El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha fet efectiu el pagament de 19.720.876,33 € al sector vitivinícola català en l’exercici 2014/2015 dins de les mesures del Pla de Suport al Sector Vitivinícola, import que ha representat el 9,37% del pressupost total del Pla estatal, dotat amb 210.332.000€.

Els objectius del programa de suport al sector vitivinícola són:

•      aconseguir l’equilibri entre l’oferta i la demanda de la producció vitícola i mantenir el nivell de rendes dels viticultors;

•      millorar la seva competitivitat, des de la producció, elaboració i estructures de comercialització, que ajudin a afavorir el comerç i les exportacions;

•      i incrementar la qualitat dels productes vitivinícoles i millorar el tractament de residus d’acord amb la normativa sobre medi ambient.

 

Les mesures aprovades en el Pla de Suport al Sector Vitivinícola 2014-2018 són les següents:

•      promoció de productes vinícoles en els mercats de tercers països, per a millorar la competitivitat d’aquests productes i afavorir l’exportació a tercers països;

•      reestructuració i reconversió de la vinya, per a impulsar la competitivitat i modernització de les explotacions i l’adequació varietal a les tendències del mercat;

•      eliminació de subproductes, per a incrementar la qualitat dels productes vitivinícoles evitant la vinificació amb un excessiu aprofitament dels subproductes i, a més, millorar el tractament de residus de la vinificació garantint el compliment de la normativa sobre medi ambient; i

•      inversions, per a millorar el rendiment global de les empreses del sector vitivinícola i la seva adaptació a les demandes del mercat, així com per a augmentar la seva competitivitat, destinant ajuts a noves instal·lacions de transformació i infraestructura, estructures i instruments de comercialització fins i tot amb l’objectiu de millorar l’estalvi d’energia, l’eficiència energètica global i els processos sostenibles.

 

Durant l’exercici 2015 el volum d’ajuts gestionats ha estat el següent:

 

 

 

L’ajut a plans de reestructuració i reconversió de la vinya s’ha consolidat com el principal instrument d’adaptació del sector. Després de 15 d’anys d’implementació, en què s’ha efectuat actuacions en bona part de les parcel·les vitícoles catalanes, l’actual model de gestió es caracteritza per un ús eficient dels recursos assignats. En una primera assignació a nivell estatal es va assignar 4,97 milions d’euros, cosa que representava el 6,8% dels fons estatals. Fruit de la bona gestió, es va assignar finalment 7.579 milions d’euros, essent finalment el 9,47% dels fons estatals. És a dir, es va aconseguir un 52,49% més respecte a l’aportació inicial. Catalunya és la tercera comunitat autònoma perceptora a l’Estat d’aquest ajut comunitari.

 

La gestió eficient en plans de reestructuració comporta ser l’ajut, dels que es realitza una inversió, que més àgilment i ràpidament es cobra l’import al que es té dret. En la majoria dels casos aquest pagament es produeix al cap de 3 o 4 mesos de la sol·licitud. Aquest fet és possible gràcies a la implicació del personal de Departament en la verificació de les actuacions, el paper dels responsables dels grups de reestructuració, així com a la implementació del sistema d’avals.

 

Respecte a la mesura de la promoció de productes vinícoles a mercats de tercers països, Catalunya és la primera comunitat autònoma per nombre i import sol·licitat, respecte a la resta de comunitats de l’Estat, amb 498 programes, que representa un 38,7% del total, un pressupost d’inversió de 23.783.112,55€ i un pressupost Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) de 11.891.556,28€, que equival a un 18,3 % del total del pressupost FEAGA per a aquesta mesura. Catalunya també és la primera comunitat en import sol·licitat 9.032.505,64€ i import pagat, 8.603.035,76€ en aquest exercici FEAGA 2015. En aquesta campanya 2014/2015 les tres comunitats autònomes que van sol·licitar més import de l’ajut van ser Catalunya, Castella-Lleó i País Basc -entre les tres quasi arriben a la meitat de l’import total- i, respecte als pagaments, Catalunya i País Basc han estat les comunitats amb imports més elevats, representant més d’un terç del total d’import pagat.

 

Pel que fa a la línia d’inversions en la millora de la transformació i comercialització, els ajuts concedits en les diferents convocatòries es destinen a inversions que es poden executar en una o més anualitats. D’acord amb la informació del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) dae la convocatòria 2014 sobre repartiment d’aquesta mesura per l període 2015-18, els 2 milions d’euros d’ajuts pagats a Catalunya fins el 15 d’octubre de 2015, representaria un 5% del total de l’Estat. D’altra banda, d’acord amb les concessions d’ajut realitzades en la convocatòria 2015, per un import total de 78,34 milions d’euros, Catalunya ha participat  amb un 12% del conjunt de comunitats autònomes.

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.