- Després que la UNESCO hagi declarat la tradició Patrimoni Immaterial de la Humanitat, els representants de les comunitats fallaires dels Pirineus signaran demà a Andorra un compromís per preservar la festa
- El repic de les campanes i l’encesa de fogueres protagonitzaran les festes d’avui als municipis fallaires
Un dia després que la UNESCO hagi declarat les Festes del Foc del Solstici d’Estiu als Pirineus Patrimoni Immaterial de la Humanitat, l’Associació de Municipis Fallaires ha anunciat avui la propera constitució d’un organisme internacional que vetllarà per la seva salvaguarda. Així, Andorra acollirà demà la setena Trobada de Fallaires, en el marc de la qual se signarà aquest compromís per preservar la festa.
Cal tenir present que la candidatura, que la UNESCO ha valorat com a exemplar, agrupa 63 municipis: 34 francesos, 17 catalans, 9 aragonesos i 3 andorrans. De tots els pobles fallaires de Catalunya, un total de disset, quinze són de la demarcació de Lleida i només un, Isil, no ha deixat mai de celebrar la baixada de falles. En als tres casos, la seva celebració s’ha aconseguit recuperar després d’alguns anys, motiu pel qual l’Associació vol ara assegurar la seva continuïtat i projecció futura.
El Comitè Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni de la UNESCO, en la sessió d’ahir a Namíbia, va destacar que la candidatura mereixia la seva felicitació per “l’elaboració d’un expedient multinacional exemplar”, per l’alta participació demostrada, així com per “l’àmplia gamma de manifestacions i de testimonis” relacionats amb aquesta manifestació cultural. L’associació que agrupa a tots els municipis fallaires va començar a impulsar la candidatura l’any 2007, amb el suport dels governs francès, andorrà i espanyol. En el cas de la Govern català, hi han participat els departaments de Cultura i de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
El màxim reconeixement possible
El director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig, ha manifestat avui que el reconeixement de la Unesco suposa el “màxim nivell que es pot assolir”. Aquesta distinció, ha assegurat, “ajudarà a consolidar la festa, a recuperar-la en indrets on ja havia estat present —com és el cas la Pobleta, Alòs d’Isil o València d’Àneu—, i a donar-la a conèixer”. Puig ha recordat que el proper divendres, 4 de desembre, s’inaugurarà al Museu d’Història de Catalunya una exposició sobre les falles que posteriorment serà itinerant per tot el territori fallaire.
Per la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat que la incorporació de les falles a la llista de la UNESCO “ens posa al món per allò que som i que tenim” i ha assenyalat que aquesta candidatura, sumada al Patrimoni Material Mundial de les esglésies romàniques de la Vall de Boí , “donen idea de la potència d’aquest territori”.
Els 63 municipis fallaires celebraran avui la decisió de la UNESCO amb actes conjunts a partir de les 19.30 hores, amb un repic de campanes, l’encesa de fogueres i la visualització del vídeo de la candidatura. Les Festes del Foc (falles, haros i brandons) se celebren la nit del solstici d’estiu amb diverses modalitats segons el municipi; així, en alguns casos es baixen les torxes enceses a coll dels fallaires i, en d’altres, es volen, per acabar amb una gran foguera al centre del poble.
Cal tenir present que la candidatura, que la UNESCO ha valorat com a exemplar, agrupa 63 municipis: 34 francesos, 17 catalans, 9 aragonesos i 3 andorrans. De tots els pobles fallaires de Catalunya, un total de disset, quinze són de la demarcació de Lleida i només un, Isil, no ha deixat mai de celebrar la baixada de falles. En als tres casos, la seva celebració s’ha aconseguit recuperar després d’alguns anys, motiu pel qual l’Associació vol ara assegurar la seva continuïtat i projecció futura.
El Comitè Intergovernamental de Salvaguarda del Patrimoni de la UNESCO, en la sessió d’ahir a Namíbia, va destacar que la candidatura mereixia la seva felicitació per “l’elaboració d’un expedient multinacional exemplar”, per l’alta participació demostrada, així com per “l’àmplia gamma de manifestacions i de testimonis” relacionats amb aquesta manifestació cultural. L’associació que agrupa a tots els municipis fallaires va començar a impulsar la candidatura l’any 2007, amb el suport dels governs francès, andorrà i espanyol. En el cas de la Govern català, hi han participat els departaments de Cultura i de Territori i Sostenibilitat, mitjançant l’Institut per al Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
El màxim reconeixement possible
El director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals de la Generalitat de Catalunya, Lluís Puig, ha manifestat avui que el reconeixement de la Unesco suposa el “màxim nivell que es pot assolir”. Aquesta distinció, ha assegurat, “ajudarà a consolidar la festa, a recuperar-la en indrets on ja havia estat present —com és el cas la Pobleta, Alòs d’Isil o València d’Àneu—, i a donar-la a conèixer”. Puig ha recordat que el proper divendres, 4 de desembre, s’inaugurarà al Museu d’Història de Catalunya una exposició sobre les falles que posteriorment serà itinerant per tot el territori fallaire.
Per la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha destacat que la incorporació de les falles a la llista de la UNESCO “ens posa al món per allò que som i que tenim” i ha assenyalat que aquesta candidatura, sumada al Patrimoni Material Mundial de les esglésies romàniques de la Vall de Boí , “donen idea de la potència d’aquest territori”.
Els 63 municipis fallaires celebraran avui la decisió de la UNESCO amb actes conjunts a partir de les 19.30 hores, amb un repic de campanes, l’encesa de fogueres i la visualització del vídeo de la candidatura. Les Festes del Foc (falles, haros i brandons) se celebren la nit del solstici d’estiu amb diverses modalitats segons el municipi; així, en alguns casos es baixen les torxes enceses a coll dels fallaires i, en d’altres, es volen, per acabar amb una gran foguera al centre del poble.
