El president de la Generalitat, Artur Mas, ha afirmat aquesta tarda durant una entrevista amb la periodista Julia Otero, a Onda Cero, que en un futur Estat català “els drets lingüístics dels castellanoparlants es quedaran exactament igual que ara”. Ha afegit que “l’única diferència serà que els funcionaris, els servidors públics, sí que hauran de conèixer el català”. “Catalunya som tots, els 7 milions i mig de catalans, parlin el que parlin”, ha volgut subratllar també el president Mas, qui ha recordat que “quan l’Estat hi inverteix poc ho fa per als que parlen català i per als que parlen castellà”.

Així mateix, el cap de l’Executiu ha afirmat que els ciutadans que ho vulguin mantindran la nacionalitat espanyola. Preguntat sobre què passaria si l’Estat no la volgués donar, ha contestat que “si Espanya vol retirar la nacionalitat a ciutadans que ja la tenen, haurà d’explicar com ho fan”. “Estan donant la nacionalitat a descendents d'espanyols que van anar a l’Amèrica Llatina i en canvi els la trauran als que viuen a Catalunya que se segueixen sentint espanyols?”, ha insistit.

 

En un altre moment de l’entrevista al programa Julia en la onda, el president ha volgut deixar clar que “el procés català no pot acabar en no-res, perquè el salt qualitatiu d’una gran part de la població no té marxa enrere”. “Ens l’estem jugant de veritat, perquè no hi ha cap altra alternativa”, després d’haver-ho “intentat tot” durant anys. En aquesta línia, el cap del Govern ha fet notar el que Catalunya “ha rebut a canvi”, com ara “estar a la cua en inversió pública a Espanya malgrat ser la primera economia productiva de l’Estat”; un dèficit fiscal que ratlla els 16.000 milions d’euros anuals; els intents que fan “contínuament els governs d’Espanya, per desmuntar per totes les vies” el sistema d’immersió lingüística o per “reduir la nostra capacitat d’autogovern”; el “no reconeixement al dret a decidir”, o la negació de Catalunya com a nació. “Parem el carro perquè viure així és malviure”, ha sentenciat Artur Mas.

 

Preguntat sobre la seva responsabilitat en el procés, el president s’ha mostrat “responsable d’haver escoltat un clam que hi ha a Catalunya”, tal com s’ha manifestat en els darrers quatre anys en les mobilitzacions que hi ha hagut cada onze de setembre. El cap del Govern ha subratllat que cada any es manifesten 1,5 milions de persones, l’equivalent a una quarta part de la població i ha recordat que el procés polític a favor del dret a decidir compta amb el suport de dues terceres parts del Parlament de Catalunya i de més del 90% dels ajuntaments.

 

Artur Mas ha insistit, en aquest context, que la seva “obsessió” com a president de Catalunya ha estat “comprovar” el suport al procés català amb la celebració d’un referèndum o consulta vinculants que l’Estat ha negat en tot moment. “No estem en unes eleccions de tipus plebiscitari perquè és el que volíem, era la nostra última carta, no la primera”, ha dit, i ha afegit que “un referèndum vinculant és el que hem volgut des del principi, perquè és la manera lògica de saber si hi ha una majoria o no per la independència de forma vinculant”, però “qui ha de moure fitxa és l’Estat”. “No depèn de mi que en algun moment l’Estat digui que acordem un referèndum sobre la independència. Si ens ho diuen, ens asseurem a parlar i negociar i veurem si arribem a un acord, però això és ciència ficció perquè, quan ho hem intentant, ens han dit no. No s’han assegut, no han volgut parlar, no han escoltat, no han negociat i a sobre ens han presentat querelles”, ha reblat.

 

En un altre moment de la conversa amb Julia Otero, el cap de l’Executiu ha qualificat de “sorprenent” que per parlar de Catalunya el Govern espanyol “hagi d’anar a tot arreu, fins i tot a la Casa Blanca, i en canvi no en parli amb les institucions catalanes, que som els que representem el poble català”. “No entenc que en parlin amb tots els mandataris estrangers i no amb les institucions catalanes”, ha reblat.

 

En aquesta mateixa línia, ha assenyalat que “no ens sentim al·ludits” per les paraules del president dels Estats Units, Barack Obama, que “trobo més aviat light”. “Les hauria fet respecte a qualsevol altre país del món; ho deu dir a tots”, ha afegit. Així mateix, ha assenyalat que, “amb Catalunya o sense, Espanya seguirà estant unificada i seguirà sent un estat”, però ha fet notar que entén que l’Estat espanyol “necessiti capots contínuament, perquè són incapaços de convèncer la societat catalana”.

Preguntat sobre les declaracions del ministre de l’Interior, que l’ha acusat de fer política ficció i d’enganyar els ciutadans, el cap del Govern ha ironitzat que “segurament els ciutadans de Catalunya són tan babaus que no tenen llums, pobrets, i es deixen enganyar fàcilment. Potser no és així, potser és que estan farts de determinades actituds, incloses les del ministre Fernández Díaz”.

 

 

Durant la conversa amb Julia Otero, el cap de l’Executiu ha recordat el full de ruta cap a la constitució de l’Estat català, en cas que el sí guanyi per majoria el 27 de setembre. En primer terme, ha explicat Artur Mas, la constitució de les estructures d’estat. El segon pas, ha dit, serà aprovar al Parlament de Catalunya una declaració d’inici del procés de constitució de l’Estat català, mentre que el tercer serà comunicar “les nostres intencions i objectius” a les autoritats de l’Estat espanyol, de la UE i del món amb “el propòsit i l’ànim de negociar”, sense que “ningú hi surti perdent”. Finalment, ha dit, Catalunya iniciarà el procés de redacció de la constitució catalana “des d’un punt de vista àmpliament participatiu” i “al cap de 18 mesos començarà l’etapa realment final del procés”.

 

En un altre moment de l’entrevista, el cap del Govern ha assegurat que “s’exagera molt les conseqüències negatives” del procés. Respecte a les possibles incerteses que hi pot haver, ha insistit que “no ho pintem tot de color de rosa, però sabem que, si ens quedem com estem, ens ho pintaran tot de color negre, i això és una gran certesa”.

 

En aquest sentit, ha posat l’exemple de les pensions i ha explicat que en els darrers 17 anys, amb moments de crisi i d’expansió, a Catalunya hi ha hagut dèficit en cinc anys i la resta, superàvit, mentre que a l’Estat pràcticament tots els anys hi ha hagut dèficit. “On són més viables, doncs, les pensions?”, ha conclòs.