- L’informe d’impacte ambiental determina que l’actuació prevista no té efectes significatius en l’entorn
- Fixa un seguit de mesures preventives i correctores que caldrà aplicar en les diferents fases del projecte, per tal de minimitzar-ne l’impacte ambiental i paisatgístic
El Departament de Territori i Sostenibilitat, a través de la Direcció General de Polítiques Ambientals, ha dictaminat no sotmetre al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental ordinària el projecte per a l’arranjament del camí d’Ordal a Martivell, als termes municipals de Subirats i Gelida (Alt Penedès). La direcció general ha emès l’informe d’impacte ambiental, que determina que l’actuació prevista no té efectes significatius en l’entorn.
L’objecte del projecte, que ha presentat el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, és la reparació del camí que uneix els nuclis d’Ordal i Martivell, de 2,3 km, per millorar-ne la funcionalitat i la seguretat. Aquest camí està documentat ja en la cartografia del 1914, i dóna servei a diversos nuclis de població. S’hi preveu col·locar ferm de formigó en el traçat, ampliar-lo en els punts més estrets i realitzar cunetes de drenatge d’aigües en els trams de forta pendent.
Tal com assenyala el document ambiental aportat, els principals impactes sobre el medi que pot causar l’arranjament del camí vindran donats durant les obres i derivats de les activitats prèvies de preparació del terreny. Els impactes per la fase d’explotació seran molt similars als actuals, atès que es tracta d’un camí existent. Pel que fa a la possible afectació sobre l’espai natural protegit de les Muntanyes de l’Ordal, l’estudi ambiental conclou que no hi haurà afeccions sobre els valors que han motivat la inclusió d’aquest espai dins de la xarxa Natura 2000.
De tota manera, el document determina una sèrie de mesures preventives i correctores que caldrà aplicar en les diferents fases del projecte, per tal de minimitzar l’impacte ambiental i paisatgístic de l’actuació. La principal mesura correctora plantejada deriva del canvi del tipus de ferm d’asfalt a formigó. Caldrà utilitzar, preferentment, formigó acolorit amb tons de la gamma dels ocres o els terrosos per mitigar l’impacte paisatgístic de la via. Alhora, caldrà prendre en consideració els objectius de qualitat paisatgística, criteris i accions que determina el Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona. L’altra mesura important és el manteniment de l’amplada actual del camí, arribant fins a un màxim de 3,5 metres, enlloc dels 4 metres projectats inicialment. Aquesta limitació de l’amplada suposa nombrosos beneficis ambientals, ja que minimitza l’ocupació del sòl, i consegüentment, queda reduït l’impacte sobre la vegetació, la fauna, el sòl i el paisatge de forma considerable.
Es preveu que els moviments de terres seran de poca entitat, tot i que caldrà garantir un tractament adequat dels talussos que es puguin generar, preveient-ne la revegetació amb espècies autòctones, i contemplar mètodes que previnguin l’erosió del sòl. Alhora, durant la fase de construcció, caldrà procurar minimitzar les pertorbacions sobre l’entorn natural, controlant de les zones d’acopi temporal de material i maquinària, la generació de pols a causa de les obres i la circulació de vehicles, el soroll de la maquinària o altres molèsties. Un cop executats els treballs, s’haurà de restaurar el sòl que s’hagi pogut veure alterat. En l’encreuament amb el torrent Fondo de Mas Granada, caldrà seguir les indicacions tècniques de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial.
Finalment, caldrà que les actuacions es duguin a terme fora del període d’aparellament i cria de la fauna existent a la zona i, en tot cas, identificar prèviament la presència de nius d’ocells i altres animals, que poguessin veure’s afectats.
1