El codi preserva aquest sector especialment sensible a través d’un model de contractació que vetlla per la qualitat dels serveis i considera, sota criteris d’eficiència social, que l’oferta més avantatjosa no necessàriament s’ha de determinar atenent exclusivament al preu
Signatura del codi de bones pràctiques per a la contractació pública dels serveis d'atenció a les persones
La vicepresidenta del Govern i titular de Benestar Social i Família, Neus Munté, ha presidit aquest matí la signatura del codi de bones pràctiques per a la contractació pública dels serveis d’atenció a les persones. L’acord també ha estat subscrit per les principals entitats del sector: La Confederació, Patronal del Tercer Sector Social; La Unió, Associació d’Entitats Sanitàries i Socials; l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA); la Asociación de Empresas de Ayuda a Domicilio Estatal (ASADE); la Unió de Petites i Mitjanes Residències (UPIMIR); l’Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la Cultura; l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals, i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, així com els sindicats CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya.
 
Els serveis d’atenció a les persones inclouen tots aquells que, des d’una perspectiva transversal i més enllà de la Cartera de Serveis Socials, estan dirigits a millorar la qualitat de vida de la ciutadania tot atorgant una especial atenció als col·lectius més vulnerables i contribuint a la cohesió social del país.
 
Es tracta de serveis dirigits:
 
  • A la infància i la joventut: CDIAP, programes de dinamització juvenil, centres oberts, menjadors escolars, serveis de suport educatiu, etc.
  • A la gent gran: recursos residencials, centres de dia, atenció i prevenció de la dependència, casals de gent gran, programes d’envelliment actiu, etc.
  • A persones amb discapacitat: centres ocupacionals, llars residència, pisos respir, assistents personals, etc.
  • A persones amb problemes de salut mental i de drogodependències: recursos residencials, serveis de prevenció, programes terapèutics, etc.
  • A d’altres col·lectius en situació d’exclusió: menjadors socials, serveis a persones sense sostre, etc.
  • Serveis específics d’àmbit penitenciari: gestió de programes de mesures penals alternatives, programes formatius, etc.
  • Serveis de cohesió social: equipaments cívics, plans d’entorn i desenvolupament comunitari, programes d’interculturalitat, igualtat de gènere, drets civils, usos de temps i promoció de la participació, etc.
 
El codi té la finalitat de proporcionar als òrgans de contractació d’aquests serveis un seguit d’orientacions i de pautes a seguir en la tramitació dels expedients de contractació i donar-les a conèixer als operadors econòmics i a les entitats que participin en les licitacions públiques.
 
El document pretén esdevenir un model de contractació pública per als serveis d’atenció a les persones per assolir els nivells de qualitat desitjables i viables i assegurar la professionalitat i les condicions laborals que requereixen aquests serveis. Alhora pretén impulsar l’estabilitat en l’ocupació i la inserció social de determinats col·lectius especialment desafavorits, així com garantir l’ús eficient dels fons públics per tal d’aconseguir els millors resultats per a l’Administració i per a les empreses i entitats.
 
El codi de bones pràctiques preserva aquest sector d’activitat especialment sensible a través d’un model de contractació que vetlla per la qualitat dels serveis i considera, sota criteris d’eficiència social, que l’oferta més avantatjosa no necessàriament s’ha de determinar atenent exclusivament al preu.
 
En aquest sentit, el codi recomana que el preu ofert pels licitadors no tingui un pes específic superior al 40% a l’hora de determinar l’oferta econòmica més avantatjosa i que s’incorporin criteris objectius com, per exemple, l’expertesa dels equips professionals destinats a la prestació del servei, la qualitat de l’ocupació en termes de titulació, l’existència de protocols d’actuació per a l’execució de les tasques derivades del servei o la formació continuada del personal.
 
El document també detalla que, en cas que només s’estableixi el preu com a criteri objectiu, aquest no tindrà una ponderació superior al 51%.
 
Així mateix, a l’hora de valorar l’oferta econòmica s’aplicaran fórmules proporcionals que impedeixin que diferències poc significatives en el preu es tradueixin en puntuacions notòriament desproporcionades.
 
Suma d’esforços
 
El codi de bones pràctiques presentat avui és fruit de la tasca del grup de treball creat l’any passat arran de l’Acord que entitats socials, patronal, col·legis professionals i sindicals van presentar al president de la Generalitat per a l’impuls de la contractació pública de serveis a les persones.
 
Amb la finalitat d’analitzar el document, el Govern va crear un grup de treball específic integrat pels representants de les entitats signatàries de l’Acord i pels departaments de la Presidència, Justícia, Benestar Social i Família, Salut, Ensenyament, Empresa i Ocupació i Cultura de la Generalitat de Catalunya. El grup de treball està presidit per l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública del Departament de la Presidència.
 
La contractació pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i de les entitats que integren el seu sector públic suposa en aquests moments una inversió d’uns 3.150 milions d’euros anuals, mitjançant la tramitació de més de 13.000 expedients de contractació anualment, segons dades corresponents al 2014. En el conjunt d’aquesta activitat contractual, els serveis d’atenció a les persones hi tenen un pes específic molt significatiu.

2  

Imatges

Imatge de la vicepresidenta amb els signants del codi de bones pràctiques

Imatge de la vicepresidenta amb els signants del codi de bones pràctiques 1658

Signatura del codi de bones pràctiques per a la contractació pública dels serveis d'atenció a les persones

Signatura del codi de bones pràctiques per a la contractació pública dels serveis d'atenció a les persones 1855