· L’objectiu del PDU és bloquejar les expectatives de desenvolupament urbanístic de l’espai i potenciar els seus valors naturals i agraris
· El pla del Delta del Llobregat incrementa un 40% els espais agrícoles i lliures i redueix en un 70% el sòl susceptible de ser edificat
· La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) també ha donat llum verda als PDU del Circuit de Barcelona-Catalunya i de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell
· El nou planejament del Circuit de Barcelona-Catalunya, que afecta a Granollers, Parets del Vallès i Montmeló, abasta 574,22ha, preveu crear un pol d’activitat relacionat amb el món del motor
· El PDU de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell ordena els usos de l’entorn, preveient fins a 14 nous hangars i les edificacions per a activitats complementàries
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha presidit avui la reunió de la Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) que ha donat llum verda als plans directors urbanístics (PDU) del Delta del Llobregat, del Circuit de Velocitat Barcelona-Catalunya i de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell.
Les noves regulacions formen part del programa de PDU de caràcter estratègic que impulsa el Departament amb la voluntat de contribuir a la reactivació econòmica mitjançant les eines urbanístiques o bé de completar i relligar el planejament d’una zona per assegurar la seva protecció.
En aquest sentit, el conseller ha valorat que els plans directors del Delta i del Circuit de Velocitat “són dues solucions que combinen compromís ambiental conservacionista i fer possible que les activitats econòmiques quedin garantides i ben ordenades”. Vila ha fet notar que els plans afecten “dues de les comarques més importants de Catalunya des del punt de vista de la capacitat de crear llocs de treball”.
PDU dels àmbits d’activitat econòmica del Delta del Llobregat
El Pla abasta 702 ha situades a l’àrea d’influència del parc agrari del Baix Llobregat, que afecta els municipis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà. Es tracta tant d’un ecosistema d’alt interès ecològic i social, ric en biodiversitat, com d’un pol d’activitat econòmica agrària, capaç de produir el 15% dels aliments que es consumeixen a Barcelona. Aquest pulmó verd metropolità és, també, un símbol d’identitat per als veïns dels municipis que l’acullen.
Es tracta, però, d’un ecosistema de caràcter fràgil, vulnerable a tot un seguit d’amenaces, especialment a les pressions de les expectatives de desenvolupament urbanístic. Al llarg del temps, s’han aprovat un seguit d’instruments per protegir els valors de la plana deltaica, com la Xarxa Natura 2000 o el Pla Especial de protecció del parc agrari.
No obstant, encara queden alguns àmbits classificats com a sòl urbanitzable no programat. Si bé no s’han arribat a desenvolupar, la seva existència suposa un d’aquests elements de pressió sobre el delta. El PDU, doncs, busca bloquejar les expectatives de desenvolupament urbanístic mitjançant determinacions que potencien els valors naturals i agraris de l’àrea, garantint la seva preservació. Els seus objectius principals són:
· Preservar els espais i elements d’especial valor natural
· Ampliar substancialment la superfície del sistema d’espais lliures
· Garantir la connectivitat ecològica entre espais naturals
· Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl
· Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua
· Conservar la qualitat del paisatge
· Identificar les àrees susceptibles d’acollir noves activitats en base a criteris de model urbanístic sostenible
Preservació dels valors naturals del delta
Així, el PDU incrementa un 40% els sòls agrícoles i els espais lliures (un total de 375,5 ha), el que possibilita augmentar la superfície del parc agrari en 148 ha. Igualment, es desclassifiquen 121 hectàrees, el que equival al 18% de l’àmbit afectat pel Pla director.
Gràcies a aquestes mesures, el sostre potencial es redueix un 70%, és a dir, 1,53 milions de m2 respecte el planejament vigent. El sòl susceptible d’ésser edificat també es redueix un 70%, el que suposa 267 ha menys.
Cinc nous sectors d’activitats
Pel que fa a les zones per a activitat econòmica, es distribueixen en cinc sectors que sumen un total de 156 hectàrees:
1. Sector Joncs (Gavà): Situat a l’entorn del nus d’accés al nucli urbà, en la intersecció entre la carretera BV-2041 de Gavà a Begues i la C-32. Usos predominants d’industrial, logístic, terciari i d’oficines. Superfície de 756.467 m2, amb 317.121 m2 de sostre previstos.
2. Sector Can Sabadell (Viladecans): Es troba a l’oest de l’aeroport de Barcelona, a l’entorn de la riera de Sant Climent. Implantació d’un sector d’activitat econòmica vinculat al sistema aeroportuari adjacent, amb usos terciaris i d’oficines. Èmfasi en la seva integració paisatgística. Superfície total del sector de 260.780 m2, amb una edificabilitat de 180.000 m2 de sostre.
3. Sector Serral Llarg (Viladecans): A l’extrem sud del terme municipal, a ambdues bandes de l’autovia C-31. Usos hotelers, turístics i esportius, també amb especial cura en la seva integració paisatgística. Amb una superfície de 277.883 m2, l’edificabilitat serà de 60.000m2 de sostre.
4. Sector Llevant (Sant Boi de Llobregat): Situat a l’est del nucli de Sant Boi, l’objectiu principal és completar els límits de la trama urbana. Es dibuixa una àrea residencial a l’extrem nord, en continuïtat a la prevista a l’altra banda del carrer Bonaventura Calopa, amb 274 habitatges. També delimita tres peces autònomes, destinades una a l’activitat hotelera i dues a econòmica. En conjunt, la superfície del sector és de 132.288m2 i tindrà 54.151 m2 de sostre.
5. Sector antic híper (Sant Boi de Llobregat): A l’extrem sud del terme municipal, al costat del recinte de Mercabarna-flor i de l’aeroport de Barcelona. Usos industrials, logístics, terciaris i d’oficines de suport al sistema aeroportuari, així com espai de transició entre els àmbits d’activitat i el parc agrari. Amb una superfície de 134.960 m2, tindrà 60.000 m2 de sostre.
El conseller Vila ha ressaltat que “hem aconseguit preservar un parc agrari realment valuós pel seu interès ambiental i capacitat productiva” mitjançant la “important desclassificació de sòl urbanitzable que generava expectatives infundades i molta especulació”. Al mateix temps, “s’ordena la possibilitat de noves activitats econòmiques, en la parc perimetral del parc, totalment compatibles amb l’activitat agrària”.
PDU del Circuit de Velocitat de Barcelona-Catalunya
Aquest PDU arriba gairebé 25 anys després del Pla que va fer possible la construcció del circuit, un termini de temps que justifica la necessitat de revisar el marc urbanístic per poder fer front a les noves demandes i necessitats d’una instal·lació de màxim nivell, replantejant i adaptant aspectes ja continguts en l’antic pla especial i plantejant-ne de nous.
El PDU constitueix un marc d’acord supramunicipal per tal de fer compatible un desenvolupament equilibrat dels municipis de Granollers, Parets del Vallès i Montmeló amb les necessitats derivades de la gestió del circuit, potenciant i dinamitzant així el motor econòmic que constitueix l’equipament.
Igualment, el planejament integra el desenvolupament de l’entorn del Circuit, tenint cura dels seus valors ambientals i paisatgístics. Al mateix temps, preveu les infraestructures i connexions que han de permetre l’activitat econòmica i també els usos admesos en cada peça de sòl. La seva redacció s’ha dut a terme, en tot moment, en col·laboració amb els ajuntaments afectats i amb el propi Circuit.
Nous sectors d’activitat
El PDU abasta un total de 574,22 ha, de les quals 77,24 ha es destinaran a tres sectors d’interès supramunicipal i 121,12 ha a dos àmbits d’execució directa en sòl no urbanitzable que acolliran noves activitats.
Sectors d’interès supramunicipal
Els tres sectors es troben en una situació idònia per a la implantació d’activitats econòmiques, situats en continuïtat al gran equipament comunitari d’interès general que és el Circuit de velocitat Barcelona-Catalunya.
- Torre Pardalera: Aquestes 11,11 ha, situades en paral·lel a la recta del Circuit de velocitat, tenen la finalitat de configurar una façana principal d’accés a l’equipament. El PDU proposa prioritàriament per aquest sector l’ús comercial vinculat al món del motor, en planta baixa i al llarg d’un eix de vianants, amb oficines i serveis tecnològics en la resta de plantes.
- Can Guitet: El sector, de 34,28 ha, abasta els terrenys entre el Circuit i els municipis de Montmeló i de Parets del Vallès, donant acabament al seu teixit industrial. Alhora, el PDU permet la implantació d’altres parcel·les destinades a serveis, prioritàriament d’oficines, tecnològic, d’investigació i educatiu.
- Can Riba – Can Ninou: El sector ocupa 29,31 ha situades entre el Circuit i els polígons industrials de Granollers, conformant una nova àrea d’activitat econòmica on ubicar serveis recreatius vinculats al món del motor, així com altres parcel·les destinades a hotels i usos esportius.
Àmbits d’execució directa
Així mateix, el PDU delimita dos àmbits d’execució directa en sòl no urbanitzable, destinats a ampliar l’equipament esportiu comunitari del Circuit i a la creació d’un nou sistema d’equipaments relacionats amb el món del motor.
- Àmbit Palou Sud: Es tracta de 26,71 ha que permetran la implantació de l’equipament Palou sud, destinat a usos recreatius, lúdics i esportius (kàrting).
- Àmbit Circuit: Acull estrictament l’actual Circuit de Velocitat i el seu entorn més immediat, amb 94,39 ha. La seva incorporació al PDU permetrà regular les activitats i usos actuals i adequar els paràmetres urbanístics per donar resposta a les noves necessitats que requereix una instal·lació de màxim nivell d’àmbit internacional.
Finalment, el Pla director aprofita per reordenar el sistema d’aparcaments del Circuit, passant dels 630.227 m2 dedicat actualment a aquest ús als 745.327 m2.
Per tot això, el conseller de Territori ha assenyalat que “el PDU preveu tot el necessari perquè el Circuit es pugui situar a escala mundial amb la màxima ambició”.
PDUA de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell
L’aeroport d’Andorra - la Seu d’Urgell se situa entre els termes municipals de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet, a la comarca de l’Alt Urgell. Aquest aeroport, originalment propietat de l’empresari Josep Betriu, va ser inaugurat el 29 de juliol de 1982 i va funcionar regularment per a aviació comercial fins al 1984.
L’any 2009 es va aprovar del Pla especial per a la delimitació de sòl de l’àmbit de l’aeroport, que va ser anul·lat el 2011 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El Departament de TES va decidir llavors impulsar la tramitació d’un Pla Director Urbanístic Aeroportuari, amb l’objectiu de regularitzar urbanísticament les instal·lacions ja existents.
L’objecte és l’ordenació urbanística i aeroportuària per adequar l’aeroport a la categoria comercial sense ampliar la pista, que té una llargària de 1.387 metres, per arribar a un escenari màxim operacional d’entre 140.00 i 200.000 usuaris anuals i unes 15.000 operacions de vol amb avions de 80 metres d’envergadura.
A nivell urbanístic, el PDU ordena els usos i edificacions al voltant de la plataforma operacional i preveu fins a 14 nous hangars i les edificacions per a activitats complementaries, tot mantenint i millorant els accessos existents de de la carretera N-260 i la carretera local a Aravell.
