L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han col·laborat en un projecte de final de carrera destinat a analitzar els efectes dels cabals generadors des de la presa de la Llosa del Cavall, a la comarca del Solsonès.

 

Aquest treball, dut a terme per Alba Pallarès Giralt, amb la tutoria del professor  Juan Pedro Martín Vide (UPC), s’ha focalitzat en el seguiment dels efectes d’unes crescudes controlades que l’ACA ha realitzat entre els embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç, per tal d’analitzar els seus efectes sobre el transport de sediments, l’arrossegament de llims i graves, l’erosió i/o creixement de la llera i, en general els canvis en la geomorfologia fluvial i els seus hàbitats.

 

La intenció ha estat analitzar els efectes sobre la llera dels cabals generadors que el Pla Sectorial de Cabals Ecològics estableix que cal alliberar per sota dels grans embassaments, com a mínim un cop a l’any.

 

Els resultats han evidenciat que és recomanable, en cas que les condicions ho permetin, alliberar un cabal de crescuda puntual més pròxim als 12 m³/s que no pas els 8 m³/s proposats fins ara, ja que amb la nova proposta s’aconsegueix un rentat dels sediments fins i de l’estructura de la llera i manté o renova els hàbitats. També s’ha detectat que es produeix una lleugera erosió en el primers metres del tram fluvial degut a la sortida de l’embassament sense sediments.

 

L’alliberament de cabals des dels embassaments, imitant les crescudes naturals, amb l’anomenat cabal generador, forma part dels components del règim dels cabals ecològics. En el cas de Catalunya, des de fa pocs anys, s’estan alliberant cabals per tal de millorar les condicions de l’hàbitat mitjançant la dinàmica geomorfològica.

 

Un dels beneficis d’aquests cabals, és el de la generació de  petites crescudes, que no desborden els marges de la llera,  bàsics per garantir els processos de transport de propàguls (part d’una planta destinada a la multiplicació vegetativa), netejar la llera de sediments, assegurar la diversitat granulomètrica, mantenir unes condicions del medi hiporreic, assegurar les seqüències de ràpid-lent i remoure les cuirasses del llit.

 

La disminució de las crescudes, que netegen i  transporten organismes aigua avall, pot considerar-se perjudicial, ja que augmenta la producció d’algunes espècies exòtiques invasores per l’estabilització dels cabals, enfront la disminució d’algunes altres autòctones. Tal seria el cas de l’expansió de la canya (Arundo donax) en molts trams de rius.

L’Agència Catalana de l’Aigua té interès en avançar en la realització d’estudis que ajudin a millorar el coneixement dels efectes sobre el medi dels cabals generadors i a ajustar el volum, la freqüència i la temporalitat dels alliberaments.