La meteorologia del mes de setembre ha vingut marcada per un desplaçament cap al nord de l’anticicló Atlàntic amb una disposició en sentit meridià nord-sud, fet que ha provocat una ondulació del corrent en jet a les capes mitjanes de la troposfera, facilitant l’entrada de depressions fredes procedent d’altes latituds. Amb aquesta configuració, l’entrada de masses d’aire càlid provinent del nord d’Àfrica ha estat inhibida durant gran part del setembre i no s’han produït episodis de calor. Des del mes de març, l’anomalia de la temperatura mensual havia estat clarament positiva a pràcticament tot Catalunya. Aquesta persistència de mesos càlids, poc habitual, ha finalitzat amb un mes de setembre en què les anomalies negatives han dominat clarament, especialment al terç occidental del territori i al litoral Sud.

 

 

El pas de diverses pertorbacions associades amb l’aire relativament fred en les capes mitjanes i altes de la troposfera ha provocat episodis de tempestes localment fortes, fent que la distribució espacial hagi estat irregular, típica d’aquesta època de l’any.

 

El mes va començar amb el pas d’un solc que va provocar precipitacions molt abundants al litoral de la demarcació de Tarragona per la convergència del vents del nord en superfície i al Prepirineu. La pluja acumulada en 4 dies va arribar a superar els 100 mm a molts punts del Camp de Tarragona. La precipitació més important enregistrada a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i a la Xarxa d’Observador Meteorològics (XOM), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), van ser els 126,5 mm de Constantí (el Tarragonès) recollits entre l’1 i el 4 de setembre, dels quals 95,9 mm van caure al llarg del dia 2, amb una ratxa màxima de vent de 97,9 km/h. Altres quantitats destacades van ser els 87,8 mm a Camarasa (la Noguera) i els 84,5 mm a Bagà (el Berguedà). La intensitat va ser localment forta o fins i tot torrencial (quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts): l’estació d’Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes (la Noguera) va enregistrar 40,6 mm en només 30 minuts durant el dia 3, de manera que va superar el nivell 2 de Situació Meteorològica de Perill (SMP, més de 40 mm en 30 minuts).

 

Una depressió acompanyada d’un flux de llevant en superfície va provocar precipitacions els dies 10 i 11 de setembre que van afectar fonamentalment el litoral i prelitoral Central, si bé aquestes no van ser, ni molt menys, tan quantioses com les que es van acumular durant l’episodi amunt descrit. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser els 51,4 mm a Olesa de Bonesvalls (l’Alt Penedès), els 41,8 mm a Sitges – Port d’Aiguadolç (el Garraf) o els 35,8 mm a Barcelona – Can Bruixa (el Barcelonès).

 

Un nou solc va afectar Catalunya els dies 12 i 13 de setembre. Les precipitacions van afectar especialment el vessant sud del Pirineu i al Prepirineu: 49,2 mm al Lac Redon (2.247 m) a la Val d’Aran; 32,2 mm a Espot (2.535 m) al Pallars Sobirà; i els 26,5 mm a Guardiola de Berguedà (el Berguedà).

 

Una quarta pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 15 i 18 de setembre, si bé va quedar confinada al Pirineu, provocant la primera nevada de la temporada. Cal destacar els registres de precipitació de 58,1 mm a Espot (2.519 m), els 32,7 mm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça o els 32,2 mm al Lac Redon (2.247 m).

 

 

Entre els dies 22 i 24 de setembre una zona de baixes pressions va afectar el país afectant fonamentalment el litoral Central: destaquen els 38,1 mm del PN del Garraf - el Rascler, els 12,0 mm de Viladecans i els 11,2 mm al Prat de Llobregat, totes elles al Baix Llobregat.

 

Finalment, un àrea de baixes pressions de caire retrògrad (procedent de l’est del continent europeu) va creuar Catalunya entre els dies 26 i 28 de setembre i es va aprofundir a la península Ibèrica durant el dos últims dies del mes, provocant un flux de llevant a Catalunya. Les precipitacions van ser extremadament abundants a l’extrem nord de la costa Brava i a punts del Prepirineu i de la conca del riu Francolí amb precipitacions per sobre dels 100 mm. Destacar les següents quantitats registrades a les estacions gestionades per l’SMC: 153,0 mm a Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà); 139,1 mm al Santuari de Queralt (el Berguedà); 131,5 a Maspujols (el Baix Camp). Igualment, la intensitat va ser important i, fins i tot, torrencial, superant el llindar 2 de l’SMP per intensitat de precipitació: és el cas de Sant Pere Pescador, on es van acumular fins a 55,2 mm en 30 minuts i 3,7 mm en 1 minut.

 

 

Pel que fa a la temperatura mitjana mensual, el mes de setembre s’ha de qualificar com a fred a bona part de Catalunya, a excepció de l’interior de la comarca de l’Alt Empordà, serra de l’Albera i algun punt de la conca del riu Anoia on el mes ha estat normal, amb anomalies entre +0,1 i +0,5 ºC (Figura 1).

 

Cal remarcar que a bona part Catalunya ha estat el setembre més fred des del 2001 i que a punts del litoral Sud i de l’interior cal retrocedir fins al 1996 per trobar un setembre més fred. A l’Observatori Fabra (el Barcelonès), amb un registre continu de temperatura des de l’any 1913, cal remuntar-se fins l’any 2001 per a trobar un setembre tan fred. Finalment, a punts del quadrant nord-est (litoral nord i prelitoral nord de Girona i Prepirineu més oriental) el setembre del 2008 va ser més fred.

 

Aquestes anomalies tèrmiques han estat conseqüència del bloqueig anticiclònic a la part oriental del Atlàntic que ha afavorir l’arribada de messes fredes del nord del continent i una inhibició de les càlides procedents del Nord d’Àfrica.

 

La taula següent mostra els valors d’anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de setembre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de setembre pel període de referència 1961-1990) inferiors o iguals a -2,5 ºC registrats a les estacions de la XEMA.

 

 

 

Nom de l’EMA	Comarca	Anomalia (ºC)
Boí (2.535 m)	l’Alta Ribagorça	-3,1
la Tosa d'Alp 2500	la Cerdanya	-3,0
Salòria (2.451 m)	el Pallars Sobirà	-3,0
Sasseuva (2.228 m)	la Val d'Aran	-3,0
Lac Redon (2.247 m)	la Val d'Aran	-2,9
el Port del Comte (2.316 m)	el Solsonès	-2,8
Espot (2.519 m)	el Pallars Sobirà	-2,7
Prades	el Baix Camp	-2,6
Certascan (2.400 m)	el Pallars Sobirà	-2,6
Bonaigua (2.266 m)	el Pallars Sobirà	-2,5

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.