- A partir d’ara, la vigilància de la instal·lació és competència de la Generalitat, que la intensificarà, sobretot en matèria d’emissions a l’atmosfera
- S’han incorporat mesures preventives a l’autorització per reduir les molèsties per males olors
La ponència ambiental, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha aprovat avui la resolució d’autorització ambiental de l’Ecoparc de Montcada i Reixac. Aquesta instal·lació ha canviat de règim administratiu, passant d’estar subjecta a la llicència ambiental, de competència municipal, a estar en el règim d’autorització ambiental integrada. D’aquesta manera, el control i seguiment recau a partir d’ara sobre la Direcció General de Qualitat Ambiental. En l’autorització, l’administració ambiental hi ha incorporat un seguit de condicions i controls, centrats en les emissions de l’activitat:
- L’Ecoparc efectua un aprofitament del biogàs generat en el procés de digestió de la matèria orgànica. Queda autoritzat només un funcionament esporàdic de la torxa de seguretat, de manera que la major part de biogàs generat s’utilitzarà com a combustible per als motors de cogeneració i a la caldera de vapor de la planta.
- S’actualitzen les mesures de bones pràctiques imposades a la instal·lació per minimitzar l’impacte de les olors derivades de la gestió dels residus. En destaquen mesures de prevenció de la dispersió de les olors com ara els tancaments automatitzats de les portes amb alarmes en cas d’obertures i registres d’operacions.
- S’intensifica el control de la instal·lació. Caldrà una comprovació anual del bon funcionament del biofiltre com a sistema de tractament de les olors generades. També els mesuraments de les emissions a l’atmosfera dels focus emissors s’efectuaran amb més freqüència i la informació serà remesa directament al Departament de Territori i Sostenibilitat.
- Canvien els mètodes de mesurament de les emissions a l’atmosfera. Els darrers resultats de les mesures del contaminant formaldehid efectuades als motors de cogeneració de la planta presentaven dubtes de metodologia i anàlisi ja que els resultats que s’obtenien eren dispars en funció del laboratori d’anàlisi. Per aquest motiu, s’ha optat per unificar el mètode, optant per un que proporciona més garanties que l'anterior, pensat únicament per a l’ambient laboral.
Antecedents d’alts nivells de formaldehid
Cal recordar que, arran dels episodis de nivells alts de formaldehid durant l’any 2011, fets públics per un estudi de la Universitat Rovira i Virgili l’any 2013, els ajuntaments de Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i l’Àrea Metropolitana, de qui depèn aquesta infraestructura, van demanar a la Generalitat que s’encarregués del seu control i vigilància i que fixés unes condicions més estrictes.
Canvis en el règim d’intervenció i control a les plantes de valorització
Des de l’any 1998 i fins a l’agost del 2010, les plantes de valorització de residus municipals de gran capacitat (superiors a 100.000 tones/any de tractament) estaven sotmeses a llicència ambiental, atorgada pels ajuntaments, però requerien de la declaració d’impacte ambiental, que aprova la Generalitat. Amb l’entrada en vigor de la llei de Prevenció i Control Ambiental es reconeix que l’impacte d’aquestes instal·lacions és superior al que s’havia previst i s’eleva el règim d’intervenció i control ambiental. D’aquesta manera, la Generalitat, a través de la Direcció General de Qualitat Ambiental, és qui n’ha d’atorgar els permisos i el control. Aquesta potestat es fa efectiva quan l’activitat ha de renovar la llicència (als 12 anys), per convertir-la en autorització, o bé quan es faci un canvi substancial en la instal·lació.
