- Les dades del balanç constaten que s’està produint una desestacionalització del turisme, tant pel que fa a l’arribada de turisme estranger com a la despesa que aquest turisme genera
- Cada turista estranger que va visitar Catalunya durant els nou primers mesos ha gastat 121 euros diaris, un 2,7% més que al 2014
- Les pernoctacions en el que portem d’any han pujat un 2,9% en hotels, un 4,5% en càmpings, i un 12,5% en turisme rural
- Entre els mesos de gener i setembre, Catalunya ha rebut 13,9 milions de turistes estrangers, un 3,2% més que en el mateix període de l’any anterior
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, acompanyat del secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, de la directora general de Turisme, Marian Muro, i del director general de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, ha presentat avui les dades de balanç turístic dels nou primers mesos de l’any a Catalunya, així com les de la temporada d’estiu.
El conseller Puig ha declarat que “estem guanyant la lluita per la desestacionalització i la desconcentració, ja que el turisme s’ha repartit per tot Catalunya, més enllà de Barcelona i de les nostres platges. Això ens ha fet créixer per sobre del 10% en turisme interior i de muntanya. Un dels factors claus que han afavorit aquest fet és la creació i la potenciació de productes turístics que beneficien tot el territori i durant tot l’any”.
De gener a setembre, els turistes estrangers van deixar a Catalunya més de 12.500 milions d’euros, un 2,4% més que al mateix període de 2014. Així mateix, Puig ha destacat que “l’afluència del turisme estranger en els cinc primers mesos de l’any corresponents a la temporada baixa s’ha incrementat tres vegades més que en temporada alta”.
Les dades evidencien una millora de la confiança del consumidor en la recuperació econòmica. En aquest sentit, s’estan acomplint els objectius marcats pel Pla de Màrqueting Turístic 2013-2016, que apuntaven a un increment en aquest període en despesa total, en la despesa mitjana diària i en els ingressos fora de temporada alta. A més, cal destacar que Barcelona es consolida en la primera posició com a port de creuers a Europa i a la Mediterrània, ja que fins el mes de setembre, la capital catalana havia rebut més de 1,9 milions de creuristes, un 5,3% més que al mateix període de 2014.
El conseller ha assenyalat que “s’han acomplert els objectius marcats: consolidar Catalunya en el podi de les destinacions europees; projectar Catalunya com a potència i referent en el turisme mundial; assolir els reptes de la desestacionalització en el temps i la desconcentració en l’espai; i seguir amb l’estratègia turística de diversificar mercats i apostar per l’especialització intel·ligent”, fruït de l’aposta per la creació de productes que es poden consumir tot l’any. De cara al futur, Puig ha assegurat que “només es pot mantenir aquesta posició referent si seguim apostant per la qualitat i l’exigència permanent”.
El conseller ha afegit que “estem treballant per disposar de més instruments analítics propis per fer les valoracions estadístiques”.
Increment d’ingressos i més desestacionalització
Durant els nou primers mesos de l’any, Catalunya ha registrat un màxim en ingressos per turisme estranger, amb 12.501,7 milions d’euros, un 2,4% més que el mateix període de 2014. Els mercats francès, britànic i estatunidenc són els que més han contribuït a aquest augment. Així mateix, la despesa diària per turista s’ha situat en 121 euros, un 2,7% més que fa un any.
Analitzant per conceptes, entre gener i setembre la despesa ha crescut en allotjament (+10,2%), transport (+9,9%), alimentació (+2,9%) i excursions (+1,3%). Per contra ha baixat en paquet turístic (-13,3%) i restauració (-3,1%).
Despesa de turisme estranger per mercat emissor (gener-setembre 2015)
|
||||
|
Despesa total
|
Despesa mitjana en euros
|
||
|
Euros
|
Relativa
|
Diària1
|
%Variació interanual
|
França
|
1.971.927.041
|
2,9%
|
71
|
-1,8%
|
Regne Unit
|
1.183.518.243
|
8,2%
|
128
|
15,4%
|
Estats Units*
|
989.254.609
|
8,3%
|
213
|
-10,2%
|
Alemanya
|
786.909.064
|
-17,1%
|
89
|
-7,7%
|
Itàlia
|
638.901.657
|
-3,9%
|
114
|
5,5%
|
Rússia*
|
618.843.605
|
-39,9%
|
134
|
-3,6%
|
Països Nòrdics
|
610.975.682
|
5,2%
|
165
|
8,5%
|
Països Baixos*
|
497.171.301
|
-4,0%
|
78
|
-0,9%
|
Bèlgica*
|
347.283.413
|
-8,8%
|
75
|
-3,6%
|
Suïssa*
|
293.662.502
|
9,6%
|
130
|
-0,3%
|
Resta del món
|
4.563.348.461
|
17,2%
|
176
|
3,6%
|
TOTAL
|
12.501.795.579
|
2,4%
|
121
|
2,7%
|
1Despesa mitjana diària: despesa total dels turistes / nombre total de pernoctacions
*Les dades poden estar afectades per errors mostrals elevats
Font: Egatur de Turespaña. Dades provisionals a partir d’octubre de 2014
Pel que fa a la despesa en turisme estranger durant els mesos d’estiu (juny-setembre 2015), aquesta s’ha elevat a més de 7.700 milions d’euros, un -0,9% respecte a l’any passat. La despesa diària s’ha incrementat un 1,3% respecte al mateix període de l’any anterior.
En aquest sentit, cal destacar que si bé de gener a setembre la despesa en turisme estranger ha crescut un 2,4%, la despesa fora de temporada alta (de gener a maig) va créixer un 8,2%, molt per sobre d’aquest percentatge. Per tant, s’està donant una redistribució dels ingressos per turisme fora de temporada, d’acord amb el que estableixen el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya i el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya.
La mateixa desestacionalització que es constata en els ingressos es dóna en l’afluència de turisme estranger. Així, en els nou primers mesos de l’any, Catalunya ha crescut un 3,2% en afluència de turisme estranger, però analitzant les temporades, veiem que de gener a maig hem crescut un 5,2%, mentre que de juny a setembre l’increment ha estat de l’1,9%. Aquestes xifres demostren que anem desestacionalitzant el sector, distribuint-se el creixement en els mesos de fora de temporada alta, d’acord amb el que estableixen el Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya i el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya.
Desestacionalització des de 2012
La tendència a la desestacionalització pel que fa a l’afluència de turisme estranger és un fet que podem constatar ja des del 2012. I és que si al 2012 la diferència entre l’afluència en temporada alta (de juny a setembre) i temporada baixa (de gener a maig i d’octubre a desembre) era només d’1,8 punts, al 2014 aquesta diferència augmenta fins el 4,4 punts.
Nombre de turistes (milers)
|
2012
|
2013
|
2014
|
Gen - Set 2015
|
Afluència en temporada baixa
|
7.351,4
|
8.023,3
|
8.766,5
|
5.732,4*
|
Afluència en temporada alta
|
7.088,3
|
7.608,2
|
8.032,7
|
8.185,1
|
* Cal recordar que hi falta computar el període octubre-desembre d’enguany, tot ell de temporada baixa
Font: Observatori d’Empresa i Ocupació a partir de les dades de Frontur de Turespaña. Dades provisionals d’octubre 2014 a setembre 2015
Una bona temporada per als establiments turístics
Pel que fa a l’ocupació, en el que portem d’any s’aprecia un creixement del flux de les pernoctacions en establiments turístics en termes globals respecte d’un any abans, llevat d’un petit retrocés de les pernoctacions en apartaments turístics (l’estadística no inclou els habitatges d’ús turístic).
Així, els hotels i el campings són els establiments amb major quota de pernoctacions. Destaca especialment el bon comportament del turisme rural, que ha pujat un 12,5% en pernoctacions respecte a l’any passat.
Pernoctacions en establiments turístics
|
||
|
variació interanual %
|
Estada mitjana
|
Hotels1
|
2,9%
|
3,1
|
Càmpings2
|
4,5%
|
5,6
|
Turisme rural2
|
12,5%
|
3,1
|
Apartaments2 3
|
-0,8%
|
6,2
|
1 Les pernoctacions en hotels correspon al període gener-setembre 2015
2 Les pernoctacions en càmpings, turisme rural i apartaments corresponen al període gener-agost 2015
3Les dades dels apartaments no contemplen els habitatges d’ús turístic
El grau d’ocupació fa referència a les parcel·les pels càmpings, habitacions en turisme rural, i apartaments en apartaments turístics.
Font: INE. Dades provisionals a partir de gener de 2015
Prop dels 14 milions de turistes estrangers
De gener a setembre de 2015, Catalunya ha sumat gairebé 14 milions de turistes estrangers, el que suposa un augment del 3,2% respecte al mateix període de l’any passat. En termes absoluts, les entrades s’han incrementat en més de 437.000 turistes.
Cal assenyalar el bon comportament dels mercats de França (+9,8%), Regne Unit (+4,6%) i Estats Units (+25,9%). El primer per un tema de proximitat i els altres dos pel canvi favorable del dòlar i la lliura respecte a l’euro, que fa que l’euro resulti molt competitiu enfront aquestes dues monedes.
Aquests bon resultats del turisme estranger, analitzats per mercats, posen de manifest que l’aposta per la diversificació de mercats que ha dut a terme el Govern de Catalunya és encertada, ja que davant d’una situació conjuntural que afecta a un mercat en concret (canvi de moneda, conflicte, etc) altres mercats poden compensar el seu descens.
Afluència de turistes estrangers per mercat emissor (gener-setembre 2015)
|
||||
|
Turistes
|
% distribució
|
Absoluta
|
Relativa
|
França
|
3.980.858
|
28,6%
|
353.784
|
9,8%
|
Regne Unit
|
1.522.487
|
10,9%
|
67.075
|
4,6%
|
Alemanya
|
1.038.811
|
7,5%
|
-115.460
|
-10,0%
|
Itàlia
|
962.750
|
6,9%
|
-79.258
|
-7,6%
|
Països Baixos
|
654.916
|
4,7%
|
-10.442
|
-1,6%
|
Països Nòrdics
|
611.215
|
4,4%
|
-5.780
|
-0,9%
|
Estats Units
|
509.170
|
3,7%
|
104.814
|
25,9%
|
Bèlgica
|
487.859
|
3,5%
|
-17.449
|
-3,5%
|
Rússia
|
464.191
|
3,3%
|
-289.415
|
-38,4%
|
Suïssa
|
346.994
|
2,5%
|
25.873
|
8,1%
|
Resta d’Europa
|
1.443.014
|
10,3%
|
118.982
|
9,1%
|
Resta del món
|
1.905.221
|
13,7%
|
284.949
|
17,6%
|
TOTAL
|
13.917.487
|
100,0%
|
437.674
|
3,2%
|
Font: Frontur de Turespaña. Dades provisionals a partir d’octubre de 2014
2015, aposta pel turisme de qualitat
Aquest 2015 des del Departament d’Empresa i Ocupació s’ha treballat per desenvolupar línies estratègiques i plans d’actuacions que fomentin un turisme de qualitat.
Entre les actuacions dutes a terme, podem destacar:
· Pla de foment turístic als parcs naturals de Catalunya. Aquest pla contempla el foment de l’ecoturisme i el turisme de natura dins dels espais protegits. També s’ha constituït la Taula de l’Ecoturisme, formada per unes 35 persones expertes, i s’ha realitzat una campanya de promoció en el marc de l’Any del Turisme Interior i de Muntanya 2015.
· Pla de senyalització turística de Catalunya. Senyalització de les estacions d’esquí i muntanya i del Parc nacional d'Aigüestortes, del camí de Sant Jaume, el camí Ignasià i dels Cellers Patrimonials. Redacció del manual de senyalització urbana per a vianants, treballat conjuntament amb els municipis, el Servei Català de Transit i la Direcció General de Infraestructures i Mobilitat Terrestre i la redacció del manual de senyalització rural.
· Pla de turisme rural. Dins d’aquest any del turisme interior i de muntanya, s’han realitzat diferents actuacions en potenciar el turisme internacional, i un pla de formació en idiomes.
· Oficines de Turisme. S’han transformat les oficines de turisme en eines de màrqueting i comercialització de productes turístics, amb l’objectiu de dinamitzar amb més intensitat les destinacions i l’activitat econòmica vinculada al turisme.
· Ajuts als plans del foment territorial del turisme. S’han atorgat 6,4 milions d’euros en subvencions a 21 projectes de desenvolupament de diferent plans territorials per al foment del turisme.
· Préstecs per a la renovació hotelera. Oberta la convocatòria 2015, gestionada amb l’ICF, amb préstecs a tipus d’interès subvencionat per a la renovació hotelera i millora de les instal·lacions d’aquests segment d’allotjament.
· Procés de regularització d’habitatges d’ús turístic. Durant el 2015 s’ha mantingut un seguit d’actuacions de fer aflorar i regularitzar els apartaments i habitatges d’ús turístic il.legals. Actualment hi ha registrat més de 46.000 establiments que suposa la regularització de 264.000 places (el 52,7% de l’oferta que s’estima que hi ha a Catalunya).
· Nou projecte de decret regulador d’establiments d’allotjament turístic. A través d’un reglament únic de turisme que racionalitza i simplifica la normativa, s’ha ordenat i regularitzat l’oferta d’allotjament en les seves diferents tipologies. El projecte recull noves modalitat d’allotjament turístic (àrees d’acollida d’autocaravanes, habitacions en habitatge compartit)
· Pla de reconversió turística de Lloret de Mar. Posada en marxa de les mesures corresponents a la Generalitat per tal d’impulsar el desenvolupament del pla de renovació de Lloret de Mar. Aquest pla és una iniciativa innovadora a Catalunya que es caracteritza per la corresponsabilitat público-privada.
· Nou model de relació amb el sector. Durant aquest 2015, s’ha transformat el model de relació de l’Agència Catalana de Turisme amb el sector, i s’ha modificat la governança de la promoció turística, amb criteris de màxima coordinació, eficàcia i eficiència.
· Campanya de comunicació turística. Consolidació del canvi en el missatge comunicatiu “Catalunya és casa teva”, i consolidació de l’estratègia a les xarxes socials a través de #CatalunyaExperience, amb més de 700.000 seguidors a nivell mundial.
· Diversificació de mercats. La política de diversificació de mercats ha permès mantenir resultats positius i quota de mercat en mercats internacionals malgrat el descens del mercat rus. S’ha incrementar l’arribada de turistes dels mercats europeus, però també dels mercats emergents, que han permès créixer no només en nombre de turistes, sinó també en despesa generada per aquests turistes.
· Catalunya, Regió Europea de la Gastronomia 2016. Catalunya ha estat distingida amb el títol de Regió Europea de Gastronomia per a l’any 2016, després que el Departament d’Agricultura i l’Agència Catalana de Turisme haguessin presentat la candidatura el passat mes de febrer.
En el marc del reconeixement de Catalunya Regió Europea de la Gastronomia, i amb l’objectiu de seguir potenciant el turisme i promocionant oferta que atregui un turisme de qualitat i desestacionalitzador, l’Agència Catalana de Turisme ha declarat el 2016 com a Any de la Gastronomia i l’Enoturisme i ha convidat als seus socis territorials a adherir-s’hi.
Des de l’Agència s’està acabant de definir un Pla d’Actuacions d’impuls de la gastronomia, a partir del triangle cuina-producte-territori, amb l’objectiu de posicionar la gastronomia com a element clau de singularització i com un dels principals eixos definidors de la identitat de la nostra destinació turística. Aquest pla comptarà amb un pressupost d’ 1,7 milions d’Euros.
-> Podeu consultar la infografia interactiva del "Balanç de les dades de turisme (gener - setembre 2015)" en aquest enllaç:
-> Adjuntem nota de premsa amb gràfics.
2