El Govern ha aprovat el Decret de desplegament de la coordinació i dels òrgans de coordinació, participació i seguiment previstos a la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea. Aquest Decret regula les funcions de coordinació del departament competent en matèria d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, així com les funcions de coordinació de la representació del Govern a l’exterior, els responsables departamentals del seguiment de l’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i el funcionament i coordinació de la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea, i del Consell d’Acció Exterior i de Relacions amb la Unió Europea.

 

El recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei d’acció exterior i de relacions amb la UE, va suspendre parcialment l’aplicació de la Llei i només es va poder aprovar parcialment el Decret dels òrgans col·legiats de coordinació participació i seguiment de l'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea.

 

Un cop aixecada la suspensió de l’aplicació de la Llei, la finalitat d’aquest Decret és regular de forma completa les funcions de coordinació dels diferents òrgans del govern, amb especial èmfasi en la coordinació interdepartamental. Amb el reforçament dels mecanismes de coordinació es pretén millorar les sinergies de tota l’activitat exterior dels departament i el organismes, ens i entitats vinculats a la Generalitat.

 

El Govern ha aprovat avui un decret que té com a objectiu essencial desenvolupar el procediment per a l’emissió dels informes establerts a l’article 7.4 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) modifica punts importants de la llei reguladora de les bases de règim local. En concret l’esmentada llei crea una nova tipologia de competència que pot exercir l’ens local: la competència distinta de les pròpies i de les atribuïdes per delegació que regula aquest decret.

 

El decret aprovat desenvolupa el procediment mitjançant el qual els ens locals poden assumir aquestes noves competències, que en tot cas exigirà l’emissió de dos informes per part de la Generalitat de Catalunya: l’informe sobre inexistència de duplicitats, que l’emet el Departament de Governació i Relacions Institucionals i l’informe sobre sostenibilitat financera de les noves competències, que l’emet el Departament d’Economia i Coneixement.

 

Per tal de simplificar el procediment i la gestió dels ens locals, i racionalitzar el procés i els criteris, es dirigirà la sol·licitud de tots dos informes en una sola tramesa al Departament de Governació i Relacions Institucionals el qual vehicularà la tramitació dels informes i en donarà una resposta única a l’ens local.

 

En el cas que l’ens local ja vingui desenvolupant serveis que, amb la modificació de la LBRL, ara s’incloguin en una competència distinta, l’ens local ha de demanar els informes de referència. En cap cas, implicarà una paralització del servei que es presta, ja que disposarà d’un any per fer arribar a l’Administració la sol·licitud d’emissió dels informes, garantint un període transitori de continuïtat i una simplificació també de la documentació a trametre.

 

El Govern ha aprovat avui la reestructuració de les competències en l’àmbit del medi natural i la biodiversitat, que passen a adscriure’s al Departament de Territori i Sostenibilitat (TES).

 

Com a conseqüència, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació perd la denominació de Medi Natural. No obstant, correspondrà a aquest Departament la vigilància, control i col·laboració en la gestió del medi natural, i la protecció i prevenció integrals del medi ambient, mitjançant el cos d’Agents Rurals.

 

L’adaptació de competències consisteix en la redistribució de la Subdirecció de Biodiversitat, fins ara adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que passa a dependre de la Direcció General de Polítiques Ambientals del Departament de TES, amb les degudes adaptacions.

 

El projecte de decret aprovat avui no té cap impacte pressupostari i no suposa l’augment d’òrgans actius.

 

 

El Govern ha donat llum verda a la signatura del conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol per a la cessió i explotació de la xarxa d’indicadors ambientals del delta de l’Ebre (XIADE).

 

L’acord té per objecte l’establiment de les bases per a la formalització del lliurament dels expedients i la cessió per part del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a través de l’ACA, de l’ús i explotació de  diverses instal·lacions (obres i instrumental) que componen la xarxa d’indicadors ambientals del delta de l’Ebre (XIADE), de manera que l’ACA les pugui usar, mantenir, conservar i explotar.

 

És previst que l’ACA destini més de 63.870 euros/any en el manteniment d’aquesta xarxa d’indicadors, que està composta, entre d’altres, per un laboratori totalment equipat, 52 punts SET de control de la subsidència, 18 piezòmetres i 4 sondes de control de la qualitat de les badies.

 

La XIADE és una actuació prioritària i urgent, declarada d’interès general, del Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE). Un cop han estat finalitzades les obres i actuacions de la XIADE per part de la societat estatal ACUAMED, és necessària una cessió d’aquestes a l’ACA i al TES per tal que es pugui procedir a l’explotació i el manteniment de la xarxa, concretament de les instal·lacions i els instruments el manteniment dels quals correspon a l’ACA segons el Protocol de col·laboració ACA-CHE signat el 20 de setembre de 2010.

 

El Govern ha declarat bé cultural d’interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, la vil·la romana de l’Espelt, a Òdena (Anoia). Es tracta d’una de les vil·les romanes de l’interior de Catalunya més extensament excavada, amb  700 m², fet que ha permès identificar  i interpretar les diferents dependències, reflectint els canvis imposats per successius models socials i econòmics.

 

La vil·la romana està situada al Pla de la Torre, en el vessant de migdia d’un turonet, prop del veïnat de l’Espelt. Es troba a la Conca d’Òdena i la seva ubicació estratègica respon a una planificació del territori, parcel·lat en el moment de la centuriació en època romana. Les característiques físiques de la Conca d’Òdena segurament van ajudar a organitzar aquest espai històric, facilitant els límits i l’orientació del  parcel·lari romà i donant lloc a una marcada unitat al llarg dels segles.

 

El jaciment aporta vestigis d’una ocupació de finals del segle II i mitjans del segle I aC, prèvia a la fundació de la vil·la.  Les excavacions han proporcionat restes mobles de primera qualitat, entre les quals gran quantitat de ceràmica, però, també un pedestal de marbre de Carrara, una peanya de bronze d’un crater, un plat de vidre i un garrafó, un llum d’oli, eines agrícoles, un gran esquellot de ferro, etc. En relació amb els accessoris de l’arquitectura, s’han recuperat una clau i fragments de vidre que devien tancar possiblement alguna finestra. Un important conjunt numismàtic permet documentar tots els períodes, des de moneda ibèrica, hispanoromana de l’alt i baix imperi fins a una de Teodosi II.

 

 

 

El Govern de la Generalitat ha aprovat avui la subscripció d'un Memoràndum d'entesa marc entre el Govern de Catalunya, i el Govern de Jutlàndia Central (Midtjylland, Dinamarca), amb l’objectiu d’establir vies de col·laboració en matèria de bioeconomia.

 

Essent ambdós països regions europees capdavanteres en bioeconomia, la signatura d’un memoràndum d’aquestes característiques contribuirà a promoure accions conjuntes entre entitats, empreses i universitats d’ambdós països, aprofitant els coneixements i les sinergies existents per tal de continuar liderant aquest sector en el futur.

 

Els temes de més interès d’aquesta cooperació són els següents: producció de biogàs procedent de fems i la seva millora per a la xarxa de biogàs; utilització de palla, residus orgànics, residus d’escorxadors, fems líquids d’EDAR; utilització de palla per produir etanol; gasificació tèrmica; liqüefacció hidrotèrmica de biomassa residual; CO₂ per a la producció d’algues, substitució de la proteïna de soja i altres usos; obtenció de materials d’origen biològic, bioplàstics.

 

Una de les primeres actuacions que es portaran a terme, en el marc del Memoràndum signat, és l’elaboració d’un projecte per a la instal·lació d’un sistema de millora de la utilització dels purins i altres excedents agraris per a la generació de biogàs.