mas ha situat el 27S com “un escenari d’últim recurs” davant del “mur granític” de l’Estat contra el qual “s’han estavellat” tots els intents perquè el poble català pogués decidir el seu futur polític: “no fer res, mirar cap a un altre costat i abaixar el cap, o actuar conseqüència amb els mandats democràtics”. “Vaig triar tirar endavant”
- Sobre els escorcolls a la Fundació CatDem, Artur Mas ha afirmat: “a aquestes alçades de la pel·lícula, no crec en segons quines casualitats”
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha posat en relleu aquesta tarda, durant la seva intervenció a la diputació permanent del Parlament, “l’esforç que en aquests últims tres anys ha fet el Govern per ser una administració transparent i un exemple de bones pràctiques”. Pel cap de l’Executiu, “quan es parla d’irregularitats i de pràctiques suposadament corruptes”, s’ha de deixar clar que “el Govern s’ha pres molt seriosament, i amb resultats positius i tangibles, ser un referent des del punt de vista de l’actuació i de la transparència”. Mas ha comparegut a petició pròpia davant la diputació permanent del Parlament per donar compte de la convocatòria del 27S i així “fer entendre clarament” que “el president no s’amaga, tampoc ara”, perquè “la meva voluntat ha estat sempre donar la cara qualsevol moment i circumstància”.
El cap de l’Executiu ha subratllat alguns exemples d’aquest esforç, entre els quals ha destacat la creació a Catalunya d’una oficina de supervisió de la contractació pública “iniciativa capdavantera a la Unió Europea”, o que la Generalitat hagi esdevingut “la primera administració de l’Estat en facilitar als ciutadans l’accés a la informació contractual dels seus departaments i de totes les entitats del seu sector públic”. Unes bones pràctiques, ha ressaltat el president, a les quals s’estan afegint una gran part de la resta d’institucions catalanes.
Pel president Mas, totes aquestes actuacions han comportat que “la Generalitat assolís la primera posició en matèria de transparència fa un any entre totes les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, quan a l’any 2012 es trobava en la desena posició”. “Que aquesta feina s’hagi fet en un any i mig o dos, vol dir que aquest s’ho ha pres molt seriosament i que aquest esforços no només s’han fet sinó que han reeixit”, ha insistit.
En referència als fet que aquests dies han marcat l’actualitat i que afecten la Fundació Catdem, Artur Mas ha demanat que “abans d’arribar a conclusions que poden ser precipitades, s’analitzin bé les coses perquè podrien tenir molt poc a veure amb la realitat”. El president ha assegurat que “a aquestes alçades de la pel·lícula, no crec en segons quines casualitats”, referint-se així al fet que l’actuació de la fiscalia i la guàrdia civil “es produeixi a un mes d’unes eleccions amb una enorme càrrega simbòlica i el mateix dia que una coalició que es presenta promogui una gran acte de participació ciutadana a Barcelona”.
El president ha criticat que “el dia abans dels escorcolls, s’avisés des dels poders públics a alguns mitjans de comunicació, perquè calia que hi hagués espectacle” i el fet que “s’hagin filtrat documents a la premsa que estan sota secret sumarial”. Tot això, ha afirmat el president, “introdueix seriosos dubtes sobre les intencions reals d’aquestes actuacions que semblen més orientades a treure rèdit electoral que no a perseguir la veritat”.
En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha assegurat que l’empresa Teyco, “així com altres empreses, ajuden a fundacions vinculades a partits polítics dins de la més estricta legalitat”, i ha demanat que s’analitzin bé els documents que s’han publicat perquè “no quadren les xifres”. El president ha subratllat que durant el 2009, any objecte de la investigació, “Teyco va ser més contractada per ajuntaments que no eren de CiU”, i pel que fa a la Generalitat “aquell any, amb el segon tripartit governant, les adjudicacions percentuals que tenia aquesta empresa eren superiors als d’aquests últims 4 anys amb el Govern de CiU”.
Sobre les adjudicacions als ajuntaments que estan sent investigades, el president ha explicat que aquestes obres són del 2009 i s’emmarcaven dins del Pla Zapatero, “que estava dissenyat de manera que s’adjudicava el projecte a l’oferta més barata, i el control administratiu de la justificació d’aquelles obres el feia directament el Govern central”. Per això, ha ressaltat “ja em diran quin marge tenia cap ajuntament d’aquest país per canviar coses d’aquests concursos”.
El 27S, “un escenari d’últim recurs”
Sobre el 27S, el president de la Generalitat ha advertit que “si estem en aquest punt d’utilitzar unes eleccions com a últim recurs és perquè tots els camins que hem intentat els diversos partits d’aquest Parlament s’han estavellat contra el mur granític de la incomprensió de determinats organismes o institucions de l’Estat espanyol”. “Estem en un escenari d’últim recurs; no n’hi havia cap altre”, després que “se’ns ha negat del dret i del revés, tot i que ho hem intentat per totes vies possibles”, la possibilitat d’atendre la demanda d’una “majoria molt clara de ciutadans de Catalunya a favor del dret a decidir”.
Des del consens constitucional del 78, ha recordat el president, amb l’“aposta seriosa i molt lleial” que va fer la societat catalana i els “intents” de tots els governs de Catalunya que “no van fallar mai” i que van intentar arribar “a tota mena d’acords i d’enteses” amb els executius espanyols. “Ho hem intentat tots”, però la resposta de l’Estat espanyol, ha lamentat, ha estat un Estatut “negociat, rebaixat i cepillado”, la negativa a parlar del pacte fiscal o a pactar un referèndum sobre el futur polític del país, tal com havia demanat “una majoria molt contundent” del poble de Catalunya a les eleccions del novembre de 2012. “Es va intentar l’acord, la negociació i el pacte” per poder fer un referèndum o una consulta pactats, però “el cop de porta va ser un altre cop històric, com amb el pacte fiscal”. “Ni una sola oportunitat de parlar-ne”, “ni tan sols es volia saber quina era l’opinió majoritària del poble de Catalunya” a través del procés participatiu del 9 de novembre, que va impugnar el Govern de l’Estat i que va comportar, com a “represàlia”, la presentació d’una querella criminal contra el president de la Generalitat, l’exvicepresidenta del Govern, i la consellera d’Ensenyament, tot i “l’opinió contrària de tota la fiscalia catalana”. “No devia ser tan clar que es pogués actuar d’aquesta manera”, ha manifestat Mas, qui ha denunciat que amb la impugnació del 9N “es volia ignorar o silenciar la voluntat del poble de Catalunya”. “Malgrat els tripijocs”, però, ha recordat el president, “al final les urnes hi van ser” i més de 2,3 milions de persones van votar el 9N “per parlar i per opinar del futur polític del país”.
El president Mas ha volgut deixar clar que “només hi havia dues alternatives” davant la “negativa” al diàleg del Govern de l’Estat: “o miràvem cap a un altre costat, fèiem com si no hagués passat res, ens arronsàvem i abaixàvem el cap, o érem conseqüents i coherents amb tot el que havíem fet”. “Vaig triar tirar endavant”, però “si l’Estat hagués tingut la més mínima capacitat i voluntat de diàleg, si hagués entès el clam de la societat catalana”, “si hagués entès alguna cosa i hagués deixat la porta oberta estaríem en un punt diferent”, ja que “probablement hauríem trobat una altra manera d’encarrilar les coses” perquè “la població catalana hagués pogut complir el seu desig expressar-se urnes”.
El cap de l’Executiu ha recordat que ja en el Debat de Política General del Parlament de l’any 2013 va “deixar molt clar” que estava disposat a “utilitzar com a president de Catalunya tots els instruments democràtics i legals” al seu abast per “facilitar al poble de Catalunya que pugui decidir lliurement el seu futur com a país, inclosa la convocatòria d’eleccions”. “Ningú podrà dir que això estat fruit d’una improvisació”, ha advertit Mas.
“Respecte” per les formacions que “reforcen” el 27S
Finalment, el president Mas ha demanat “respecte” per les diferents sensibilitats que conformen la candidatura de Junts pel Sí, l’existència de la qual, ha subratllat, “reforça el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions”. “Si la unitat és un valor positiu, per què no de cara aquestes eleccions?”, s’ha preguntat el president, que ha remarcat el “missatge potent [que dóna el fet] que gent tant diferent que no aniran sempre junts s’arribin a agrupar per a un objectiu comú en una operació sense precedents”. En aquest sentit, el cap de l’Executiu ha insistit en el caràcter “excepcional” del 27S, dia en què “es comptaran els vots del sí i del no” des de Catalunya, Espanya, Europa i el món. “No són unes eleccions de tipus plebiscitari des del punt de vista legal, però ho seran des de punt de vista polític".
