Avui s’ha fet l’última de les Jornades a Barcelona, i durant el mes de novembre i desembre s’han fet sessions a Barcelona, Tarragona, Tortosa, Lleida, Girona, Vic i Sort que han estat organitzades per la Generalitat de Catalunya, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i han servit per avançar en l'aplicació efectiva i plena de la Llei 24/2015.
En total han participat en les Jornades més de 1.000 tècnics. A Barcelona l’assistència ha estat de 550 persones, a Tarragona de 88, a Tortosa de 55, a Girona de 131, a Lleida de 102, a Sort de 28 i a Vic de 53.
Així mateix, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha publicat la guia de protocols i procediments que s’ha distribuit a tots els ajuntaments catalans on es detalla el circuit que s’ha d’aplicar per tal de donar compliment a la Llei antidesnonaments, posant així a l’abast de les Oficines Locals d’Habitatge el coneixement de totes les eines i protocols que existeixen per ajudar als ciutadans en risc de perdre la seva llar. Aquesta guia és fruit del treball conjunt amb les entitats del grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular.
El passat mes de juliol, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la iniciativa legislativa popular (ILP) que ha donat lloc a la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta Llei preveu diferents mesures per tal d’evitar els desnonaments i les situacions de risc d’exclusió residencial. Entre d’altres, l’aplicació del lloguer social obligatori, la dació en pagament i el reallotjament immediat quan sigui necessari mitjançant les Meses d’Emergències de les administracions.
Es consideren famílies en risc d’exclusió residencial les que tinguin uns ingressos per sota de 2, 2,5 o 3 vegades l‘indicador de renda de suficiència (IRSC), ponderat en funció de les persones que formen part de la unitat de convivència). Igualment, cal que s’hagin adreçat als serveis socials municipals, que són els encarregats d’elaborar l’informe que acrediti la necessitat.
Si la família està en situació d'exclusió residencial i en base a aquest informe, els serveis socials actuen en funció de l’emergència, proposant els ajuts disponibles, aturant el desnonament o garantint que es faci la proposta de lloguer social obligatori per tal que la família no hagi d’abandonar el seu domicili habitual. Si la família ja ha estat desnonada, el cas es deriva a la Mesa d’Emergències, per tal que se li pugi oferir un habitatge de lloguer social. És per això que la Generalitat considera imprescindible aquesta coordinació amb els ens locals a l’hora d’aplicar la Llei.
El protocol acordat estableix una priorització en l’adjudicació de recursos. Així, s’ofereixen primer els habitatges del parc públic, després els cedits de manera obligatòria per part de les entitats financeres perquè porten buits més de 2 anys (aquells que són objecte de l’impost sobre els pisos buits) i, en darrer lloc, altres habitatges del parc privat que es puguin posar en lloguer.
