La directora de la I’Institut Català de les Dones, Núria Balada, i l’alcalde dels Guiamets, Miquel Perelló, han presidit aquest matí l’acte de cloenda de l’Any Neus Català, en el qual s’ha inaugurat una escultura i s’ha donat a conèixer un vídeo commemoratius.
L’escultura s’anomena “Solidaritat” i representa una cadena de mans que vol ser un monument a la lluita i a la solidaritat que permeten travessar murs impossibles, segons explica la seva creadora, l’escultora Ció Abelló. El vídeo commemoratiu, realitzat per l’Institut Català de les Dones, ha estat elaborat per l’historiador Jordi Algué, i és un homenatge en forma de viatge en imatges per la vida de la dona supervivent i activista.
L’acte clou un extens programa obert d'homenatge col·lectiu a la supervivent dels camps d’extermini nazi Neus Català impulsat per Generalitat de Catalunya amb motiu dels seus 100 anys. Aquest programa ha estat coordinat per l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu de preservar el llegat d’aquesta activista, divulgar el seu coneixement i reforçar la idea de les dones com a lluitadores per la pau al món. El centenari de Neus Català ha coincidit amb el 70è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de dones de Ravensbrück.
En els actes de l’Any Neus Català hi han participat nombroses entitats, institucions i persones a títol individual. Van formar part de la comissió inicial l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament dels Guiamets, Amical de Ravensbrück, l’Associació Art Plural, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, les Comunitats Catalanes a l’Exterior, el Consell Comarcal del Priorat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Departament d'Ensenyament, la Filmoteca de Catalunya, la Fundació l’Alternativa, la Fundació Cassià, la Fundació Pere Ardiaca, la Institució de les Lletres Catalanes, el Memorial Democràtic, el Museu d'Història de Catalunya, Sàpiens Publicacions i la Secretaria General del Departament de la Presidència.
La commemoració de l’Any Neus Català va començar el dia 9 de març quan va rebre a mans del president Artur Mas la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva lluita per la justícia social i per les llibertats democràtiques, la memòria dels deportats als camps d’extermini nazis i la defensa dels drets humans. Altres iniciatives destacades d’aquesta commemoració han estat el lliurament de la Medalla Centenària per part del Departament de Benestar Social i Família, i la presentació d’una adaptació teatral de la biografia de Neus Català “Un cel de plom”, de Carme Martí, en el marc del Festival Grec. També se li va retre homenatge en acte oficial del 70è aniversari de l’alliberament dels camps, que se celebrà a Ravensbrück (Alemanya). Per altra banda, les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya han organitzat xerrades amb l’Amical de Ravensbrück i l’Ajuntament dels Guiaments ha tingut tot l’any un espai dedicat a Neus Català.
Neus Català va néixer el 1915 als Guiamets (Priorat). El 1937 va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. Dos anys més tard va creuar la frontera amb 182 nens orfes. A França, va col·laborar en activitats de la Resistència. L’any 1943 va ser denunciada als nazis i reclosa a la presó de Llemotges. L’any següent va ser deportada a Ravensbrück, a 90 quilòmetres de Berlín, conegut com el camp de les dones perquè entre 1939 i 1945 hi van ser registrats 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents. Hi van morir més de 92.000 persones. Posteriorment al camp de Flossenburg. Neus Català va passar 15 mesos als camps de la mort i va ser alliberada per l’Exèrcit Roig el 8 de maig de 1945. En aquell moment es va comprometre a treballar per la memòria de les persones que hi moriren. En ser alliberada, va retornar a França, on va continuar la lluita contra el franquisme. All llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos actes de reconeixement entre els quals destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 2005.
