El Consell de Garanties Estatutàries, després del dictamen sol·licitat pel Govern el passat 2 de novembre, conclou que els articles 6 i 7 de la Llei estatal 43/2015, de 9 d’octubre, del Tercer Sector d’Acció Social, i les disposicions addicional sisena i transitòria única de la Llei, vulneren competències de la Generalitat i plantegen un tracte discriminatori cap a totes les entitats que no siguin d’àmbit estatal, com les que actuen exclusivament a Catalunya.

 

En concret, el Consell dictamina que els articles 6 i 7 de la Llei vulneren les competències previstes a l’article 166.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i no troben empara en l’article 149.1.1 de la Constitució Espanyola, com tampoc ho fa la disposició addicional sisena. Per últim, la disposició transitòria única de la Llei, vulnera les competències previstes als articles 166.1 i 114.2 de l’Estatut, i no troba empara en l’article 149.1.1 de la Constitució.

 

És a dir, la normativa espanyola aprovada aquest octubre estableix una regulació marc de les entitats del Tercer Social i defineix les mesures de foment que els poders públics podran adoptar només en favor de les que tinguin àmbit estatal i actuen en més d’una Comunitat Autònoma. A més, el text només contempla l’acció de foment de l’Estat i exclou tota intervenció autonòmica en l’aplicació de les mesures de foment.

 

A més, segons el Consell de Garanties Estatutàries, sembla que la Llei només admet l’avantatge de la possibilitat d’acollir-se a les mesures de liquiditat previstes per les obligacions de pagament pendents respecte dels proveïdors de les Comunitats Autònomes i Entitats Locals, a les entitats del Tercer Sector d’Acció Social d’àmbit estatal i que actuen en més d’una Comunitat Autònoma. Restarien excloses, doncs, les que només actuen a Catalunya, un fet que el Govern català considera un tracte discriminatori i totalment injustificat.

 

A més, la Llei concedeix directament a determinades  entitats unes subvencions per al sosteniment de les seves estructures centrals, cinc mesos després que el Tribunal Suprem hagi reconegut la competència de la Generalitat de Catalunya per a concedir-les i hagi declarat la il·legalitat i nul·litat del Reial Decret 535/2013, de 12 de juliol, que havia establert les bases reguladores d’aquestes subvencions.

 

La Generalitat de Catalunya té  assumida la competència de caràcter exclusiu en matèria de serveis socials a l’article 166 de l’Estatut. A més, respecte de l’activitat de foment, la Generalitat té assumida les competències per a la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions.

 

Per aquest motiu, el Consell de Garanties Estatutàries conclou en els mateixos termes que va concloure en el seu dia el Departament de Benestar Social i Família  que  les disposicions esmentades vulneren les competències atribuïdes a la Generalitat de Catalunya a l'Estatut i no troben empara en la Constitució.   

 

Aquest dictamen, doncs, resulta preceptiu amb caràcter previ  a la interposició del corresponent recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional contra la llei esmentada arribat el cas.