El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha reclamat més paper per a les regions en matèria climàtica dins les Nacions Unides, en el marc de la Cimera del Clima de París. Per al conseller, “com es demostra i s’acredita, l’eficàcia d’aquestes polítiques va vinculada a l’escala i dimensió regional, que és la que realment incideix en la vida dels ciutadans”. També ha dit que “per raons d’eficàcia i de reconeixement polític, és absolutament necessari que, seguint el que les Nacions Unides contínuament recomanen, els Estats deixin de segrestar aquest tipus de polítiques i facin possible que els que tenim competències en mobilitat, eficiència energètica o sostenibilitat puguem dir-hi la nostra i prendre decisions vinculants, perquè estem decidits a fer-ho”.

 

Vila ha donat a conèixer les últimes dades disponibles sobre emissions de CO₂ a Catalunya, corresponents a l’any 2013. Segons aquestes xifres, el nostre país ha reduït un 8% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) respecte l’any anterior, situant-nos en nivells molt similars als de l’any 1992. D’aquesta manera, es consolida la tendència baixista iniciada el 2006, amb vuit anys consecutius de descens després del màxim de 2005, amb 59,6 milions de tones (MT) de CO₂. En el període 2005-2013, el nostre país ha reduït prop d’un 30% les emissions.

 

La reducció més sensible la trobem en les que s’originen en els sectors industrials i en la producció d’electricitat amb combustibles fòssils. En la resta, la disminució és lleugera o es manté constant.

 

Dins del sector del processament de l’energia, les emissions corresponents al transport, que inclouen l’aviació civil i el transport per carretera, ferrocarril i marítim, han baixat un 28% des del màxim històric que es va produir l’any 2007. Respecte el 2012, les emissions del sector s’han reduït un 1,5%. Després de 5 anys de davallada forta, el 2013 comencen a estabilitzar-se. Les dades de venda de combustible del 2014 fan pensar que els anys de reducció d’emissions d’aquest sector poden haver acabat.

 

Les corresponents als residus i a l’agricultura també baixen. Ho fan al voltant d’un 2% respecte l’any anterior, considerant-les relativament estabilitzades durant els darrers anys.

 

 

 

Catalunya està en disposició de complir els objectius de reducció plantejats per la Unió Europea de cara a l’any 2020. L’Estat espanyol, d’acord amb Europa, ha de reduir per a llavors un 10% les emissions produïdes pels sectors considerats difusos (els que no estan sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissió) respecte les del 2005. Tot i que l’Estat no ha repartit aquest esforç de reducció entre les Comunitats Autònomes, la Llei catalana del Canvi Climàtic, presentada fa unes setmanes a Govern, planteja un objectiu superior, amb una reducció del 15%.

 

En aquests moments, a Catalunya ja hem disminuït les emissions dels sectors difusos respecte l’any base al voltant del 20%. Davant l’escenari d’una possible recuperació econòmica, allò que en aquests moments sembla fàcil d’assolir no ho serà. Caldrà, doncs, no relaxar les polítiques climàtiques fent compatibles els objectius de creixement econòmic amb els de reducció d’emissions.

 

El conseller Vila ha volgut posar en context aquestes dades, tot explicant que “afrontem aquests reptes amb un Estat que no s'ho pren seriosament. El paper de l’Estat espanyol s’ha caracteritzat, fins ara, pel seu baix compromís amb una economia baixa en carboni, per una política erràtica en relació a les primes de les renovables i per una actitud centralista i autista en no transposar la Directiva Europea relativa a l’eficiència energètica”. “La necessitat d’afrontar el canvi climàtic”, ha explicat, “ens interpel·la cap al model de progrés del futur: a l’antiga, basat en el creixement, o en el mer decreixement. Neguem aquesta falsa dicotomia i optem per un creixement sostenible, per la revolució de l’eficiència, vinculant nítidament l’agenda social i ambiental i apostem per una economia verda. Es tracta de créixer diferent, créixer millor.”

 

En aquest sentit, Catalunya és una de les regions més actives a nivell internacional en matèria climàtica, convençuda que no hi haurà resultats globals sense estratègies regionals i locals. El nostre és un territori pioner en l’adopció d’objectius voluntaris i responsables amb una sèrie d’eines transversals i complementàries per a un abordatge integral. Hores d’ara ja té a punt la Llei del canvi climàtic, i en marxa els Plans de mitigació del canvi climàtic, d’energia i canvi climàtic 2020, i de promoció de la biomassa i les estratègies d’adaptació del canvi climàtic i per a la renovació energètica d’edificis.