El president de la Generalitat, Artur Mas, ha denunciat aquest matí, en una entrevista a Rac1, que “el Govern espanyol administra les línies de Rodalies amb el màxim desinterès possible” i ha assegurat que el problema que arrossega aquesta infraestructura és “l’absoluta deixadesa” amb la qual ha tractat la qüestió des de fa molts anys el Govern central.  “Han deixat històricament tirades a la cuneta” les línies de Rodalies, ha advertit, com ha dit demostra el fet que només s’hi hagi invertit en els darrers sis anys 400 dels 4.000 milions compromesos.

 

Artur Mas ha recordat que quan es va transferir el servei de Rodalies a Catalunya no es van transferir ni les vies, ni les estacions, ni les infraestructures, que se segueixen gestionant des del Govern central i que, per tant, “som els llogaters d’un servei que administra un altre i, a més, a la seva manera, i ja veuen de quina manera”, ha emfatitzat. En aquest context, s’ha lamentat que a Espanya s’han invertit en els darrers anys milers de milions d’euros en alta velocitat, com demostra el fet que sigui el país que té més línies per habitant del món, més que França, Alemanya, el Japó o la Xina. I ha recordat, a més, que “el 44% de les inversions en els darrers sis anys en alta velocitat a l’Estat s’han destinat de Madrid cap al nord, mentre al Corredor Mediterrani, on es concentra  gairebé la meitat de la indústria, la població i de l’activitat econòmica i l’exportació, s’hi ha destinat el 22%”.

 

Per tot plegat, el cap del Govern s’ha mostrat indignat que des de Madrid s’hagi assenyalat als Mossos d’Esquadra com el problema de Rodalies pel que fa al robatori dels cables de coure d’aquesta setmana. Ha posat com a exemple la gestió de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que “s’ha convertit en una empresa pública exemplar i amb un servei de primeríssim nivell”, i ha afirmat que “si Rodalies de Renfe fossin com els FGC no se’n parlaria”, però “ara n’hem d’estar parlant per una cosa o per una altra cada mes i amb un col·lapse total”, ha reblat.

El president de la Generalitat ha estat entrevistat aquest matí al programa El món a Rac1, que dirigeix i presenta Jordi Basté.

 

 

En el decurs de l’entrevista, el president Mas s’ha referit a l’estat de les negociacions entre JxSí i la CUP per a la investidura i la formació de govern. Tot i mostrar-se confiat que l’acord pugui arribar a ser possible ja que “hi ha un clima millor” en les converses, Mas ha alertat que, per garantir que el procés polític de Catalunya arribi a bon fi, “hi ha d’haver un equilibri correcte” en l’acord. “El qui és important perquè en algun moment la CUP el va situar com un tema de sí o no, però la pregunta que ens hem de fer és com podem garantir millor el procés”, ha opinat, i ha afegit “si l’equilibri correcte és un desequilibri total a favor de les tesis de la CUP, no és que Artur Mas sigui president o no, és que el procés no pot continuar, perquè hi ha molta gent que baixa del tren si té aquesta percepció”.

 

El cap de l’Executiu ha insistit que JxSí necessita la col·laboració de la CUP, però aquesta “no pot imposar les seves condicions amb 10 diputats, no pot prendre les grans decisions”, i ha continuat “la justa manera de fer funcionar una cosa és que englobi tothom perquè tothom és necessari”. En aquest sentit, i en resposta a la pregunta del director del programa sobre el neguit dels votants de JxSi pel que es pugui pactar amb la CUP, el president ha afirmat que “no es preocupin perquè nosaltres tenim les idees molt clares”. “La democràcia és negociació i diàleg”, ha assegurat, i ha recordat que “hem arribat a negociar amb els pitjor PSOE i  PP, i l’essència de la democràcia és fins i tot negociar amb el teu pitjor adversari, i en molts sentits la CUP no ho és”.

 

En aquesta línia, Artur Mas ha dit que “si no hi ha acord, hi haurà eleccions al març”, però ha deixat clar que s’està treballant d’una manera constructiva. “S’està parlant de tot, i en aquells temes on no hi ha possibilitat d’entesa, se’ls treu de la negociació”, ha explicat, i n’ha posat com a exemple “el tema dels concerts educatius”, on “les posicions entre JxSí i la CUP estan molt allunyades, la CUP pretén una cosa que nosaltres no acceptem de cap manera, i s’ha decidit treure aquest punt dels acords”.  

“Això és una manera constructiva d’abordar els problemes, perquè ara no estem intentant millorar l’autonomia, estem intentant construir la sobirania”, ha defensant el president, i ha afegit “la manera de governar i les prioritats de Govern ja vindran quan tinguem la sobirania construïda del tot; mentrestant hem de fer el possible per eixamplar la base sobiranista del país i, sobretot, per atendre els problemes ordinaris de la gent amb l’autonomia que tenim”.

 

 

A preguntes de Jordi Basté sobre quins sacrificis hauran de fer els ciutadans per fer arribar a bon fi el procés polític, el president ha afirmat que “la llibertat té un preu, i ja l’estem pagant”. “El preu és a final de mes patir, perquè hi ha algú que ens controla i ens vol mal, és el desprestigi que ens intenten col·locar en el país”, ha continuat, i ha afegit “però el que ningú es planteja és quin és el cost de no fer res, quin és el cost de dir a la gent jove del país que els espera una autonomia retallada per dècades i dècades sense tenir un projecte propi i sempre pendent de les decisions de Madrid”.

 

El president ha volgut deixar clar, en aquest sentit, que “farem les coses de manera prou tranquil·la per no treure seguretat jurídica a ningú”, i ha insistit “funcionaris i jubilats cobraran, és clar que sí, i si al final això s’ha de fer a base que hi hagi gent que durant mesos no cobrin la pensió doncs no ho farem, no es podrà fer”.

En un altre moment de l’entrevista, el president ha explicat que amb el fons rebut del FLA es resoldran els pagaments pendents dels farmacèutics dels darrers dos mesos i, en funció de com acabin les transferències de Madrid, es veurà si es pot cobrir la factura sencera  per tal que no hi hagi cap retard més. En aquest context, ha assegurat que el Govern de la Generalitat acabarà l’any amb aproximadament el mateix nivell de pagaments pendents que fa un any i, per tant, “no haurem empitjorat ni una mica”. I s’ha mostrat taxatiu subratllant que els diners del FLA “són préstecs tot i que semblin donacions per les quals haguem d’inclinar el cap cada vegada”. “Són diners a tornar i això vol dir que és un banc que et finança”, ha reblat.

 

Respecte al cas Innova, Artur Mas ha desvinculat el cas de Convergència i ha assegurat que “té a veure amb l’Ajuntament de Reus”, i serà aquesta institució qui es defensarà, i ha aprofitat per recordar que fa tres anys que té equip de govern convergent i que anteriorment estava governada per tripartits. En ser preguntat per la implicació del que fou president del Col·legi de Metges de Barcelona, el cap del Govern s’ha preguntat per què un metge com Miquel Vilardell ha passat a ser investigat per aquest cas si no és traumatòleg i mai ha posat cap pròtesi.