El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, han participat avui en la presentació d’aquesta infraestructura de la capital catalana a Valparaíso, Xile, en el marc de la missió empresarial emparada pel Govern català. En aquest marc, el conseller Vila ha destacat que “el Port de Barcelona representa la millor carta de presentació del progrés de Catalunya en els darrers vint anys”, exemplificat en el recorregut de “modernització, progrés i equitat social” que ha dut a terme el país.

 

Els ports de Barcelona i Valparaíso mantenen estrets lligams des de la signatura de l’acord de germanor al 2002, que té com a objectiu el desenvolupament d’estratègies conjuntes per al foment d’oportunitats de comerç bilaterals.

 

De fet, tant les dues ciutats portuàries com les seves instal·lacions guarden moltes similituds. Així, són ports altament diversificats. En el cas de Barcelona, existeix el port comercial, el de creuers —el primer d’Europa i el quart del món—, el logístic i el ciutadà.

 

Precisament, Vila ha ressaltat les “similituds” existents entre la capital catalana i Valparaíso, atès que ambdues comparteixen “el gran desafiament de les ciutats portuàries d’integrar plenament el port en la ciutat”, i ha alabat “la història d’èxit, no culminada del tot”, del port barceloní en aquest sentit. “Hem de ser capaços”, ha afegit el conseller,  “de teixir complicitats per culminar els desafiaments de les ciutats portuàries”, que passen, especialment, “per superar les càrregues de les infraestructures i els serveis” que porten aparellades aquestes infraestructures.

 

En el cas del port xilè, la zona comercial està formada per terminals de càrrega i compta amb el recolzament de la Zona d’Extensió i Suport Logístic (Zeal), de 25 hectàrees i amb una capacitat d’atenció de 620 camions, així com d’un magatzem extraportuari amb capacitat per a 2.500 TEU. El port de creuers de Valparaíso, d’altra banda, és la base d’aquesta activitat a Xile. Tota aquesta activitat conviu amb la ciutat a través del Barri Port, pulmó econòmic i social de Valparaíso. L’autoritat portuària administra i conserva espais públics d’alt valor urbà i genera projectes que permeten una major harmonia entre la ciutat i el port.

 

 

El conseller ha recordat l’aportació de Catalunya al PIB del conjunt de l’Estat espanyol, que frega el 20%, per assegurar que “el que dóna més capacitat de progrés a Catalunya, amb Barcelona al capdavant, és estar en condicions d’atendre projectes que van més enllà dels seus termes administratius”. Atesa la seva situació, “a l’epicentre de l’arc mediterrani, una regió que depassa clarament les fronteres administratives”, Barcelona encarna “la nova característica del món en què vivim, on són les ciutats, i les regions al seu voltant, les que acaben vertebrant el creixement econòmic”.

 

Per aquest motiu, el conseller ha valorat “trobades com aquesta, que ens donen l’oportunitat de reforçar els lligams econòmics, però també d’atendre unes societats clarament en transformació”.

 

Actualment, el transport entre el Port de Barcelona i el conjunt dels ports del Pacífic sud-americà representa un 1% sobre el total de tones transportades i el 2,3% de TEUS (transport de contenidors). Concretament, Barcelona es troba connectada amb el port xilè mitjançant quatre línies regulars de contenidors —3 setmanals i una cada 13 dies—, operades per quatre navilieres.

 

De fet, Barcelona és el segon port d’intercanvi de l’Estat espanyol amb Xile per valor de les mercaderies, amb intercanvis valorats en 443 MEUR el 2014 (295 MEUR en exportacions i 148 MEUR d’importacions xilenes). En total, anualment el Port de Barcelona i els ports xilens intercanvien 195.000 tones de mercaderies i prop de 15.000 contenidors.

 

 

Sobre la base d’aquestes dades, existeix un gran potencial per incrementar les relacions entre les dues infraestructures portuàries, començant per la propera inauguració, previsiblement l’abril del 2016, de l’ampliació del Canal de Panamà, del qual Xile és el tercer major usuari.

 

El nou Canal permetrà el pas de vaixells més grans (Panamax), amb capacitat de fins a 12.000-13.000 contenidors, i major freqüència de trànsit, sobre les 50 embarcacions diàries. Precisament, el Port de Barcelona compleix els requisits per acollir aquests bucs Panamax i disposa de grues per manipular els seus contenidors de la forma més eficient.

 

També l’evolució de l’economia xilena apunta a un previsible increment de la demanda de tràfics marítims. Així, l’àrea de lliure comerç entre Xile i la Unió Europea en gairebé tots els productes, menys els agrícoles, fa que el comerç amb aquest país, molt ric, a més, en recursos naturals, sigui més rendible i àgil que amb la resta d’Amèrica del Sud. La pròpia economia xilena s’ha caracteritzat en els últims anys per una profunda obertura comercial recolzada en el sistema portuari: el 90% del comerç exterior xilè es realitza per via marítima, atesa la complexa orografia del país.

 

D’altra banda, la situació de Barcelona com a porta sud d’entrada al Mediterrani i clúster de l’automòbil ofereix una avantatge singular en el transport marítim de productes metal·lúrgics, dels quals Xile és un gran exportador.