- Les dues escultures, del s. XVI, formaven part del retaule de Sant Feliu, que es va desmuntar parcialment durant la Guerra Civil
- La restauració, dirigida des del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, ha durat dos mesos i s’ha fet in situ a la capella de Sant Narcís, de la mateixa parròquia
- Els treballs s’han pogut dur a terme gràcies al finançament del bisbat de Girona, de la pròpia parròquia i a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha dut a terme la restauració de dues escultures que flanquegen la reixa de l’altar major de l’església de Sant Feliu de Girona, que en origen formaven part del retaule de Sant Feliu, part del qual presideix, encara avui, l’altar. Els treballs s’han pogut dur a terme gràcies al finançament del bisbat de Girona, de la pròpia parròquia i a una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat.
Entre els anys 1504 a 1520, a l’església de Sant Feliu de Girona es va construir un gran retaule, que va presidir el presbiteri fins que fou desmuntat, el 1936, i que ara es conserva dividit, una bona part al Museu d’Art de Girona i altres elements remuntats en un moble de dimensions més modestes, encara conservat a l’església de Sant Feliu. En la seva elaboració hi van participar diversos artistes: Joan Venetrica, Pere Robredo i Joan d’Aragó foren els autors de les escultures. Tenim indicis que les talles, ara restaurades, són obra de Joan d’Aragó. Les taules pintades més petites del sotabancal són de Perris de Fontanes, i Joan de Borgunya fou l’autor de les sis grans taules, amb escenes de la vida i martiri de sant Feliu, que va dur a terme entre els anys 1518 i 1520.
Les escultures de Sant Feliu i Sant Narcís es trobaven fins ara en molt mal estat de conservació. Ambdues patien les mateixes patologies: brutícia, alt grau d’enfosquiment causat pel fum, esquerdes, atac de xilòfags i pèrdua de policromia.
A més, els rostres dels sants es van retocar en algun moment determinat, per causes que desconeixem. Aquest fet s’ha descobert durant la neteja, ja que s’apreciava guix afegit a la capa subjacent. Es pot arribar a la conclusió que els rostres no són propis del segle XVI. Les mans de sant Narcís segurament també van ser o bé retocades o bé substituïdes.
Intervenció de conservació–restauració
La restauració ha consistit en una consolidació estructural, per mitjà de segellament d’esquerdes, amb empelts de segments de fusta i amb l’ajuda d’una resina epoxídica; la desinsectació per eliminar els insectes xilòfags; la neteja de la policromia; la reintegració cromàtica de les pèrdues amb un retoc de tipus il·lusionista; l’obturació dels forats de corc, i l’envernissada de protecció final de la policromia i de la dauradura.
Finalment, s’han col·locat les peces en el seu lloc original, a 2,5 m d’alçada, per mitjà d’una grua.
