El Govern ha acordat sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries el dictamen preceptiu previ a la interposició d’un possible recurs d’inconstitucionalitat a la Llei estatal 33/2015 que modifica la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat. Atès que la nova Llei altera els instruments que configuren el règim de protecció i gestió, aquests podrien vulnerar la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de medi ambient prevista a l’Estatut. La reforma introduïda per la nova Llei té com a objectius incorporar instruments recollits en acords internacionals i en normes i decisions de la Unió Europea, reafirmar les competències de l’Estat en els espais marins protegits, i completar els instruments de protecció i gestió dels espais protegits.
Els principals dubtes sobre la modificació es plantegen en la nova redacció de l’article 15 de la Llei 42/2007. Aquest és un dels pocs preceptes de la reforma que comporten una incorporació en el catàleg d’instruments que ja preveia la Llei. La nova redacció d’aquest article preveu un nou instrument de planificació: el Marc estratègic de la infraestructura verda i de la connectivitat i la restauració ecològica, mitjançant el qual es pretén aplicar la Comunicació de la Unió Europea Infraestructura verda: millora del capital natural d’Europa i el Conveni europeu del paisatge. El Marc estratègic, però, no es limita a donar compliment a les mesures previstes en els instruments esmentats, sinó que, incidint en àmbits de competència de la Generalitat, preveu l’adopció d’unes directrius que, a més d’identificar els espais protegits i els hàbitats en perill, determinen i condicionen la planificació territorial i sectorial que la Generalitat pugui dur a terme en els àmbits de la seva competència.
La Generalitat demanarà un dictamen jurídic complet que analitzi en profunditat si totes les modificacions, de fins a 10 articles de la Llei i una disposició final, s’ajusten als preceptes de la Constitució espanyola i de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Els altres articles posats en dubte són:
- El 25.2, que regula el Catàleg Espanyol d’Hàbitats en Perill d’Extinció. D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional, la Generalitat considera que la inscripció en aquest registre correspon a les comunitats autònomes, i no a l’Estat.
- El 27.2, sobre l’adopció d’estratègies i plans de conservació i restauració. Ha quedat alterat i ara no preveu que les estratègies s’adoptin en el marc d’instruments de cooperació entre l’Estat i les comunitats autònomes. Una exclusió que podria ser lesiva de les competències de la Generalitat en matèria de medi ambient.
- El 46.4, que regula les mesures de conservació de la Xarxa Natura 2000.
- El 48, relatiu a la vigilància i seguiment de l’estat de conservació dels hàbitats i les espècies.
- El 55, relatiu a la reintroducció de les espècies de la fauna i flora silvestres autòctones extingides.
- El 56.2, sobre el Llistat d’Espècies Silvestres de Protecció Especial.
- El 4.3 i 60.2, que habiliten l’Estat per executar les obres necessàries per a la conservació i restauració dels espais protegits, de les espècies amenaçades i dels hàbitats en perill d’extinció, amb la declaració prèvia de l’obra com d’interès general; declarar la situació crítica d’una espècie; i coordinar les actuacions que han de dur a terme les comunitats autònomes.
- El 78.3, que regula el Fons per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
